La Berga d’en Maragall

El nostre autocar de campanya posa Transporte escolar. L'autocar oficial va patir un petit accident anit, quan baixava de Sant Llorenç de Morunys. La pluja va desenganxar la foto gegant d'en Maragall. I en campanya, no s'hi val a passejar pel país un cap caigut. Només faltaria. Així que repararan la imatge i, quan al migdia arribem a Vilafranca del Penedès, retrobarem l'autocar com nou. S'ha de cuidar la presència.

La dels periodistes, aquest matí, és més lamentable que de costum. Cares sense afaitar, ulls inflats i boques pastoses. Només fa vuit hores, estàvem seguint la descoberta del cartell electoral en aquell poblet del Solsonès. Queia aiguaneu i corria un aire que pelava. Però prou es va cuidar l'organització de fer caliu: un envelat amb deu estufes ben repartides, i un bufet lliure per a una concurrència àvida. Hi havia panellets i tot. Cares de satisfacció. Després que “el futur president” proclamés “No hi haurà qui ens pari!”, la cort es va desfer en ben nodrits aplaudiments.

Prèviament en Maragall va fer un dinar míting a Berga. Està clar que, aquesta vegada, passa a jugar fort la carta de la Catalunya interior. Quatre anys després, encara no ha paït la derrota per escons. L'alcalde, Ramon Camps, no va estaviar-li elogis ni reverències. Va glossar un futur país de les meravelles i va cantar les excel·lències de la Berga d'en Maragall. No cal dir que va generar molts comentaris maliciosos a l'autocar.