La comunitat xinesa demana que es reobrin els tallers tèxtils amb llicència

Els 72 tallers de confecció xinesos intervinguts en l’operació Wei, que va mobilitzar més de 700 mossos d’Esquadra a Mataró el 16 de juny passat i va acabar amb la detenció de 77 persones, segueixen precintats tres mesos després. Cap d’ells ha pogut recuperar la seva activitat des de llavors, malgrat que 24 dels tallers clausurats disposaven de llicència municipal. El jutge encara no ho ha permès, tot i que el mateix alcalde Joan Antoni Baron va demanar que es reobrissin tots els negocis xinesos que funcionessin de forma legal. Els propietaris d’aquests tallers comencen a estar desesperats davant la situació. “Porto tres mesos perdent diners, i les empreses que ens contractaven ja estan marxant a altres llocs”, afirma un dels ciutadans xinesos afectats per l’operació Wei. Es fa dir Toni, tal i com el coneixen al barri del nord de la ciutat on té el seu taller de confecció tèxtil des de fa uns 10 anys. La seva situació, assegura, és idèntica a la que estan vivint molts compatriotes seus, amb tots els papers del negoci en regla però creuats de braços des de fa uns 100 dies ja que no poden ni aixecar la persiana precintada dels seus tallers.

L’activitat econòmica del taller de Toni està permesa ja que compta amb llicència de 2002. Disposa de 10 treballadors, de qui assegura que paga religiosament la seguretat social, a la qual s’afegeixen despeses com ara impostos i lloguer del local. Cada mes ha de fer front a tots aquests pagaments, que des del juny passat cauen en sac buit ja que no tenen cap possibilitat de treballar. “Veig difícil que puguem reobrir els tallers abans d’acabar l’any”, assegura l’empresari, que lamenta que “els xinesos no tenim força per protestar”. Certament, la comunitat xinesa de Mataró no compta amb una associació representativa amb un cap visible. El que més s’assembla a això és Chen Su Ping, vicepresident de la Federació d’Associacions Xineses a Catalunya, que regenta una botiga de roba a la ciutat. “Vivim un cas de desídia judicial, haurien de ser capaç d’absorbir tot el procés més ràpidament”. Denuncia que els tallers clausurats, inclosos els legals, no han pogut fer front a les demandes que tenien pendents abans de l'operació policial i que ara han hagut de pagar indemnitzacions. Però lamenta sobretot la situació dels treballadors. “Hi ha molta gent que no cobra ni un cèntim des de fa tres mesos”.

“Si es van precintar locals que tenien llicència, el departament d’Interior va cometre un error que s’hauria de solucionar”. Ho diu Lam Chuen Ping, president de la Unió d’Associacions Xineses de Catalunya. Manifesta que en cap cas estan en contra del tancament dels tallers il·legals, però considera “molt greu” el que està passant amb els negocis amb llicència. Chuen Ping lamenta la “incertesa i el temor” que existeix entre els propietaris dels tallers, “que han de mantenir les despeses del local, la instal·lació i els empleats sense tenir guanys”, i també entre els seus treballadors “que s’han quedat sense feina i estan marxant a altres ciutats”.

Influència en el tèxtil local
La situació també està afectant l’entramat tèxtil mataroní. Els empresaris xinesos defensen que la contribució dels seus tallers és bàsica perquè el sector es mantingui amb vida. “Nosaltres no traiem feina a Mataró, sinó que aportem molt a l’economia local” assegura Toni. Segons ells, la majoria de tallers xinesos superen en capacitat productiva als negocis de confecció regentats per locals. “Podem firmar contractes amb grans empreses perquè podem fer 20.000 peces en dues setmanes, mentre que els tallers ‘nacionals’ no ho poden assumir”. Chen Su Ping destaca que la confecció xinesa és molt competitiva per la seva mà d’obra “molt treballadora i a bon preu” i per les inversions que han realitzat en maquinària d’última tecnologia. “Les empreses nacionals es fiaven de nosaltres per la qualitat i la rapidesa amb què els tallers de Mataró resolíem les comandes, però amb tot el que ha passat, tenen por i ja no ens venen a buscar”, resol Su Ping. Toni recorda, per la seva banda, que “el tèxtil és una cadena, si desapareix un element (la confecció) marxen tots els restants”, assegura. La comunitat xinesa recalca que a Mataró hi tenen uns 170 talles tèxtils, inclosos els clausurats i calcula que només els tallers ja donarien feina a prop de 2.000 xinesos. L’estudi de població de l’Ajuntament, a data d’1 de gener de 2009, apunta que a Mataró només hi ha empadronades 1846 persones d’origen xinès.

Els xinesos no són els únics que defensen la seva tasca. El president de l’Associació d’Empresaris de Gènere de Punt de Mataró (ASEGEMA), Josep Espígul, defensa amb fermesa que cal reobrir immediatament els tallers amb llicència que estan precintats. “Si es vol que Mataró segueixi manufacturant productes o articles tèxtils, no es pot tenir tancada tota una part de l’oferta”, assegura. Espígul no entén perquè aquests locals segueixen clausurats per ordre judicial. “Si hi ha infraccions, hauria de ser tractat per Hisenda o Inspecció de Treball, però no es pot parar la producció així com així”. “Que els obrin ja, ara mateix no podem dir res més que això”, conclou.

Cap representant de l’Ajuntament ha volgut fer declaracions sobre aquesta qüestió fins que no s’aixequi el secret de sumari. Fonts municipals, però, mantenen que el consistori treballa “de manera coordinada” amb el jutjat, i insisteixen que s’haurien de desprecintar els tallers amb llicència municipal.