L'Ajuntament invertirà 43 milions d’euros en la construcció del TecnoCampus

Una gran plaça delimitada per un edifici amb forma de claustre i flanquejada per dues torres bessones situades a primera línia de mar serà la seu del futur Parc Tecnològic del TecnoCampus. L'alcalde, Joan Antoni Baron; el regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert; la presidenta del TecnoCampus, Pilar Gonzàlez; i l'arquitecte Oriol Bohigas han presentat aquest l'avantprojecte d'ordenació de la futura illa d'equipaments del Rengle. Aquest projecte, encarregat per l'empresa municipal PUMSA a MBM Arquitectes, representarà una inversió de més de 43 milions d'euros i previsiblement es començarà a construir a finals del 2006, amb la voluntat que estigui finalitzat tres anys després, al 2010.

El futur parc tecnològic de la ciutat ocuparà un conjunt arquitectònic de 46.940 metres quadrats de superfície construïda i 20.920 metres quadrats de superfícies urbanitzada i estarà ubicat a l'illa del sector del Rengle més propera a la rotonda de la Porta Laietana. En aquesta illa s'hi construirà una gran plaça central de 80 x 80 metres i elevada 8,5 metres per sobre el nivell del mar, al voltant de la qual s'hi aixecarà un gran edifici de baix i dues plantes d'alçada, i que aglutinarà en un mateix espai els estudis que s'ofereixen actualment als dos centres universitaris de la ciutat, l'Escola Universitària del Maresme (EUM) i l'Escola Universitària Politècnica de Mataró (EUPM). L'oferta formativa es complementarà amb serveis de caràcter lúdic com ara comerços i restaurants, així com també s'hi construirà una biblioteca i una aula magna.

Al costat d'aquest edifici del coneixement, el futur Tecnocampus projecta també dos edificis bessons situats a primera línia de mar. Un d'aquests edificis acollirà empreses tecnològiques dedicades a la recerca i de perfil públic, mentre que l'altre es convertirà en la seu de la fundació TecnoCampus, la Incubadora d'empreses i un Centre Tecnològic. Aquestes dues estructures bessones quedaran encarades a la N-II i encerclaran un centre de congressos i reunions amb capacitat per a unes 300 persones, al qual es podrà accedir des de la Fundació Tecnocampus.

A més a més, l'illa comptarà amb un gran aparcament públic amb capacitat per a 1048 vehicles, 491 de les quals estaran en un pàrquing soterrani i semisoterrani sota l'edifici universitari i la resta al perímetre del Parc Tecnològic.

El regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert, ha destacat que la ubicació del futur parc tecnològic en un sector que destaca per les seves bones comunicacions i pel seu emplaçament a primera línia de mar, i ha remarcat el fet que la zona urbanitzada tindrà una continuitat respecte el teixit urbà del Rengle. Oriol Bohigas, per la seva banda, ha explicat que amb aquest projecte la intenció dels arquitectes és la de crear “una peça de centralitat urbana” i que per aquest motiu s'ha apostat per crear una gran plaça pública. Aquesta plaça estarà travessada per una gran pèrgola que unirà la carretera de Barcelona (NII) fins al Passeig de la Marina, un element que dotarà de continuïtat i fluïdesa el conjunt i que el connectarà directament al mar salvant els diferents desnivells.

Motor de la diversificació econòmica
Pilar González, ha explicat que la definició del marc físic del Tecnocampus consolida un projecte iniciat l'any 2001 dins del Pla Director de la Societat de la informació, amb l'objectiu de “fer avançar Mataró cap al concepte de ciutat digital”. El govern municipal ha ideat un full de ruta que se sustenta en quatre eixos: formar , crear, innovar i connectar. El nou parc tecnològic ha de servir per augmentar la capacitació dels professionals de la ciutat i crear empreses en nous sectors emergents. A més, ha de millorar la competitivitat de les empreses tradicionals a través de la innovació i l'aplicació de les TIC i apropar les noves tecnologies als ciutadans i ciutadanes per tal de fomentar la cohesió social i la nova societat en xarxa.

La primera Tinent d'Alcalde ha afirmat que el Tecnocampus neix “fruit de les transformacions econòmiques i les noves necessitats de la ciutat” i que no es tracta d'un centre especialitzat, sinó d'un parc “multisectorial, flexible i orientat a les PIMES”. Per la seva part, l'alcalde Joan Antoni Baron ha assegurat que ens trobem davant “la gran aposta estratègica de futur de la ciutat”. Segons Baron, el Tecnocampus ha de potenciar el “canvi de timó” que al seu parer necessita l'economia mataronina després de la crisis del sector tèxtil. “Hem de diversificar les formes de guanyar-nos la vida i fer que tots els sectors empresarials incorporin les noves tecnologies i donin un valor afegit a la seva feina”, ha apuntat.

La futura presència a la zona de l'EUM i l'EUPMt, la incubadora d'empreses i més de setanta noves firmes, la majoria dedicades a les noves tecnologies, ha de fomentar les sinergies entre el mon universitari, els emprenedors i empreses. Des del parc tecnològic, a més, es testaran nous productes i iniciatives per veure si poden generar ocupació i models de negoci.