L’exorcista

Pujol nostre que esteu al Govern / Sigui perpetuat el vostre nom / Resti amb nosaltres el vostre Règim / Faci’s la vostra voluntat / Així a comarques / Com a grans ciutats / El nostre Mas de cada dia / Deixeu-nos Pujol / Pels pròxims quatre anys / I perdoneu les nostres burles / Així com nosaltres oblidem / Els vostres enganys / No permeteu / Que ens imposi l’Aznar / L’espanyolització / Ans deslliureu-nos / D’aquests lligams / Amén

Pasqual Maragall ha vingut a exorcitzar el país. Ahir, al míting del Palau de Fires de Girona, escoltàvem la cantarella de sempre. Quan tot d’una: “No hi ha déus a la terra. Hi ha homes i dones”. Una sacsejada va recórrer les taules dels periodistes. Alerta, tu, que en diu una! “Els pobles decidiran el que volen fer. No ha de ser pas el president de la Generalitat qui digui a la gent el que ha de pensar”. Clientelisme, paternalisme... paraules sagrades. Un credo que en Pasqual ha vingut a destuir.

Estava inspirat. Revolucionari, fins i tot. “Canvi o continuïtat. Només aquests dos camins. No hi ha terceres vies, no hi ha altres combinacions possibles. Déu nos en guard que es posessin en pràctica, perquè en aquest país hi hauria una autèntica revolució del poble contra qui ho inentés fer!” Caram. Arribem al final de campanya amb cent canons per banda.

Si un dia d’aquests veieu en Pujol girant el cap 360º i escopint vomitera de colors, ja sabreu de qui és la culpa.