Guirao insisteix en què Mataró no està en emergència per la sequera

Mataró no està en situació d’emergència davant la sequera. La regidora de Medi Ambient, Quitèria Guirao, va tornar a llençar un missatge tranquil·litzador en el ple de dijous passat, dia 3, responent a les preguntes que li van fer els grups municipals del PP i la CUP sobre les mesures adoptades per fer front a la manca d’aigua. La situació no és tan "crítica com a Barcelona", va dir Guirao, qui tot i això reconeix "que tots estem ficats en el mateix vaixell i haurem de fer el possible perquè els embassaments baixin el mínim". "Això només es pot fer a través de l’estalvi", afegeix la regidora ecosocialista.

Actualment, Mataró necessita 22 milions de litres d’aigua potable per poder funcionar. Aquesta aigua s’obté en un 84% de la compra a l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL), responsable de l’abastament d’aigua a la comarca. La Generalitat activa diversos escenaris de sequera en funció de les reserves d’aigua als embassaments, i a partir d’aquí s’estableix quina serà la dotació d’aigua als diferents municipis per habitant i dia. En la situació actual d’excepcionalitat II, en la qual els embassaments estan al 20% de la seva capacitat, l’ATLL pot subministrar a la ciutat un total de 230 litres/habitant/dia, per sobre de l’aportació que necessita la xarxa de distribució local, que és de 180 l/h/d per poder donar servei a llars, indústries, agricultura i serveis públics. El nivell dels embassaments hauria d’arribar al 10% per què l’aportació de l’ATLL es reduís als 180 l/h/d i només en cas que arribés al 5%, començarien les restriccions d’aigua a la ciutat.

Objectiu: estalvi a les llars
A Mataró, un 63% de l’aigua que s’utilitza té un ús domèstic, mentre que el 14% es destina a les indústries i serveis, i només un 0,4% a l’agricultura. Un 6% es destina a ús públic en equipaments i serveis municipals, residències, l’Hospital, etc. L’Ajuntament, a través d’Aigües de Mataró, té un control del destí del 94% de l’aigua que es consumeix a la ciutat, molt per sobre del 74% de mitjana de Catalunya. "Per tant, hem d’injectar poca aigua més de la que necessitem", explica Guirao. Però tot i això, el consistori s’ha fixat l’objectiu "d’aconseguir que les llars estalviïn", a través de campanyes de sensibilització. Gràcies a aquestes iniciatives s’ha aconseguit passar dels 130 l/h/d de consum l’any 1998 als 116 l/h/d del 2005. Des de, llavors, el consum d'aigua dels mataronins han continuat disminuint, fins els 109 litres del 2007.

D’altra banda, a la ciutat també està aplicant mesures com ara la prohibició de fer servir l'aigua potable per al funcionament de fonts ornamentals i les dutxes de la platja, la limitació del reg als camps de futbol, l'aplicació d'un sistema de reg automatitzat de les zones verdes o l'aprofitament de les aigües de pou pel reg de jardins i zones verdes. A aquestes mesures cal afegir ara també la proposta presentada a l’Agència Catalana de l’Aigua per tal de fer aflorar aigua dels diversos pous i mines que hi ha a la ciutat, vuit i dos respectivament. A més, de cara al 2009 es començarà a treballar en l’elaboració d’una ordenança d’estalvi d’aigua, conjuntament amb la regidoria d’Habitatge, i destinada a les noves edificacions.