De caràcter purament independentista, punt de trobada de la gent de Maulets, altaveu de lluites... Un espai polític, cultural i musical que des del 9 de maig del 1998 pot presumir d’haver mantingut un públic ben fidel. Ara, però, l’Oriol Montserrat, un dels seus propietaris originaris, decideix tancar i ho fa per una necessitat de canvis a nivell personal. “Quan ets més jove estaves aquí amb els amics i t’ho passaves bé, però la nit crema molt” argumenta i reconeix que “és una etapa molt bona que hem viscut però ara ja tinc ganes de fer altres coses i projectes”. L’Atzucac plega però una de les herències que quedarà és l’Associació Marrinxa, que continua endavant.
Com recordes els inicis?
Érem tres militants de Maulets que volíem un espai on poder posar música en la nostra llengua i fer-hi xerrades polítiques. Era l’època dels governs de majoria absoluta del PSC i maulets i socialistes eren ideologies contraposades i xocaven. Des de l’Ajuntament hi havia interès perquè desapareguéssim aviat, via multes.
Com definiries el paper que ha jugat la taverna aquest temps?
No volíem un bar perquè sí, sinó un espai d’oci vinculat políticament a unes idees, on poder compartir una cervesa amb gent que pot ser militant d’una organització independentista i gent del carrer. I així ha estat. Els anys avalen que el granet de sorra que vam posar va contribuir en aquest procés on ara ens veiem immersos.
Com ha evolucionat l’independentisme en aquests 18 anys?
Abans ser independentista era que estàvem sonats, que dèiem coses impossibles i sempre sortíem a la premsa com a feixistes i violents. Avui s’ha normalitzat. No tothom, però majoritàriament la gent és independentista, els socialistes ja no tenen majoria absoluta, la CUP ha entrat amb força i els carrers estan plens d’estelades.
Heu tingut problemes legals i dificultats amb l’Ajuntament?
Sobretot a l’hora de promoure concerts. No donen llicències de bar musical al casc antic i crec que haurien de regular-ho perquè fos més senzill
Per què tanca l’Atzucac?
Tenim necessitats vitals diferents a les que es tenen amb 20 anys. Estar aquí el cap de setmana fins a les 3h de la matinada ja crema molt. A mesura que vas creixent, tens ganes de fer altres coses. De moment tinc la intenció d’anar al Ripollès, allà hi conec una colla que tenen una masia i busquen un cuiner.
Comentaris