El futur de la joventut catalana es debat a Mataró

Cita important aquesta setmana al TecnoCampus de Mataró. S’hi celebra de dijous a dissabte el Congrés de la Joventut de Catalunya. Per entendre la magnitud de l’esdeveniment, fa més de trenta anys que no es fa com a tal. Se’n va fer un el 1977, un altre el 1988 i fins aquest 2022 al Maresme. 

El congrés va adreçat a les entitats juvenils, persones joves, representants polítics i professionals de la joventut, persones expertes i obert a tota la ciutadania per en valor la co-creació de les polítiques de joventut. De la feina feta durant el congrés, així com de les activitats prèvies, han de definir-se les bases per al nou Pla nacional de Joventut de Catalunya.

• El Congrés es complementa amb concerts joves, divendres i dissabte, gratis i oberts. Aquí la programació. 

El programa compta amb tres jornades de debat (17, 18 i 19 de març) sobre temes com l’habitatge, l’educació, el treball, la salut, l’emergència climàtica, les desigualtats socials, els feminismes, l’accés a la cultura, entre d’altres. Els objectius del Congrés de la Joventut de Catalunya són esdevenir un espai de relació i de trobada entre joves, professionals de joventut, referents del món acadèmic i representants polítics de joventut; enfortir la xarxa i analitzar la situació en què es troben els agents (joves, professionals de joventut i càrrecs electes) després de la pandèmia de la Covid-19; reconèixer la tasca que han fet durant els últims anys tots els agents implicats en les polítiques de joventut; donar veu a les persones joves i posar-les al centre i repensar les polítiques de joventut i establir les bases del nou Pla nacional de joventut de Catalunya (PNJCat).

Els eixos de l’estratègia

Del Congrés n’ha de sortir una ‘Estratègia Jove’ sque pivotarà sobre tres elements bàsics per al desenvolupament dels projectes vitals de la gent jove: “Feina, Casa i Futur per garantir feines dignes, accés a l’habitatge i la capacitat de formar-se i gestionar el propi projecte vital”.
En habitatgee, les xifres d’emancipació continuen essent insuficients amb la taxa d’emancipació situada en el 18% entre els 16 i els 29 anys (percentatge que s’eleva al 42% dels 25 als 29 anys i al 72% dels 30 als 34). Es tracta de la xifra més baixa d’aquest segle i queda lluny del 33% assolit l’any 2007, moment previ a les dues crisis encadenades d’aquests darrers anys i que han castigat amb més incidència la població jove. Per tot això, el Congrés dibuixa accions concretes i coordinades per part de totes les administracions.