El conjunt de l'activitat empresarial a Mataró confirma la recuperació econòmica. Per cinquè trimestre consecutiu augmenta el nombre d'assalariats a la ciutat, que van arribar a 33.745 el mes de juny passat. Aquest creixement és superior al 4%, uns valors que no s'assolien des de l'any 2001. A més, el nombre d'empreses augmenta un 2,3% i se'n registren un total de 4.329. D'altra banda, una dada que genera inquietud és l'augment del nombre d'aturats registrats, que creux prop d'un 10% respecte a l'any passat.
La primera tinent d'alcalde, Pilar González-Agápito, va presentar les dades del vintè Informe de Conjuntura Socioeconòmica de la ciutat, que reitera la caiguda del sector del tèxtil i la confecció, que acapara la major part de pèrdua d'assalariats i representa menys del 13% del total de treballadors de la ciutat.
El sector que sí que manté un ritme de creixement important és el de la construcció. El nombre d'assalariats que treballen en la construcció ha augmentat un 20% l'últim any. La construcció d'habitatges, però, ha sofert un descens en els darrers mesos després del boom' del 2005. El que sí que ha crescut, però, són els preus dels habitatges. Segons dades de l'empresa de taxació Sociedad de Tasación, el preu mitjà d'un metre quadrat d'una vivenda nova a Mataró és de 2.646 euros, un 20,5% més que el 2005. La construcció és, juntament amb els serveis, el principal dinamitzador de l'activitat empresarial a la ciutat.
Pel que fa a l'evolució demogràfica, l'informe apunta una certa aturada en l'increment de la població empadronada a Mataró, que a mitjan 2006 se situa als 118.538 habitants, només 266 més que fa un any. En l'anàlisi també s'ha parat una especial atenció als paràmetres sociodemogràfics de Gàmbia, el Senegal i Mali, països de procedència del 87% de la població mataronina d'origen subsaharià.
Per últim, a nivell de mobilitat, l'últim any ha augmentat tant el transport públic com el privat, ja sigui a nivell urbà o interurbà: s'ha registrat un creixement d'usuaris tant dels trens de rodalies com del Mataró Bus i també de la circulació per l'autopista. D'altra banda, el soroll s'ha reduït lleugerament fins als 69,3 decibels, encara per sobre dels 65 recomanats per l'OMS.
Fomentar la qualitat de l'ocupació
Per la seva banda, la presidenta de l'IMPEM, Alícia Romero, va explicar que la majoria d'empreses mataronines són petites i mitjanes empreses, amb un promig de 7 treballadors per companyia. La regidora va destacar que cada vegada és més freqüent que les emrpeses vinguin a demanar assessorament a l'organisme públic.
Romero va destacar que la borsa de treball de l'IMPEM manté un conveni amb un miler d'empreses de la ciutat i que això permet fomentar la qualitat de l'ocupació, ja que s'exigeix que les empreses collaboradores tinguin un codi ètic, no disciminin les dones i tinguin unes bones condicions laborals.
-
El Pla d'R D i de la ciutat
Com ja és habitual, la presentació de l'informe de conjuntura socioeconòmica va incloure un tema monogràfic, que en aquesta ocasió es va dedicar al Pla de Recerca, Desenvolupament i Innovació de Mataró, que ha elaborat el responsable d'R D i de TecnoCampus Mataró, Léonard Janer.
Janer va explicar els passos seguits per a la realització del pla i les fases en què s'ha dividit l'estudi. El responsable d'R D i de TecnoCampus va defensar l'òptim entorn que suposa Mataró per a les empreses relacionades amb les noves tecnologies, ja que disposa de centres universitaris, la incubadora, ja s'hi fan activitats de recerca, desenvolupament i innovació, la digitalització de les empreses és elevada i a més s'hi fan projectes que lluiten contra la fractura digital.
Janer també va enumerar l'audiovisual, els entrons mòbils, la gestió de la informació, la seguretat i l'energia i sostenibilitat com els sectors més atractius que presenta Mataró per a les empreses. L'acte va acabar amb les intervencions de Josep Ruano i Josep-Lluís de Gabriel, directors respectivament de les empreses tecnològiques Capside i Bitlònia, que van explicar les activitats de les seves companyies i les oportunitats que creuen que pot oferir el TecnoCampus.
Romero, Baron, González-Agápito i Janer, durant la presentació de l'informe.
Comentaris