Garmendia creu que el TCM connecta a alta velocitat universitat i empresa

El TecnoCampus com una infraestructura que permet connectar “a alta velocitat” el coneixement entre universitat i empresa i afavoreix la creació d’ocupació i riquesa. Fent un símil amb el Mataró que va ser pioner amb el primer ferrocarril de la Península o la primera autopista de l’Estat, la ministra de Ciència i Innovació Cristina Garmendia creu que la capital del Maresme torna a ser capdavantera amb el nou parc tecnològic que ha quedat avui oficialment inaugurat. “El TecnoCampus fa de Mataró una magnífica candidata per formar part dels municipis que competiran per la distinció de Ciutat de la Ciència i la Innovació”, ha avançat la ministra, que també ha anunciat que el seu Ministeri aportarà 6 milions d’euros més “per culminar la posada en marxa del TecnoCampus”. Aquesta aportació s’afegirà als 21 milions amb que el Ministeri ja ha contribuït fins ara en el parc tecnològic.

Garmendia ha tancat un acte que ha deixat petit l'auditori del TecnoCampus, que ha aplegat nombrosos representants polítics de Mataró i el Maresme, així com una amplíssima representació del sector econòmic i empresarial de la ciutat i el món universitari. Desenes de persones s’han quedat fora i han seguit els parlaments des del foyer, on s’han habilitat pantalles. Tot i començar mitja hora tard, l’acte ha estat dinàmic i força breu. Després d’un vídeo de presentació del parc, han intervingut, per aquest ordre, la presidenta del TecnoCampus Alícia Romero, l’alcalde Joan Antoni Baron i tancant l’acte, la ministra.

Punt d'inflexió
La ministra ha assenyalat Mataró com “exemple de com les administracions locals han de tenir un paper protagonista en el canvi de model econòmic”. En termes similars, l’alcalde Baron ha recordat que impulsant el TecnoCampus Mataró “va prendre la iniciativa” en un moment en què el tèxtil desapareixia “i no podíem confiar el nostre futur en sectors que no donaven més de sí”. “Vam haver de vèncer moltes dificultats i no escoltar els cants de sirena dels que ens deien que ho havíem de parar tot”, ha afegit Baron, celebrant que després de deu anys s’hagi arribat a aquest “punt d’inflexió en l’economia de la ciutat”. La ciutat, ha afegit, va haver de renovar el seu urbanisme amb Manuel Mas i ha dedicat la dècada dels 2000 a avançar cap a un nou model econòmic. El TecnoCampus “és la nostra nova Via Europa i la nova fàbrica de Mataró”. Però la ciutat “no es conforma, sinó que vol decidir el seu futur” que passa per la potenciació del sector del comerç urbà –amb el Corte Inglès- i el medi ambient amb les oportunitats que dona el mar. “No volem renunciar a la nostra tradició industrial però som una ciutat de serveis i hem de posar a treballar els intangibles”, ha dit l’alcalde destacant el “talent, la creativitat i el treball” com els trets de marca de la ciutat.

El discurs de Baron ha tingut el moment emotiu amb el record de Santi Ortego, professor de l’EUPM vinculat al projecte. Emotiu ha estat també el discurs de la presidenta del TecnoCampus, que ha recordat l’alcalde Manuel Mas, al costat del qual es va iniciar en la política i amb el qual va aprendre que el polític “ha de tenir visió estratègica i de futur”. Romero ha recordat també que l’anterior alcalde Joan Majó, que va impulsar la creació de l’Escola Universitària Politècnica, va “sentar les bases” del TecnoCampus. La regidora ha recordat com fa deu anys es va presentar el projecte “i no sé si el vam acabar d’entendre”. “Però la realitat és molt tossuda i avui som aquí”. La presidenta ha focalitzat els agraïments en l’anterior responsable del projecte Ricard Bonastre i el seu actual director Antoni Uix. “Fa deu anys vam entendre que calia un canvi del model econòmic basat en el coneixement”, ha prosseguit, mencionant la unió d’empresa i universitat i el foment de l’emprenedoria com els pilars del TecnoCampus, un projecte “amb ànima” i que “singularitza Mataró i el Maresme”, que crea “un ecosistema per la innovació” i que permetrà “generar riquesa i llocs de treball”.