Joan Antoni Baron: teixint la ciutat amb fil de color verd

Els arbres són un gran indicador mediambientals. En l’entorn urbà, més enllà de la seva funció estètica, ajuden a l’equilibri climàtic, fan de tendal natural –si són caducifolis, a l’hivern deixen passar el sol i a l’estiu aporten ombra- i amorteixen el soroll creixent de les ciutats. El candidat del PSC, Joan Antoni Baron, se’ls mira amb uns ulls diferents a la majoria dels ciutadans. Llicenciat en biologia i especialitzat en botànica, Baron detalla les característiques de totes les espècies d’arbres en un tour pels carrers del centre històric de la ciutat que governa des de fa set anys. “Aquí a la Riera sempre hi ha hagut til·lers, però els vam haver de replantar perquè estaven malalts”, relata tot sortint de l’Ajuntament, inici i final del recorregut. “Ningú vol sortir d’excursió amb mi, perquè em paro a cada racó”, bromeja, encara que la botànica “ja no és més que una afició, perquè es fa impossible combinar l’alcaldia amb res més”.

La disposició d’arbrat en els espais públics també ajuda, a la seva manera, a teixir ciutat, a entendre els entorns urbans en clau de convivència. Aquesta és una de les grans obsessions del Baron polític. “Si no s’estableixen relacions entre les persones, no hi ha ciutat, només un seguit de gent anònima que ni se saluda pel carrer perquè no es coneix”. El programa electoral del PSC inclou la proposta dels “petits paisatges”, un seguit d’accions per embellir diferents racons de la ciutat. “Espais compartits que han de servir per recuperar el caràcter de ciutadania, que vol dir relacionar-se, posar projectes en comú i compartir il·lusions”. Per exemple, la Rambla, un dels aparadors de Mataró, on la gent passeja sota els plàtans. “Hi tenim plantada una espècie híbrida, que aporta molta ombra”. Girant la cantonada, pel carrer Lepanto, el paisatge canvia completament: hi apareixen els arbres de judes, amb una flor rosada que sorgeix directament del tronc. “Apostem per la varietat, pels canvis de colors i formes, perquè sempre és divertit anar descobrint espècies diferents”. Que el vestit verd que cobreix els carrers tingui diferents tonalitats i s’ajusti a la realitat d’una ciutat gens monocromàtica, amb un allau de reptes de diversa índole. “Les demandes dels ciutadans són cada cop més variades i complexes, i la conjuntura actual t’obliga a repensar les coses”, resumeix Baron.

Amb una crisi econòmica que ha deixat les arques municipals en precari, que impedeixen fer promeses realistes de grans projectes de ciutat, sembla difícil il·lusionar els votants. “Ho podem fer sent honestos, explicant-los que la situació actual és complicada però sense tremendismes”. Des de l’oposició, segons ell, es pinta un retrat exageradament negatiu de la situació per “tenir l’excusa perfecta en cas d’arribar al govern” i començar a aplicar les retallades “com estan fent a la Generalitat”. “Vivim temps difícils, però ostres, ens en sortirem, tinguem una visió positiva de les coses”, reclama. El candidat socialista assegura que el proper mandat serà molt auster, però “sense renunciar a les grans apostes de ciutat”, com ara el tren orbital, l’ampliació del port o el projecte del Triangle Molins “No podem deixar-nos guanyar per la conjuntura, per les males notícies del dia a dia, perquè la visió de ciutat no s’ha de limitar-se a gestionar les finances de l’Ajuntament”.

L’alcalde s’atura davant la Casa de la Palmera. Des del carrer Gravina s’observa l’exemplar d’uns 15 metres que dóna nom a l’edifici, i que ha sobreviscut a la plaga del morrut. “Gairebé no n’hem perdut cap”, explica Baron. La lluita contra aquesta plaga ha estat tan sols una de les moltes preocupacions de l’alcalde durant la darrera legislatura. “A nivell personal es fa molt dur, les jornades mai són menors de 12 hores, però repeteixes perquè t’ho creus, perquè val la pena treballar pels teus ciutadans”. Considera que els seus companys de llista són “uns valents”, perquè avui en dia donar el salt a la política “implica deixar la teva carrera professional, estar en boca de tothom i cobrar sous reduïts per horaris impossibles”. Tot plegat, per dedicar-se a una activitat sovint mal vista pels ciutadans. “La campanya de desprestigi de la política és interessada –rebat Baron- perquè fa nosa, sobretot als poderosos, ja que és l’única eina que té la ciutadania de fer-los front”.

El ‘tour’ de l’alcaldable pels arbres del municipi segueix pel carrer Hospital, presidit per una espècie ben exòtica, l’araguaney. “És l’arbre nacional de Veneçuela”, explica. Passant per Can Xammar, arriba a la Peixateria, on hi sobresurt un “tronc” ben diferent, l’icònic fanal de 30 metres d’alçada. “Sempre n’he estat molt favorable, necessitem elements de referència”. El recorregut finalitza en una terrassa davant de l’Ajuntament, que no sap si seguirà liderant després del 22 de maig. “Són unes eleccions obertes, no puc dir pas el contrari”. Admet que es pot produir “un creixement del conjunt de la dreta”, que assegura que s’ha “apropiat del discurs de l’esquerra” fent-se seus els avenços de la socialdemocràcia en drets bàsics com l’educació, la salut o les pensions. L’eix esquerra-dreta es manté del tot vigent en el seu discurs, i el condiciona de cara a futurs pactes. “Jo sóc d’esquerres i, per tant, no seré alcalde amb els vots del PP. Un és fill de qui és i no podria dormir tranquil”. Ho diu a l’ombra de les dues monumentals alzines de més de 40 anys que presideixen la plaça i que, segons ell, “es convertiran en els arbres emblemàtics de la ciutat”.