L’informe de conjuntura confirma l’alentiment econòmic a la ciutat

El descens en la construcció d’habitatges nous, l’increment del període de venda d’una promoció de pisos, l’alentiment en el creixement del nombre d’assalariats o l’augment de l’atur derivat, sobretot, de la crisi en la construcció, són alguns dels indicadors del darrer Informe de Conjuntura Econòmica que confirmen l’alentiment de l’economia a la ciutat. Tot i que les dades corresponen al segon semestre del 2007, aquestes ja denoten una tendència a la desacceleració que en els propers mesos “s’anirà acusant encara més”, segons va reconèixer sense embuts l’alcalde, Joan Antoni Baron, durant la presentació d’aquest informe dimecres, dia 2, a Can Palauet.

L’informe posa de manifest els efectes de la crisi immobiliària a la ciutat, on el sector de la construcció ha estat, els darrers anys, el que més ha contribuït al creixement del nombre d’assalariats. Com a conseqüència d’aquesta crisi, l’atur ha començat a augmentar. Així, en el segon semestre del 2007, el nombre de desocupats, de 6.133, era un 1,3% més elevats que un any abans, tot i que l’augment més destacat de la taxa de desocupats s’està registrant al llarg d’aquest 2008. Al costat de l’increment de l’atur, l’informe de conjuntura també posa de manifest l’alentiment en el creixement de nombre d’assalariats, que, això sí, a finals del 2007 encara havia crescut un 2.5% respecte l’any anterior.

Algunes dades demostren la frenada del sector de la construcció. Així, durant el 2007 es van iniciar un 56% habitatges nous menys que l’any anterior, mentre que el període de venda d’una promoció ha passat dels 17 als 30 mesos en tna sols un any. El preu de la vivenda també s’està ajustant a la demanda, fet que es tradueix en una reducció del 4,5% del preu mitjà. El preu del metre quadrat, per la contra, es manté força elevat, en els 4199 euros/m2. Davant la crisi de la construcció, que s’ha afegit a la ja viscuda pel sector tèxtil, és el sector serveis és que més ha dinamitzat l’activitat empresarial, sobretot en els àmbits sanitari i veterinari, així com el del comerç al detall.

La reculada en el nombre de turismes matriculats, que a finals del 2007 havia descendit un 12,3%, és un altre dels indicadors, en aquest cas en l’àmbit del consum, que deixen palesa la situació de desacceleració econòmica. Aquest descens en els turismes matriculats denota també que el consum de les famílies creix amb menor intensitat i que podria reduir. En canvi, l’informe posa de manifest un augment del nombre de desplaçaments en transport públic i privat i també en transport interurbà i urbà.

Polítiques socials i poder municipal
La presentació de l’Informe de Conjuntura va comptar també amb les intervencions del sociòleg Fausto Miguélez i de l’economista Ramon Tremosa, que van parlar sobre els reptes i oportunitats en el canvi de cicle econòmic. Miguélez va apuntar que la crisi econòmica “ha posat de relleu les febleses del model econòmic i laboral del país”. Segons Miguélez, l’Estat pateix un excés de ma d’obra poc qualificada, una manca d’inversió en polítiques socials i defectes en la seva cultura empresarial. La solució, segons el conferenciant, és buscar “nous motors econòmics”, que passin per un sector serveis “més qualificat” i un nou model empresarial “capaç de pensar en projectes a llarg termini”. Per aconseguir-ho, Miguélez proposa optimitzar les polítiques públiques d’ocupació i encarar la “flexiseguretat”, que combini la garantia del lloc de treball amb la flexibilitat interna regulada. Segons ell, cal potenciar les polítiques socials ja que “porten al progrés i a l’ocupació de qualitat”, i donar més poder als ajuntaments en política ocupacional. “Els Ajuntaments són clau per aproximar oferta i demanda, per conèixer les necessitats de les seves empreses i quina formació requereix la seva població jove”, va concloure.

Potenciar el sector industrial
Retornar a les bases de la productivitat i competitivitat i potenciar el sector industrial. Aquesta és la recepta que l’economista Ramon Tremosa defensa per afrontar la crisi econòmica. Aquesta situació és el resultat, segons va explicar, de la combinació d’una crisi immobiliària de caràcter local i d’una crisi financera global, que “podria ser molt greu si en sis mesos no canvia”, ja que llavors, les empreses es trobaran “amb problemes de finançament”. La solució, segons Tremosa, és disposar d’una xarxa sòlida de petites i mitjanes empreses dedicades a la producció industrial. “Cap país abandona la indústria a la seva sort, perquè és la base de la productivitat, de la innovació de les exportacions”, va afirmar. L’economista va posar els exemples danès i suec, països que han fet fortuna gràcies a un teixit industrial potent. Tremosa també va aconsellar “no ser deterministes” i “no tirar per la borda la tradició industrial”, i va exemplificar amb el cas de Terrassa que fins i tots sectors tocats com el del tèxtil “es poden recuperar”. En aquest sentit, va destacar el fet que Mataró disposi de costa i de port com elements “amb un gran potencial de futur”, ja que, segons va afegir, “en la logística i la distribució ens hi guanyarem la vida”.