La família Tuñí i Llauder dóna els seus arxius patrimonials a l'Ajuntament

La família Tuñí i Llauder, mitjançant el seu representant Josep Tuñí, ha signat aquest divendres, dia 24, l'acte de donació de la documentació d'arxius patrimonials i personals de les famílies Tuñí i Llauder dels segles XVII i XIX a l'Ajuntament. L'alcalde, Joan Antoni Baron, ha signat la donació i ha afirmat que "com a ciutat som més rics gràcies a una nova part de patrimoni que ens arriba d'un particular". "Estem satisfets de poder-ho conservar a l'Arxiu Municipal i deixar-ho a disposició dels estudiosos", ha afegit. Josep Tuñí ha mostrat la seva satisfacció per "l'esplèndida gestió que s'ha dut a terme" i perquè "aquesta documentació és rellevant per a la ciutat". El representant ha explicat també que els set germans de la família Tuñí i Vancells estaven completament d'acord en fer aquesta donació a l'Ajuntament.

Josep Tuñi ha explicat que la documentació entregada pertany "del segle XVII al segle XIX". En aquesta es troba, per part dela família Tuñí, diverses procures, documentació de processos judicials, arrendaments de masos, terres properes a l'àrea de Mataró fruit de l'arxiu professional de Josep C. Tuñí i Falguera (Mataró, 1948-1926). "Era una persona rellevant per la seva posició a la ciutat i home de confiança del carlista Lluís Maria Llauder", explica el representant de la família, qui assegura que "és interessant tenir informació d'algú proper als carlistes en una ciutat liberal com Mataró". Pel que fa a la documentació de la família Llauder, destaquen els litigis per les mines d'aigua de Mataró i Argentona, els establiments de terres i altres documents que testimonien la vinculació d'un dels membres d'aquesta família com a cap visible de les tropes carlistes i com a propietari de l'editorial "La Hormiga de Oro" de Barcelona.

El representant de la família ha posat exemples d'algunes de les coses que es poden trobar entre la documentació: infraestructures dels acuífers de Mataró en la tercera part del segle XIX, terratinents d'arreu de Catalunya o diversos exemplars d'un tipus de documents dels quals no s'en tenen gaires a l'Arxiu. Baron ha volgut destacar que amb algunes de les peces que rep l'Ajuntament es pot entendre el procés "d'industrialització de la ciutat i l'ubicació que tenen les fàbriques a Mataró". D'altra banda, l'alcalde ha remarcat que si no fos per aquestes aportacions "no es podria avançar més en el coneixament de la nostra història".

Inicis del CN Mataró
Una de les anècdotes que ha explicat Josep Tuñí i que es poden trobar en la documentació entregada a l'Ajuntament és que en una de les finques privades coneguda com el Molí Llauder, hi havia una bassa d'aigua en la que, als voltants del 1920, pocs anys després que s'hagués fundat el centre, l'equip de waterpolo del CN Mataró hi anava a entrenar sovint. Tuñí ha explicat també que sobre aquesta anècdota hi ha entre l'arxiu diversos documents gràfics amb els jugadors mataronins entrenant en la propietat Molí Llauder.