Horts urbans, oci i teràpia per a jubilats

“Jo fitxo aquí tots els dies i m’hi passo tot el dia fins que s’amaga el sol”. Manuel Ruiz, pastisser i forner jubilat, ha trobat la forma d’ocupar les seves hores cuidant el seu hort. El seu és un de la desena d’horts urbans que encara es poden trobar a tocar de la riera de Sant Simó, al solar on fins fa poc s’aixecava el Centre Social Okupat i Autogestionat de La Fibra. Els horts urbans són l’últim testimoni de l’activitat dels okupes en aquest solar on properament s’hi construirà un equipament escolar. Fa quatre anys, quan feia poc que els okupes es van instal·lar a la Fibra, Juan Marín i altres veïns del barri s’hi van acostar per demanar un tros de terra per conrear. Alguns d’aquests veïns tenien experiència com a agricultors al camp i altres, que només buscaven una ocupació per les seves hores mortes, van aprendre l’activitat observant als que més en sabien.

A l’espai on es van ubicar els horts, un antic campament de barraques, només hi havia males herbes de quatre i cinc metres d’alçada. Marín recorda la feinada que va suposar tallar aquestes males herbes i adequar l’espai per poder-hi conrear. “Hi havia de tot, matalassos, xeringues, rates...”, recorda Ignacio Pérez, un altre dels jubilats que ha trobat en els horts urbans una manera d’omplir el seu temps. Pérez, mecànic retirat i trasplantat d’un ronyó, explica amb orgull que des de que treballa en aquest hort, ha deixat de prendre molts medicaments i que es troba millor. Camina pel seu hort enumera els productes que conrea: tomàquets, cogombres, naps, patates, carxofes, cebes... Verdures que destina al seu consum personal o que reparteix entre els veïns del barri. Per a Juan Ponce, poder conrear fruites i verdures per al seu autoconsum de la seva família ha suposat un important alleugeriment econòmic per a aquest pintor que es troba en situació d’atur. “Em vaig quedar parat amb 52 anys i alguns amics que venien aquí em van animar a muntar el meu hort”, explica Ponce, que en aquests tres anys ha après a conrear la terra i, sobretot, ha trobat la manera “de sentir-me útil i no un marginat”.

Aquesta colla d’homes, la majoria d’ells jubilats i tots veïns dels entorns, es reuneixen dia si i dia també en aquest solar de Rocafonda per cuidar dels seus horts urbans i fer vida social. Els queda poc temps. Aviat, quan hagin finalitzat les obres que s’estan portant a terme actualment, es traslladaran a un nou espai a la finca del Bon Recés, al veïnat de Mata-Rocafonda. L’Ajuntament de Mataró, amb finançament procedent del Fons Estatal d’Inversió Local, treballa en la construcció de prop d’una seixantena d’horts urbans d’ús social a les terrasses de conreu de la finca del bon Recés, situada entre els carrer de la Foneria i la carretera de Mata, i que actualment ja és de titularitat municipal. La creació d’horts urbans respon a l’acord adoptat pel ple municipal el setembre del 2006 a proposta de CiU, i s’emmarca en el Pla Integral de Rocafonda-El Palau. L’objectiu d’aquests horts urbans és el de promoure la integració la col·laboració de les persones implicant-los en activitats de millora ambiental. El projecte està pensat principalment per a particulars, principalment jubilats majors de 60 anys o majors de 52 que siguin beneficiaris del subsidi d'atur o pensionistes, que disposaran de terrenys d’entre 50 o 60 metres quadrats. Aquestes persones hauran de ser de Mataró i no disposar com a propietaris de cap altre hort o terreny de conreu. Però també es destinaran tres horts d’uns 150 metres quadrats a entitats o associacions que portin a terme activitats de tipus pedagògic, terapèutic o social.

Crear una associació d'usuaris
La regidora de Medi Ambient i presidenta del pla integral de Rocafonda-el Palau, Quitèria Guirao, treballa des de fa mesos amb els pagesos urbans de l’antiga Fibra per tal de crear una associació d’usuaris que impulsi i dinamitzi l’activitat que es durà a terme al Bon Recés. Els membres d’aquesta associació obtindran un dels terrenys, que se cediran a cada ciutadà per un termini mínim de cinc anys que posteriorment es podrà renovar segons un procediment de concurs públic. Guirao explica que d’experiències similars dutes a terme en altres municipis, la principal conclusió que n’han tret és que “és fonamental crear una estructura amb la gent que hi participa”. Els pagesos urbans veuen amb bons ulls la iniciativa. “Hem anat parlant i ens hem anat trobant”, confessa Manuel Ruiz, que reconeix que al principi es van veure amenaçats per l’Ajuntament. Per Juan Ponce, la idea és “estupenda i necessària” ja que permetrà “donar molta vida a la gent gran. Guirao explica que un cop es posin en marxa els horts urbans del Bon Recés, l’Ajuntament també valorarà la possibilitat de crear espais similars en altres zones de la ciutat, com ara als entorns de la Torre de Can Palauet i el Sorrall, a Cerdanyola, o en algun altre espai del centre de la ciutat.