Pilar González-Agápito, encarregada de la ruta per el barri. Foto: R. G.
Pilar González-Agápito, encarregada de la ruta per el barri. Foto: R. G.

capgros.com

L’Havana-Escorxador: resseguint les petjades de Mataró

Recorregut del barri de l'Havana-Escorxador dins de l'Especial Ciutat de Capgròs.

“És una foto de l’economia de la nostra ciutat. Si fem una vista retrospectiva dels últims cent anys, aquí hi podem veure la pesca amb el Callao, la Mataroneta o Sant Simó. També hi hem vist l’agricultura. Fins als anys 60, del Camí Ral cap avall tot eren hortes. Avui encara tenim les Cinc Sènies. Després, la construcció de la carretera (N-II) canvia la imatge agrícola de la zona. Arriben les grans indústries, com Can Gassol a l’Escorxador o Can Marfà a l’Havana, però també les ‘fabriquetes’ que la ciutat expulsa del seu nucli, perquè s’urbanitza, i acaben en aquest sector, com per exemple a Floridablanca.” Pilar González-Agàpito viu a l’Havana i ha dedicat bona part de la seva vida a la ciutat. Ex regidora a l’Ajuntament de la capital del Maresme, ha escrit set llibres sobre Mataró i en té un parell més en projecte. La seva reflexió inicial ens serveix per dibuixar el context històric d’aquest indret de la ciutat. Aquí s’hi han desenvolupat tres sectors econòmics de primer ordre: la pesca, l’agricultura i la indústria. Però què és avui en dia l’Havana-Escorxador?

L’associacionisme ha estat un moviment clau per cohesionar aquesta zona de la ciutat

Ho escrivim separant els noms només amb un guionet, però l’Havana i l’Escorxador tenen altres punts de divergència. Com a mínim a nivell social, el perfil dels barris és diferent. “A l’Escorxador hi ha més barreja. En canvi, l’Havana és una zona més compacta i de classe mitjana”, apunta González-Agàpito. “El sentiment de pertinença és important”, afegeix. Espais com la Plaça de l’Havana i el seu bar serveixen per aglutinar la gent. Les festes de carrers, com la de Sant Ramon o la de Sant Pelegrí, generen autoestima de barri.

Les dues zones, però, tenen un denominador comú: “La importància de l’associacionisme per donar vida i cohesió”, assenyala González-Agàpito. Un altre aspecte que comparteixen és la capacitat que ha tingut aquest indret de la ciutat per tornar a aprofitar edificis importants en desús. L’antiga fàbrica de Can Marfà ara és el Museu del Gènere de Punt, Can Gassol s’ha convertit en el Centre d’Arts Escèniques de Mataró, la Biblioteca Antoni Comas a l’Escorxador o, fins i tot, l’escola Anxaneta allà on hi havia una caserna de la Guàrdia Civil.

L’Havana-Escorxador testimonia bona part de l’edat contemporània de la ciutat i recorda la presència de l’antic ‘Matadero’ i dels indians que vivien a la zona del Camí Ral (d’aquí el nom de l’Havana). Avui, és un barri atractiu pels seus equipaments (municipals o privats), per la tranquil·litat que s’hi respira i per la seva ubicació, tan a prop del mar com del centre de Mataró.

foto gran

Els punts clau del barri

  • Plaça de l’Havana Centre neuràlgic del barri, punt de confluència de diferents carrers i vies de la zona i lloc de trobada al voltant de l’escola i del bar. Quan és hora d’entrada o sortida de l’Anxaneta, la plaça bull.
  • Can Marfà Funcionava les 24 hores del dia com a fàbrica tèxtil. Així va ser fins la dècada dels 70 del segle passat. L’antiga Televisió de Mataró també va tenir aquí la seva seu. Avui en dia, és un espai immens i ben acabat que conserva la clàssica arquitectura fabril i que es destina a diferents usos, com la casa de la Família Robafaves o el Museu del Gènere de Punt.
  • Les casetes del Callao Al Passeig del Callao, ben a prop del Centre Natació Mataró, s’hi pot veure una filera de casetes que són el viu testimoni de la tradició pesquera de la ciutat i de la comarca. L’Havana té el seu accés a la platja i al Mediterrani en aquest punt de la ciutat.
  • Can Fugarolas  Centre autogestionat on hi conviuen 25 entitats i més de 400 persones. Un projecte multidisciplinari que és motor social i cultural de la ciutat. Circ, teatre, música, ensenyament, Coworking, cooperatives de consum… un espai de creativitat i cohesió social.
  • Biblioteca Antoni Comas Un equipament de primer ordre que en poc temps s’ha convertit en referència de l’Escorxador i de la ciutat, no només per la seva oferta literària que inclou activitats, tallers o tertúlies, sinó també per l’apreciada arquitectura de l’edifici.

mancances seat

Els grans reptes de l'Havana-Escorxador
La sensació és que aquest sector de la ciutat té cobertes les necessitats més palpables que poden tenir els barris de casa nostra, però el sentit crític hauria de formar part de qualsevol societat adulta i, per tant, sempre, podem trobar aspectes susceptibles de ser millorats. En resum, els següents quatre punts podrien centrar l’atenció d’aquests verals durant els propers anys en matèria de millores.

Una pista o camp d'esports municipal: El Centre Natació Mataró és una instal·lació esportiva fantàstica, però privada. L’Anxaneta té una pista poliesportiva, però és una escola. El barri té algun gimnàs important, però cap pista o camp municipal on poder jugar a futbol o practicar l’esport que vulguis. Alguns veïns ho troben a faltar.

La composició del nou Escorxador: La integració, encaix i coexistència dels nous blocs d’habitatges amb els pisos, l’urbanisme i els ciutadans que porten anys i panys vivint a la zona. Un dels reptes és que l’Escorxador no perdi la seva cohesió social mentre encaixa tots els nous espais i habitatges que es generen.

Més espai per a les associacions: L’Associació de la Gent Gran de l’Havana i l’Associació de Veïns del barri comparteixen espai en un local del Camí Ral. Són dues entitats ben avingudes, però també ben vives i actives. Així doncs, de vegades troben a faltar més espai al local per a poder celebrar o preparar nombroses activitats.

El sector Maresme-Toló: El pla de millora urbana del sector Maresme-Toló, a l’antic concessionari Prades, ja és una realitat. La intenció és construir-hi pisos i una zona verda. Caldrà seguir l’evolució del projecte i veure fins a quin punt suposa una millora per al barri, que necessita de nous espais comuns.

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive