J. Jofre, un segle i mig fent possible el descans dels mataronins

La matalasseria J. Jofre, situada a la plaça de l’Ajuntament, celebra el seu 150è aniversari. La botiga és originaria de Barcelona i estava ubicada a la plaça del Pi fins que, per raons que es desconeixen, el negoci es va traslladar a Mataró. L’establiment té un origen molt llunyà  ja que, segons documentació consultada, data de l’any 1835 tot i que podria ser més antiga. En aquella època, els oficis tenien molt de valor i Can Jofre era força influent a la ciutat. És un dels comerços més antics de la ciutat i els primers matalassers de Mataró que van ensenyar l’ofici a tots els que van aparèixer després.

El negoci ha anat passant de pares a fills fins a l’actualitat. Ara està en mans de la cinquena generació, amb Josep Jofre al capdavant, qui assegura “que potser no he estat un matalasser romàntic com va ser-ho el meu pare, sinó que vaig seguir la tradició familiar. Potser ell ho valoraria d’una altre manera. Tot i això fa una certa il•lusió”.

L’ofici de matalasser consistia, en els seus orígens, a farcir matalassos amb llana. Concretament, s’anava per les cases i es posava una tela o una manta vella al terrat, per no embrutar, i es feia el matalàs. El farciment es duia a terme amb dos bastons, un de llarg i un de curt, amb els quals es tirava la llana amunt. Era un ofici purament artesanal. Josep Jofre explica “que fer un matalàs requeria molta feina i es pagava molt poc”. Pel que fa a les teles, es rentaven a mà fins que van aparèixer les primeres rentadores. Jofre explica “que els matalassos s’havien de canviar cada dos anys però la majoria de gent no ho feia i era molt desagradable en algunes ocasions l’estat d’alguns matalassos”. En els seus inicis, el matalàs de llana el tenia només la gent adinerada mentre que la resta dormia amb borra que era com una fibra tèxtil considerada rebuig. Pel que fa a la qualitat, la millor llana és la provinent del Pirineu de Navarra.

Jofré també recorda que els matalassers  tenien una visió romàntica del seu ofici “i van ser molt reacis a acceptar les innovacions del mercat”. Així es va afavorir el sorgiment d’empreses com Sema, Picolín o Flex, que van saber promoure aquestes innovacions per al descans i van guanyar el terreny als matalassers originals.

Avui en dia, en canvi, el món de la matalasseria ha avançat molt. Actualment predominen, per exemple, el matalàs de motlles o el de làtex. Aquest últim s’ha quedat una mica en desús i esta format per làtex (caucho i aigua) que s’oxida i que perd eficàcia amb el temps que fa que tinguin una vida límit de vuit anys. Pel que fa al matalàs de motlles, Josep Jofre explica “que és el que més bon rendiment dóna perquè la molla és individualitzada i rep molt bé els moviments del cos”. Aquest tipus de matalàs, explica Jofre, va ser creat per un jueu nord americà que es deia Simons que treballava en una fàbrica metal•lúrgica i que va idear aquest tipus de matalàs amb motlles. Però aquest tipus no és el típic, sinó que el matalàs de motlles normal o de motlla bicòcina, que s’ha comercialitzat més tot i que no és tant eficaç per al descans.