El Pailebot en el moment de salpar.
El Pailebot en el moment de salpar.

Joan Salicrú

Isla Cristina: poble andalús amb arrels mataronines

El Santa Eulàlia salpa rumb a la població andalusa per rememorar el viatge que el segle XVIII van fer alguns vilatans de la capital maresmenca

El Pailebot Santa Eulàlia ha salpat avui dijous dia 8 al Moll de Mitjorn del Port de Mataró abandonant definitivament les aigües de la capital del Maresme que l'han mantingut a flot els darrers dies. El vaixell, però, tenia un rumb i un destí ben definit i que, per estrany que pugui semblar, té molt a veure amb Mataró. És Isla Cristina, una població andalusa de la província de Huelva que va fundar fa 250 anys un mataroní de nom Josep Faneca que havia sortit també del port de l'antiga Iluro. Era justament per remomerar aquell moment que s'han concentrat en aquest espai l'alcalde, Joan Antoni Baron, junt amb l'alcalde de Isla Cristina, Francisco Zanudio, el regidor d'esports Augusto García –els dos del Partido Andalucista- i el president de l'Associació d'Amics de Isla Cristina a Barcelona, Francisco Flores.

"Nosaltres vivim allà per culpa vostre", ha resumit Zanudio durant la recepció que el propi Baron li ha ofert al matí a la sala dels lleons de l'Ajuntament junt amb els regidors Joaquim Fernàndez (CiU), Ramon Bassas (PSC), Maria Rosa Cuscó (ERC) i Paulí Mojedano (PP). "Faneca va tenir l'habilitat de trobar aigua, al costat d'una figuera, i per això en un principi ens dèiem la Higuerita o la Figuereta, nom del qual vam passar a Isla Cristina", ha explicat el batlle andalús. Zanudio s'ha referit també a la presència de noms de carrers i espais de la seva població -el Parc de Mataró i el carrer Faneca- per donar fe de com es manté el nom de la ciutat de la capital del Maresme a l'imaginari col·lectiu de la població.

Els dos alcaldes s'han intercanviat regals i mentre Baron ha obsequiat Zanudio amb unes rajoles de Puig i Cadafalch i el llibre Mataró, les noves perspectives el seu homòleg andalús li ha entregat unes memòries del primer rector de la parròquia local, on es recull la història de la població, així com una placa i uns brillants.

Habitants de tot el Maresme
A més de Josep Faneca, que el 1757 va descobrir aigua potable posant a zero el comptador històric de la nova població, en la fundació de Isla Cristina hi van tenir a veure altres pescadors del Maresme com un canetenc de cognom Arnau, patró de pesca. Els van seguir altres catalans del i també valencians i només cal acudir a la llista dels noms dels alcaldes -Antoni Roselló, Joan Martí, Joan Travé- per veure com l'ascendència catalana es va mantenir durant dècades. El poble es va convertir en municipi el 1802 prenent la capitalitat de l'antic municipi de La Redondela i va agafar el nom de Isla Cristina (per la Reina del mateix nom) el 29 de gener de 1834. La ciutat va anar creixent de forma progressiva i actualment la seva població és netament andalusa. A més, però, cal dir que els vincles amb Catalunya es van tornar a estrènyer quan als anys seixanta i setanta alguns habitants de la població van venir a viure a la capital del Maresme igual que ho van fer paisans seus andalusos, extremenys i castellans. Al cap d'un temps alguns van tornar, però altres es van quedar a Mataró segellant definitivament la fraternal relació entre aquestes dues poblacions.

Arxivat a:

Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • C/ Sant Benet,16-18 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telf:93 790 45 46
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive