El govern municipal s’havia mostrat força reticent a convertir la Nau Gaudí en la seu provisional del Museu Bassat. Volia mantenir-hi el telecentre, el pla d’usos escollit inicialment, i tampoc veia clar que l’edifici del carrer Cooperativa es pogués convertir en un espai expositiu en condicions. El consistori va acabar cedint, però, a les pressions del publicista i col·leccionista d’art, que veia en aquest edifici un reclam immillorable per atreure públic al Museu mentre no es construeix la seu definitiva –un projecte a molt llarg termini- a la Farinera de la Ronda Barceló. Els ordinadors del telecentre ja s’han traslladat al Sidral i en els propers dies començaran les obres per adequar l’espai als seus futurs usos. La Nau restarà tancada fins al mes de juliol, quan s’inaugurarà com a centre expositiu. El principal maldecap és aconseguir prou espai d’exposició lineal sense que això afecti l’actual estructura de la nau i el seu valor com a patrimoni arquitectònic.
Per tant, com es penjaran els quadres a la Nau Gaudí? Ajuntament i Fundació Bassat han apostat per fer-ho en plafons desmuntables i autoportants, que compten amb il·luminació pròpia. Aquests planells se situaran en la zona central de l’edifici i deixaran lliure la façana vidriada. Al ser desmuntables i mòbils, permetran canvis d’ubicació de cara a formar nous recorreguts expositius. Segons Núria Poch, directora del Museu Bassat, aquest sistema és “totalment respectuós” amb l’edifici. “El nostre objectiu ha estat potenciar el continent i el contingut alhora”, afegeix. El president de l’IMAC, Sergi Penedès, constata que la clau resideix en “trobar l’equilibri” entre patrimoni arquitectònic i sala d’exposicions. “En un edifici protegit no s’hi pot fer de tot, per això hem apostat per elements movibles i desmuntables”, resol. Amb aquest sistema, està previst que cada exposició que es realitzi a la nau pugui acollir unes 55 obres.
Una altra qüestió en què s’haurà de treballar és la protecció solar. La rehabilitació de la Nau Gaudí no es va fer pensant en un espai expositiu. La façana vidriada dóna molta llum natural a l’interior, massa com per a arribar a perjudicar la visió de les obres d’art. Per això, s’hi instal·laran cortines motoritzades, mentre que a la façana sud s’hi col·locaran làmines de protecció solar. Amb aquestes alternatives, Poch assegura que “s’aconseguirà filtrar la llum sense perdre visibilitat des de l’interior i l’exterior de l’edifici”. De nou, les necessitats expositives no poden condicionar l’edifici catalogat.
Reforç en seguretat
D’altra banda, a causa de l’elevat valor de les peces que s’hi exposaran, s’hauran de reforçar els sistemes de seguretat. Per això es modificaran les finestres de la façana nord, s’instal·laran vidres de seguretat, perfileria metàl·lica i tancaments fixos, i s’incrementarà el sistema d’alarma antirobatori. Tots aquests treballs, que duraran uns tres mesos, costaran prop de 300.000 euros, finançats pel Fons Estatal per la Ocupació i la Sostenibilitat (FEOSL).
-
Exposicions de sis mesos
Part del fons Bassat ja s'ha pogut veure en dues exposicions realitzades el 2008 i el 2009 a Can Palauet, dedicades a artistes com Ràfols Casamada, Maria Girona, Arranz-Bravo o Artigau, entre d'altres. Núria Poch ja ha dissenyat el programa expositiu per als propers anys a la Nau Gaudí. Farem una primera tongada de quatre exposicions de sis mesos cada una per mostrar el fons d'obres de Bassat de manera cronològica, explica. La primera, que s'inaugurarà a mitjan mes de juliol si s'acompleixen els terminis, estarà dedicada a la dècada dels 50, amb obres primerenques d'artistes tan destacats com Hernández Pijoan, Ràfols Casamada o Guinovart. Crec que pot ser una exposició molt sorprenent i interessant, ja que es tracta d'un període poc conegut d'aquests artistes, amb obres de caire més figuratiu o informalista, destaca la directora del Museu. Les següents tres mostres contemplaran l'art català des de la dècada dels seixanta fins a l'actualitat.
-
Comentaris