L’hora del pati

Quarts de sis de la tarda. Els alumnes del CEIP Rocafonda acaben la jornada i l’escola queda buida. Però no serà per gaire estona. Un grup de joves del barri, d’entre 10 i 16 anys, s’apleguen al pati de l’escola. Parlen, juguen a bàsquet o participen d’activitats lúdiques. Però no volten pel carrer i, a més, compten amb el suport de dues professionals que els atenen. A pocs carrers, a l’escola bressol Rocafonda, un grup d’infants de 0 a 6 anys aprofiten que el pati queda buit per jugar una estona més, però en aquest cas, acompanyats pels pares i sota la supervisió de dues monitores. El CEIP i l’escola bressol Rocafonda, juntament amb el CEIP Tomàs Viñas de Cerdanyola, són els primers centres de la ciutat on s’han posat en funcionament els “patis oberts”. Es tracta de fer servir el pati com a espai de lleure i esport fora de l’horari lectiu i potenciar-los com una prolongació de l’espai públic. “No es tracta de crear grups d’esplai paral·lels als que existeixen, sinó oferir als joves un lloc on, si volen jugar a la pilota, no es barallin amb l’avi o la mare amb cotxet”, puntualitza la regidora d’Educació, Conxita Calvo. El fet que Rocafonda sigui un barri densificat i amb pocs espais públics amb molta gent i on sorgeixen conflictes va ser una de les raons per les quals es va optar pel CEIP Rocafonda per fer la prova pilot dels patis oberts el curs passat. També es va tenir en compte l’existència de grups que espontàniament ja feien ús dels patis escolars.

L’experiència dels patis oberts s’ha provat a diversos municipis catalans però en cap d’ells s’ha optat pel model de pati “tutelat” com el de Mataró, que rep suport econòmic de la Diputació de Barcelona. En aquests patis, educadors i monitors dinamitzen i atenen els joves i, al mateix temps, observen i detecten les seves inquietuds. “Ens feia por que els joves, al veure els dinamitzadors, marxessin a ocupar altres espais”, explica la regidora d’Educació, Conxita Calvo, que creu que “valia la pena provar aquesta experiència”. Gràcies a l’observació dels professionals, s’ha pogut detectar una realitat social molt concreta: la dels adolescents i joves que passen moltes hores sols perquè els seus pares treballen o perquè no tenen referents clars en la família. Sovint aquests nois acaben passant hores sols al carrer. “Aquests joves no tenen un referent clar, tenen molts conflictes amb els veïns per si fan un cop de pilota a una persiana o per si embruten l’espai, i per això vam creure interessant que tinguessin un espai que es poguessin fer seu”, explica Jordi Merino, responsable de l’oficina del Pla Integral de Rocafonda.

La iniciativa compta amb l’aprovació de la pròpia escola. “És una bona iniciativa, la valorem bé”, afirma la directora del CEIP Rocafonda, Maria Engràcia Bosch, que reclama, això si, una major “control” de l’activitat. “El curs passat vam tenir alguns incidents provocats per un ús inapropiat de l’espai”, explica. Joves que fan servir la bicicleta al pati escolar com si fos el carrer o alguna baralla ocasional són alguns dels problemes “de convivència” que s’han detectat en aquest pati obert i que van arribar al consell escolar. Per això, els responsables del centre i de l’Ajuntament es van reunir i van acordar la necessitat d’establir un protocol d’ús del pati. Més enllà d’aquests petits conflictes, insisteix la directora del CEIP Rocafonda, la iniciativa es veu amb bons ulls i la prova més evident és que el pati d’aquest centre tornarà a obrir-se als joves del barri a partir d’aquest mes d’octubre.

Mentrestant, l’IME reflexiona sobre el futur dels patis oberts a la ciutat. “Estem treballant amb la Diputació per tirar endavant un model que sigui sostenible econòmicament”, explica Conxita Calvo, que apunta que un pati obert tutelat només pot ser viable “si s’aborda des d’una dinàmica col·lectiva de ciutat”, implicant diversos serveis municipals com ara joventut, nova ciutadania o via pública, entre d’altres. El cost d’un pati tutelat és de 36.000 euros anuals, un pressupost que inclou la contractació dels professionals, les assegurances i el manteniment. Precisament la manca de recursos obligarà a renunciar al pati obert de Cerdanyola. El del CEIP Rocafonda, explica Calvo, “funcionarà mentre durin els recursos provinents de la llei de barris”.

Però tot i les dificultats evidents, l’IME té clara l’aposta pels patis oberts, per dotar de nova vida aquests equipaments fora de l’horari escolar, com ja fan, amb bons resultats, les associacions de veïns que fan servir els patis per les festes o activitats de barri. “Des del punt de vista de ciutat educadora són una bona oportunitat per treballar l’espai públic, però cal que es faci també un treball des de la comunitat educativa i des de la pròpia ciutat”, explica Calvo.

En aquest sentit, resulta interessant l’experiència de l’escola bressol de Rocafonda, sorgida com a conseqüència del treball que es porta a terme des de l’IME i en col·laboració amb la Vocalia de Dones del barri al voltant de la interacció dels fills amb els seus pares. Una de les línies de treball són els tallers de criança que es fan al centre cívic de Rocafonda, en els quals va sorgir la idea d’habilitar un espai on pares i mares puguin jugar amb els seus fills de forma tranquil·la, fugint de les molèsties d’una plaça pública i amb l’assessorament de monitores. Així va néixer l’Espai 0-6, un pati obert per a nens de 0 a 6 anys gestionat per la cooperativa Artijoc. La seva responsable, Elisenda Gonzàlez, explica que l'espai es va obrir el passat mes de maig i ha tingut “molta acceptació”. Una de les monitores, Nawal, d’origen marroquí, contacta amb les mares immigrants per animar-les a participar en aquest pati obert on també es vol treballar la relació dels veïns del barri amb els nouvinguts. De moment, els usuaris valoren la iniciativa molt positivament. “Abans anàvem a un parc però als petits no els teniem tan controlats. Aquí s’està molt bé”, explica Nuri Sanchís, mare d’un alumne de l’escola bressol Rocafonda. Per Belen Rodríguez, mare de la mateixa escola, és una bona ocasió “per tenir més relació amb el nen”.