Geometria variable al Ple Municipal de Mataró

Dijous passat, amb la celebració del Ple de setembre, va engegar el nou curs polític a Mataró. Va ser un ple força mogut, amb punts importants que havien quedat pendents d’abans de l'estiu.

El primer que va generar debat fou la ratificació de la compareixença a l'Ajuntament en el recurs contenciós interposat per l'Associació de Promotors contra la ja famosa mesura de cessió del 30% de la edificabilitat en parcel·les de Mataró, que fou aprovada definitivament al febrer d'enguany. Aquesta iniciativa ha estat presentada a molts municipis del país com a ‘mesura estrella’ en matèria d’Habitatge per tots els partits d'esquerres, sense que, segons dades actuals, hagi donat bons resultats, com ha passat a la ciutat de Barcelona, on està essent objecte de canvis davant les crítiques a la seva aplicació. Des de Junts per Mataró sempre hem defensat que aquesta no és una bona mesura, que enfronta operadors del sector i que s’ha pres només de cara a la galeria. Vindria ser una mesura equiparable els carrils bicicleta de Mataró en l'àmbit de la mobilitat. Molt soroll per a no res. Abans d'acabar l'any demanarem al govern que doni compte del nombre de llicències que s'han atorgat i el nombre d'habitatges de protecció oficial que això ha suposat en la oferta a Mataró.

El següent punt d'interès de l’ordre del dia va ser l'aprovació de les conclusions de la comissió informativa per transparentar la política de recursos humans dels processos de selecció i provisió de llocs de treball. És la comissió que es va crear arran de la denúncia d'una persona protegida i de les resolucions de l'Oficina Antifrau de Catalunya que assenyalaven irregularitats a l'Ajuntament, pel que fa a processos de selecció i designació de treballadors municipals. Les ganes que tenia el govern de tancar aquesta comissió! No és d’estranyar després de la seva manca de lideratge i errors de comunicació que van posar en dubte la credibilitat de la institució, servint en safata a grups com VOX i certs mitjans de comunicació, un relat de corrupció generalitzada a l'Ajuntament. Per acabar-ho d'adobar, i per tal de passar pàgina, el govern s’ha apressat a vendre als mitjans locals que al Ple de dijous s’havia aprovat que no hi havia cap irregularitat. Res més lluny de la realitat: ni l'Ajuntament és un pou de corrupció ni el Ple va aprovar que no s’haguessin comès irregularitats. L'únic que es va concloure en aquesta comissió i es va aprovar al Ple, és la transferència de tota la informació al respecte d’aquests casos als òrgans jurisdiccionals corresponents, que són els únics que tenen la competència i la potestat per determinar, en última instància, si s’han comès irregularitats.

Qui ha suspès amb tot això és el govern municipal, amb una gestió absolutament negligent d’aquest assumpte, facilitant lamentables titulars a ràdios i televisions. Per tant, encara li queden capítols, a aquesta trama.

Arribem al punt més polèmic del Ple, escollir el Defensor del Ciutadà. La missió d’aquesta figura és vetllar pels drets ciutadans en relació a l’actuació de l’Administració municipal i dels organismes que en depenen; amb aquesta finalitat estudia les queixes i consultes que se li presenten.  Dos anys després que ens deixés l'antic defensor del ciutadà, en Jordi Puigderrajols i després d'una tasca que es va iniciar el mandat passat amb la reformulació del reglament que havia de regir aquesta institució, va començar un procés de selecció en què es van presentar 17 candidatures, algunes d'elles amb més perfil polític que d’altres. La més evident, el de la exregidora i exdiputada Consol Prados, presentada pel PSC, que no va obtenir els suports necessaris degut a la seva clara vinculació política amb el partit de govern, tal i com s'ha vist amb la seva recent designació com a assessora al govern de Salvador Illa. El PSC de Mataró no va saber encaixar aquest revés i, lluny de donar suport a perfils que, al nostre entendre, eren més adequats pel seu coneixement  i vinculació amb l'Ajuntament i la ciutat, com podien ser l’advocada i exregidora Núria Calpe o el sociòleg Jordi Merino, van forçar una votació amb VOX, escollint un perfil desconegut, l’advocada Marta Susana Pérez García, a qui aprofito per desitjar-li molta sort.

