Front comú de partits i associacions per una justícia en català

Els grups municipals de CiU i la CUP, amb el suport d'ERC, VoleMataró, ICV-EUiA i l'agrupació d'advocats en defensa dels Drets Humans, presenten una Declaració Institucional per impulsar la justícia en català. representants de les formacions i un grup d'advocats es van concetrar el passat 26 de març davant dels Jutjats de mataró per presentar la declaració. Pretenen, segons van explicar, que l'Ajuntament faci una crida genèrica a les institucions catalanes perquè treballin per la cooficialitat del català en la justícia. Isa martínez, regidora convergent, va recalcar que el català és "pràcticament inexistent" a la justícia tot i haver passat gairebé 40 anys de l'Estatut de 1979.

La declaració vol posar en evidència la vulneració del règim d'oficialitat de les llengües, específicament "la marginació o exclusió del català en les activitats internes i externes de l'àmbit jurídic

Segons dades que van facilitar, El 79% dels jutges, secretaris i fiscals que exerceixen la seva funció pública a Catalunya són de procedència forana, cosa que motiva que només un 62% manifesti ser capaç d’entendre el català, un 8% el sàpiga escriure correctament i un 28% en domini la parla adient” (Vidal, 1999). S’estan reduint les classes en català a les universitats de Dret, tant en els graus com en els postgraus o doctorats i resulta molt difícil trobar bibliografia en català, igual que resulta molt complex trobar jurisprudència.

La declaració insta al parlament a seguir amb el procés legislatiu de renovació de les institucions, al consell d'advocats de Catalunya, de notaris, de procuradors i registradors de la propietat i altres que ajudin a dinamitzar l'ús del català i al govern espanyol, Consejo General del Poder Judicial i administracions amb competències jurídiques que garanteixin els drets lingüístics dels usuaris professionals.