L’operació ‘Wei’ contra els tallers xinesos provoca un terrabastall social

El major desplegament policial dels Mossos d’Esquadra en la seva història. Uns 750 agents de la policia de la Generalitat desembarquen a Mataró el 16 de juny per intervenir en més d’una setantena de tallers tèxtils clandestins i habitatges on treballen de forma presumptament il·legal ciutadans xinesos. El macrooperatiu policial se salda amb 77 detinguts i els Mossos asseguren que ha permès alliberar 450 persones de l’explotació laboral. L’objectiu és desarticular les màfies que hi ha darrere d’aquests tallers i que, segons la policia, obliguen els ciutadans xinesos a treballar de sol a sol cada dia de la setmana i a viure de manera infrahumana en els mateixos locals. L’operació, anomenada “Wei”, provoca un gran rebombori a la ciutat i agafa el govern municipal completament d’imprevist. El departament d’Interior de la Generalitat no va avisar l’Ajuntament, un fet que l’alcalde Baron va atribuir a un “error de protocol”.

Ben aviat, però, es fa patent que l’operació Wei provocarà un terrabastall social a la ciutat. Dos dies després de la redada, la comunitat xinesa es manifesta al passatge Aneto contra el tancament dels tallers i per reclamar que no tenen res a veure amb la màfia. Els moments més tensos, però, es produeixen aquella mateixa nit, quan prop de 200 xinesos es concentren de manera espontània davant de la seu de Via Pública per reclamar un lloc on dormir, ja que molts d’ells s’han quedat sense sostre en precintar-se els tallers on treballaven. Molts d’ells han hagut de passar la nit al ras, dormint a la platja o a les muntanyes. Un capvespre molt caòtic que acaba amb 53 afectats reallotjats pels Serveis Socials a l’albert de Torre Ametller de Cabrera de Mar. A la resta se’ls envia a l’Oficina Social d’Atenció Integral de les Tres Roques.

Cap detingut a la Presó
Sorprenentment, cap dels 77 detinguts a l’operació Wei acaba a la presó (queden en llibertat amb càrrecs i sense fiança). L’alcalde Joan Antoni Baron assegura que no entrarà a valorar l’operatiu fins que no s’aixequi el secret de sumari del cas, cosa que en acabar el 2009 encara no ha passat. Tot i així, no s’està de dir que l’Ajuntament “s’ha sentit sol” a l’hora de fer front a la situació derivada de la macrobatuda, en referència al poc suport rebut des de la Generalitat. Pocs dies després, Baron reclama la reobertura dels tallers tèxtils xinesos precintats que funcionaven de manera legal, prop d’una trentena que disposaven de llicència municipal. El sector tèxtil mataroní i maresmenc se suma a la petició, ja que en alguns dels tallers precintats hi queden comandes d’empresaris de la zona pendents d’acabar.”Si es vol que Mataró segueixi manufacturant productes o articles tèxtils, no es pot tenir tancada tota una part de l’oferta”, destaca el president d’ASEGEMA, Josep Espígul. Els propis afectats, propietaris de locals amb llicència, denuncien la “desídia” judicial i les pèrdues econòmiques que els està suposant.
Cinc mesos després de la redada, el jutge emet un auto que acorda l’aixecament del precinte de 59 dels 72 tallers clausurats, amb la qual cosa poden tornar a la feina i normalitzar l’activitat en el sector tèxtil local. L’any es tanca amb la segona fase de l’operació Wei, el dia 24 de novembre. El nou operatiu policial, molt menys espectacular que el del juny, se centra en gestories de ciutadans xinesos i cases particulars a Mataró, Barcelona i Santa Coloma de Gramanet.