Així, de camí a la meitat del mandat, és sorprenent que el govern del PSC i En Comú Podem no sàpiga conciliar consensos en temes cabdals com aquest més enllà de VOX. Cal recordar-los que són un govern en minoria i, si bé aquests jocs de geometria variable amb l'ultradreta no semblen molestar a En Comú Podem, pels motius que sigui, per descomptat que a Junts per Mataró no ens passarà per alt aquesta votació.

A l'apartat de control del govern, on l'oposició presentem propostes, precs i preguntes també hi va haver temes rellevants. ERC va presentar una proposta de resolució per a la defensa i promoció de la llengua catalana a Mataró,  demanant, entre d'altres, una trobada entre el govern i la resta de grups municipals amb la Taula per la Llengua de Mataró i amb l'objectiu de coordinar accions i treballar plegats. Aquí, en un altre exercici de geometria variable, el govern va donar suport a aquesta proposta de resolució, quan curiosament, el mes d'abril d'aquest mateix any, va votar en contra d'una proposta que vam presentar des de Junts per Mataró que anava també a favor de la llengua catalana a la ciutat i en què demanàvem impulsar una campanya de foment del català a través de la Taula per la Llengua, les entitats i els clubs esportius de la ciutat. Què ha canviat en cinc mesos? Sembla evident que el suport d'ERC a la candidatura de Salvador Illa a la presidència de la Generalitat obliga els socialistes a escenificar bona sintonia amb els republicans. Tanmateix, aquest canvi de posicionament tan sobtat només pot obeir a una crua realitat: el govern municipal no té cap intenció de vetllar per la llengua al nostre municipi i estic convençut que no es faran realitat cap dels acords de la proposta, convertint-se en una nova votació de cara a la  galeria. La política de foc i encenalls triomfa una altra vegada...

Finalment, des de Junts per Mataró vam presentar tres preguntes al govern. La primera sobre les accions que està portant a terme a l'Ajuntament respecte a la captació de talent i la seva promoció, així com els resultats de l'oficina d'oportunitats de l'Ajuntament. Demanàvem resultats quantificables i aplicats i, com tantes vegades, obtinguérem massa vaguetats a la resposta, fet que ens desanima profundament tenint en compte que la prosperitat de la nostra ciutat passa, en primer lloc, per cercar el talent i potenciar-lo. És l'eterna pregunta: quo vadis, Mataró?

També van preguntar sobre els abocaments il·legals de residus i l'estat de neteja dels vorals entre la Via Sèrgia i la  Ronda Bellavista. Aquest estiu vam comprovar l’estat deplorable d'aquesta zona i vam presentar aquesta qüestió per tercera vegada enguany. La resposta: no faran res i tot continuarà igual, però a canvi de les deixalles , hi ha pipicans i una zona per fer gimnàstica. Des de Junts per Mataró serem molt insistents en denunciar l'estat de degradació que pateixen certes zones de la ciutat. No contribuirem a normalitzar aquesta situació.

Per últim, vam preguntar sobre el criteri i costos de la instal·lació de la pantalla gegant al Parc Vell durant la final de l'Eurocopa. Evidentment, creiem que la figura del jugador Lamine Yamal posa Mataró mapa, i aquest partit s'ha de jugar. Tanmateix, la pregunta insistia en el fet de no tenir en compte aquest mateix criteri a l'hora de valorar la celebració d'actes culturals i tradicionals a la ciutat, com pot ser la festivitat dels Tres Tombs, amb uns costos similars, i eliminats del calendari d'actes de la ciutat. Es torna a evidenciar una discrepància important pel que fa l’ordre de prioritats a la ciutat. Perquè, com ja se sap, aquest govern i aquest alcalde no poden evitar adherir-se amb entusiasme a qualsevol mostra de fervor patriòtic. I això que diuen que estan en contra dels nacionalismes...