L’alguer de Mataró progressa adequadament

El litoral de Mataró compta amb una de les praderies de posidònia més extenses de tota la costa catalana. Després de fer-ne un primer estudi a fons ara fa vuit anys, la nova cartografia duta a terme per l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona – a petició de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró (SPAS) i amb el suport de l’Ajuntament de la capital del Maresme –, demostra que la recuperació de l’alguer va per bon camí. Només una dada prou reveladora: s’ha passat de 55 hectàrees de posidònia molt densa l’any 2002, a les 180 hectàrees actuals.

Les conclusions de la cartografia van ser presentades aquest dimecres al flamant TecnoCampus pel coordinador de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Ferran Vallespinós, i amb les intervencions de l’alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, i de la regidora de Medi Ambient i Sostenibilitat, Quitèria Guirao. Vallespinós va indicar “la prohibició de la pesca d’arrossegament” com la principal causa de recuperació d’aquestes comunitats, “que són importants per la seva elevada activitat biològica i contribueixen significativament al balanç positiu d’oxigen”. Baron, per la seva part, va manifestar que l’estudi “confirma Mataró com a ciutat mediambientalment sostenible, tant en el què es veu com en el què no es veu”, i va anunciar que la cartografia, lliurada per la Diputació a l’Ajuntament, ja està disponible per a tots els ciutadans a la Casa Capell.

L’efecte de les tempestes
No tot són dades positives, però. La cartografia també posa de relleu que la comunitat de l’anomenada ‘cymodocea nodosa’, caracteritzada per trobar-se a poca profunditat, ha reculat considerablement, passant d’haver-n’hi 133 hectàrees l’any 2002 a les 15,5 hectàrees actuals. Vallespinós va explicar que “la funció ecològica de la cymodocea és molt diferent de la de la posidònia, i a més a més el seu creixement és molt més ràpid”, donant a entendre, doncs, que aquesta disminució no és un fet preocupant. Els nombrosos temporals que hi ha hagut en aquests darrers anys es van apuntar com el principal motiu de la reducció d’hectàrees de la cymodocea.

Mentrestant, la vida a l’alguer segueix el seu curs, i a finals d’aquest gener un grup de submarinistes de l’SPAS va observar per primera vegada que la posidònia havia donat fruits, com una mena d’olives. Des de l’SPAS ja han anunciat que continuaran les immersions per conèixer-ne l’evolució. Ens els darrers 14 anys d'estudi de la posidònia, aquesta havia florit però fins ara no hi havia hagut indicis de fecundació. Segons l'SPAS, que la praderia de Mataró sigui capaç de reproduir-se és una bona notícia pel que fa a la viabilitat i supervivència de l'alguer.