Joan Miró: 'Les muralles de Mataró podien haver arribat fins a baix a mar'

Les muralles de Mataró podrien haver arribat fins arran de mar i no només fins a l'actual Camí Ral, com finalment va ser. Aquesta és una de les curiositats històriques que l'enginyer Joan Miró va regalar als assistents divendres dia 10 a la presentació del llibre El creixement subterrani d'una ciutat, obra de l'enginyer Jordi Buscà i editat per Aigües de Mataró SA, que va deixar petita la sala d'actes de l'empresa municipal.

Miró, bon amic de Buscà, va ser el responsable de pronunciar la conferència Drenatge i clavegueram en la configuració del Mataró modern. En el moment en què feia un repàs històric a com la ciutat s'havia protegit de les aigües, l'enginyer va explicar aquest episodi desconegut de la història local, segons va dir: “Hi va haver un intent de fer muralles fins a baix a mar, perquè la ciutat tenia tant d'èxit que ja havia saltat els límits de les muralles que s'estaven construint. Les obres van arribar a ser planificades, tot i que al final un canvi a l'alcaldia les va paralitzar”.

Després d'assegurar que el llibre ha representat “anys d'esforços”, Miró va assegurar que el volum se serveix del desenvolupament de les clavegueres de la ciutat per a parlar del desenvolupament urbà que Mataró ha experimentat durant el segle XX: “La forma en què s'han configurat els carrers que porten fins a baix a mar és degut al curs que feia l'aigua quan plovia”, va recordar. El conferenciant va apuntar, per exemple, la seva teoria respecte al diferent tamany de les places de Santa Anna i de les Tereses: “Si la de Santa Anna és més gran és perquè la quantitat d'aigua que hi passava era més gran i necessitava més espai per córrer”, va dir.

Quatre frases
Miró va descriure quatre fases pel que fa a la gestió que ha fet l'Ajuntament de les aigües residuals. La primera la va situar al voltant del 1570, quan Mataró encara no gaudia del títol de ciutat però construïa les seves muralles i tenia un port que competia frec a frec amb el de Barcelona. Segons l'enginyer, les muralles no només servien, com és conegut, per defensar-se de l'atac dels pirates sinó també per desviar l'aigua pel perímetre de la construcció. Així la Riera actual no existia com a carrer sinó que era un dels vials pels quals baixaven les aigües quan plovia, juntament amb el Rierot: “És curiós que les rieres de Mataró estan en una part alta, de manera que és molt fàcil desviar-les”, va comentar.

Miró va seguir amb la seva explicació situant el segon període històric tres-cents anys després, el 1894. “Llavors va ser quan l'Ajuntament va veure necessari evacuar les xarxes residuals d'una forma sistemàtica, en una època de grans epidèmies”, va recordar l'enginyer, que s'ajudava de mapes projectats a la paret. El conferenciant va recordar que en aquells moments Josep Puig i Cadafalch era l'arquitecte municipal i que organitzar el clavegueram de la ciutat sempre s'ha dit que havia estat una de les seves grans contribucions a la ciutat.

El tercer moment a què es va referir Miró va ser ja el 1916, quan es va començar a construir l'anomenat “Desvio” de la Riera de Cirera, inaugurat a 1924, cosa que va suposar el final dels grans aiguats al centre de la ciutat. La construcció del “Desvio” havia sigut reclamat des de 1802 per les autoritats locals i va costar 318.000 pessetes de l'època. Precisament no va ser fins el 1973 que el “Desvio” es va cobrir, quan Jordi Buscà era l'enginyer municipal. El conferenciant va oferir una altra anècdota en assegurar que abans de la construcció del “Desvio”, s'havia arribat a aprovar i començar l'execució d'un altra desviament per la Riera d'Argentona, però que l'alt cost de la iniciativa havia aconsellat paralitzar-la.

Finalment, el darrer període històric el conferenciant el va situar ja a la dècada de 1990 quan, dins el projecte de la “Nova ciutat” impulsat pel govern municipal, s'adequa tota la xarxa de clavegueram als nous barris que han anat creixent i als que es construeixen llavors, com la Via Europa. Abans, el 1970, s'havia ajançat el desviament occidental (al Torrent d'en Boada). L'any 2000 es va construir el darrer desviament a la zona del Pla d'en Boet.

Miró va recordar que a Mataró, en tot el segle XX, hi ha hagut pocs morts en aiguats i que, en tot cas no han estat culpa ben bé de l'aigua. “El que si que hi ha hagut són cinc desbordaments per acumulació de sorres, perquè es talaven arbres i això feia acumular sorres per les erosions”, va explicar.

Clavegueram a punt L'autor del llibre, Jordi Buscà, havia presentat anteriorment el seu treball apuntant, en to modest, que era “més fruït de la voluntat i il•lusió que no pas de l'encert”. L'autor va dedicar grans elogis a les persones que en diferents moments han estat els responsables de la xarxa de clavegueram a la ciutat: “El ritme de creixement de clavegueram s'ha avançat sempre al creixement de la ciutat. Això ha contribuït a què Mataró tingui avui en dia una qualitat de vida envejable”, va assegurar. Buscà va traslladar les alabances fins al moment present: “La gestió del clavegueram està actualment a un nivell que era impensable fa uns anys”.

A l'acte hi van assistir l'actual alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, així com el seu antecessor en el càrrec, el diputat Manuel Mas i els regidors Quitèria Guirao, responsable de Ciutat Sostenible, Arcadi Vilert, Pep Comas, Montse López, Pilar González, Toni Civil, Fermí Manchado i Francesc Melero.