L'apretadeta final

Saben? Això dels mítings finals té la seva gràcia. Perquè a l'Artur ja el tenim massa vist. Tot és massa previsible i les bromes esdevenen un "dejà vu" amb poca capacitat de sorprendre. Però, ai las! Quan arriben aquests dies els mítings sempre descobrim nous cracks mediàtico-mitineros. En aquest cas són els caps de llista de cadascuna de les demarcacions.

Dimarts va ser en Pere Macias a Girona. Se'n recorden? La paràbola del tactor i el vot de la cunyada. Grans gags. Ahir li va tocar el torn a Josep Grau, cap de llista de Convergència i Unió a Lleida. Va ser al migdia, en un acte a l'Hotel "Condes de Urgel" de la capital del Segrià. Es tractava d'un dinar amb joves de la galàxia convergent. Després d'omplir l'estòmac a base de bé en Grau va prendre la paraula per llençar la consigna.

"Cal fer -diu- l'apretadeta final". Els joves uniovergents se l'escolten amb interès però els periodistes que cobrim l'acte no podem amagar el somriure. Perquè la ment és maliciosa i, davant un comentari com aquest, no podem deixar d'imaginar-nos tots al lavabo fent l'apretadeta final. Al cap i a la fi, el pica-pica que ens han servit just una estona abans s'ho val.

Al vespre, en el miting, en Josep Grau encara tindrà temps de picar l'ullet a la Catalunya cañí. "Els nostres adversaris m'acusen de no tenir estudis universitaris. I tenen raó!. Però jo tot el que he après ha estat a la universitat de la vida!!!: matinar, treballar, pencar i pagar". Amb el públic entregat i "La universidá de la vida" ja només faltava la música dels Chunguitos sonant pels altaveus.