La CUP critica la política urbanística del govern en el front de mar

La CUP va realitzar el passat dia 28 una visita crítica a l'exposició “Mataró millora, millora Mataró”, que ha organitzat l'Ajuntament per mostrar els projectes de futur sobre el front de mar. El candidat Xavier Safont-Tria va expressar la seva contrarietat pel fet que l'exposició s'hagi organitzat sense comptar amb la participació ciutadana i veïnal, “talment com si es volgués excluir a la ciutadania davant la planificació urbanística, convertint-la en un subjecte passiu”. Respecte al contingut de l'exposició, va titllar les maquetes de “poc explicatives i confuses, on es fa impossible distingir les zones destinades a indústria, equipaments, habitatge, etc.”

Xavier Safont, acompanyat per un altre militant de la CUP, Jordi Canal, va explicar davant les diferents maquetes la incertesa que els provoca el nou conjunt que es pretén urbanitzar, que comprèn la Ronda Barceló, la Zona Iveco- Pegaso i el Rengle. La crítica va centrar-se en punts a tenir en compte a l'hora de plantejar-se una ampliació urbanística d'aquestes magnituds, com ara el dèficit que arrosega la ciutat en infrastructures i serveis als ciutadants, la manca d'un càlcul de quines seran les futures necesitats, o la manca d'informació respecte als equipaments destinats al Rengle o a Iveco-Pegaso.

Els representants de la formació independentista van plantejar-se també si cal augmentar el nombre de residents fins als 150.000 en comptes de millorar la qualitat de vida, o bé si s'ha d'imposar la cosntrucció de centenars de pisos i habitatges, a la d'escoles o hospitals, preguntes que, al seu parer, haurien de tenir una resposta clara i contundent i basades en la ètica social i urbanística. Segons els càlculs de la CUP, si a cada habitatge hi viu una mitjana 1,5 infants, s'haurien d'encabir uns 4000 alumnes en una sola escola, fet absolutament imverosímil, segons va afirmar Safont Tria. Els membres de la CUP es van preguntar si Mataró ha de ser una ciutat plena de gratacels en comptes d'obrir-se al mar.

D'altra banda, Juli Cuéllar, membre del CUP i historiador, va questionar el discurs històric de l'exposició, que, segons explica Cuéllar, “ equipara l'expansió demogràfica actual amb les fases de creixement del ferrocarril i el tèxtil”. Cuéllar va destacar també el “fet que no tenim un motor econòmic, ja que el 50 per cent del finançament municipal prové del totxo, una riquesa efímera , i estem abocats a la precarietat del sector serveis”.