Ibrahim o la història d'un jove senegalès qualsevol

Podria ser la història de qualsevol immigrant però en aquest cas l'explica Ibrahim, un jove senegalès de 25 anys arribat a Mataró ara fa quatre mesos després d'un llarguíssim viatge de set anys des de la seva Cassamance natal. El protagonista d'aquesta història estudiava dret a la capital, Dakar, però a casa seva no tenien diners per seguir-li pagant la carrera i va decidir emprendre el vol cap a la somiada Europa, deixant enrera pares, dos germans i dues germanes.

L'Ibrahim va travessar tot Àfrica bé caminant bé en cotxes passant per Malí, Burkina Fasso, Níger, Líbia, Algèria i el Marroc. Arribar fins aquí no va ser fàcil, assegura, però si en comparació amb les vint vegades que explica que haver de fer el viatge entre la frontera marroquina i la costa d'aquest país. La policia l'enxampava i el tornava a la frontera amb Algèria. Així, jugant al gat i la rata, durant dos anys i mig. Explica que ha arribat a fer sis-cents quilòmetres caminant. I mentre ho diu no para de somriure, orgullós de la seva gesta.

El 27 de setembre de 2005 va saltar la valla que separa el Sud del Nord, a Melilla. Apunta amb satisfacció que feia sis metres i cinquanta centímetres. A l'altra cantó de la valla, ja en territori espanyol, el va recollir una ONG que es diu ACCEM, que el va portar en un centre d'acollida a Fuerteventura, a Les Canàries, i posteriorment el van enviar a la península, primer a Madrid i després a Barcelona. Tenia uns coneguts d'uns amics a Mataró i va decidir venir cap a la capital del Maresme.

Viu -pràcticament només dorm- en un pis de Cerdanyola on l'han acollit aquests companys, senegalesos com ell. Durant la resta del dia es dedica a buscar feina. De diners no en té però de temps si de manera que va a peu pels pobles de la comarca a veure si troba feina. De moment ha anat fins a Calella, Argentona, Premià de Mar, Vilassar de Mar... però no hi ha hagut manera. Ara, a Mataró mateix, ha trobat una petita feina repartint octavetes del Comerç Just, aquell que ha de permetre els agricultors del Sud tirar endavant cobrant uns preus justos per la seva feina. El que voldria l'Ibrahim és trobar una feina fixe però sobretot que li facin un contracte de treball i, d'aquesta manera, repetir el viatge que ha fet durant aquests set anys però de forma legal. "He sentit que hi ha gent que ho aconseguit o sigui que jo també ho intentaré", explica mirant al terra.

No para de somriure mentre estira el carro on porta els fulletons que reparteix. Quan se li pregunta com és ve a dir que és una persona optimista i que no ha de témer res. Tot i no tenir papers: "Jo no he robat ni he fet res, per tant no he de tenir cap problema", comenta recordant la frase d'un llibre que va llegir fa temps. Finalment desapareix Ronda Alfons XII cap avall. Ja és el vespre però seguirà treballant encara una bona estona. Li ha costat prou temps arribar aquí com per ara no aprofitar el temps. Que tingui sort; li farà falta.