La implementació de l’energia solar avança a dues velocitats

No fa pas gaire temps que l’energia solar era anecdòtica. En un país com aquest, cal no oblidar-ho, tenim el clima més propens a l’aprofitament fotovoltaic de tot el continent però fa pocs anys fins i tot hi havia impediments legals per a desenvolupar aquest aprofitament, per fomentar l’autoconsum. Poc a poc aquesta mentalitat i aquest marc van canviant però encara ara la tecnologia fotovoltaica és una opció vàlida només per un segment molt concret de població: la que s’ho pot permetre, bàsicament.

N’hi ha prou amb parlar amb empreses instal·ladores del territori per conèixer que l’interès i la demanda d’instal·lacions no para de créixer. I és que gràcies a les instal·lacions els propietaris tenen un estalvi energètic i per tant monetari real i automàtic i l’amortització és segura en 5 o 6 anys. És raó de compromís mediambiental però també econòmica. I en temps d’alts preus energètics aquest ha estat l’ham que ha impulsat molts propietaris a adoptar aquest sistema. 

Una opció guanyadora per a cases unifamiliars

És, de moment, cosa quasi exclusiva de les cases unifamiliars ja que en comunitats de propietaris costa molt més. La raó, sovint, és la mateixa i és lògica si es té en compte qui hi ha a l’altra banda: a les empreses elèctriques distribuidores no els fa cap gràcia que s’estengui l’autoconsum. I hi posen pegues quan el canvi de model és en benefici de la comunitat i del benestar de les persones.

Després de dècades de reducció contínua del preu de la tecnologia fotovoltaica, i gràcies també a la derogació de l’impost al sol, generar la teva pròpia energia solar és avui molt rendible. Les instal·lacions d’autoconsum solar no necessiten combustible, ni tenen despeses variables. A més, el seu manteniment és mínim. Tot això converteix els panells en una de les millors maneres d’invertir, amb retorns que competeixen amb els d’inversions més tradicionals com les accions i els bons. Gràcies als estalvis substancials en la factura d’electricitat, aquesta llar paga un 10-15% del seu sistema de plaques solars per any. Per tant, al llarg dels seus 25-30 anys de vida, la instal·lació pot aconseguir un estalvi de fins a 3 vegades el cost de la inversió.

A més, encara que les instal·lacions fotovoltaiques es rendibilitzen directament mitjançant l’estalvi en la factura del subministrament elèctric, el retorn de la inversió és cada vegada més ràpid gràcies a les subvencions, ajudes i deduccions fiscals. En menys de deu anys hauràs recuperat tota la inversió.

Les instal·lacions fotovoltaiques públiques

En paral·lel al pas que fan algunes famílies a casa seva (les coneixereu perquè són capaces de monitoritzar a temps real i des del mòbil l’energia que generen i l’estalvi econòmic que els suposa, i solen estar encantats de la vida d’ensenyar-ho) un altre pas de l’adopció fotovoltaica és el que protagonitza directament el sector públic. 

En el cas de l’Ajuntament de Mataró i des de l’Oficina per a la Transició Energètica el seu responsable Jordi Payà explica que “la previsió és que les 31 noves instal·lacions fotovoltaiques que es van anunciar a l’octubre de 2022 estiguin acabades durant aquest any. Una vegada finalitzades tindrem un total de 37 instal·lacions fotovoltaiques en equipaments municipals”. A banda de les consignades, hi ha previst futures noves instal·lacions en nous equipaments o reformes d’equipaments existents, com la coberta de la Pista Poliesportiva Municipal Cirera on el projecte ja preveu que, quan es consideri, pugui suportar una instal·lació fotovoltaica.

La clau, els excedents

Payà explica que “en els equipaments que s’ha pogut s’ha dissenyat la instal·lació fotovoltaica perquè a més d’abastir el propi equipament municipal es puguin crear excedents per poder fer autoconsum compartit. L’objectiu principal d’aquest autoconsum compartit és donar energia a les llars vulnerables. Si una vegada fet tot el repartiment d’energia incloent les llars vulnerables encara hi hagués excedent d’energia aquesta es repartiria amb altres equipaments municipals”.

En resum, de les 37 instal·lacions fotovoltaiques, 10 seran de consum compartit. A més, cal destacar que amb l’últim canvi normatiu, el radi d’acció per poder alimentar subministraments elèctrics ha passat de 500 a 2.000 metres a la rodona “Per tant, pràcticament qualsevol de les instal·lacions previstes per autoconsum compartit podran donar alimentació energètica a gairebé tot el territori urbà de Mataró”, explica el tècnic.

Alguns dels projectes municipals per a un autoconsum compartit s’han endarrerit a causa del rol de les empreses elèctriques distribuïdores, que són les que han d’avalar els sistemes d’aprofitament dels excedents. Des de l’Ajuntament, el tècnic apunta que “l’empresa distribuïdora que tenim a Mataró, com a gran part de Catalunya (Endesa Distribución), no facilita les instal·lacions d’autoconsum, i especialment d’autoconsum compartit. Aquesta manca de facilitats de les distribuïdores cap a la transició energètica –que passa en gran part per permetre l’autoconsum compartit– és una problemàtica general que s’està tractant a alts nivells de l’Administració”.

Sense comunitat energètica pròpia, de moment

A nivell d’autoconsum compartit, un model que poc a poc es va estenent i que a Mataró de moment no té entitat ni iniciativa pròpia és el de les comunitats energètiques. Les Comunitats Energètiques són agrupacions de diferents actors amb l’objectiu d’aconseguir un model energètic 100% renovable i sostenible des de la transformació social democràtica. Les Comunitats Energètiques poden ser un grup de persones particulars, entitats, administracions públiques locals i petites i mitjanes empreses que s’organitzen principalment en cooperatives o associacions per transformar el seu barri, poble, ciutat, comarca o país cap a un model energètic 100% renovable, inclusiu, democràtic i de propietat col·lectiva.

Una vintena de Comunitats Energètiques de l’economia social i solidària del territori català que estan en funcionament o que estan a punt d’engegar van fer una primera trobada en una jornada a l’Espai Mataró Connecta per crear la primera Xarxa de Comunitats Energètiques de l’Economia Social i Solidària de Catalunya. Aquesta trobada la va impulsar Som Comunitats i va servir per reflexionar conjuntament sobre la dimensió comunitària i energètica i teixir oportunitats de col·laboració a partir de les diverses experiències. 

Com actuarà l’Ajuntament de Mataró si, en la línia dels exemples exposats, sorgeixen inciatives col·lectives i solidàries d’autoconsum compartit? Jordi Payà explica que “l’Ajuntament donarà suport a qualsevol iniciativa que pugui sorgir en benefici de poder fer un autoconsum compartit en què es pugui beneficiar la ciutadania, amb l’objectiu d’arribar al màxim nivell d’una transició energètica de la ciutat”.