Forma i significat

Ens hem de felicitar de la recent rehabilitació de l'edifici del Cafè Nou de la Unió de Cooperadors, rehabilitació que permetrà obrir i dotar de nova vida aquest equipament singular de la Riera de Mataró.

És un edifici magnífic que malauradament ha estat maltractat i abandonat durant la major part de la seva història. Va ser construït per la Unió de Cooperadors de Mataró i inaugurat l'any 1935. Per circumstàncies històriques, que aquí no venen al cas, ha estat pràcticament tancat des del final de la guerra civil fins avui mateix.

Cal dir que la rehabilitació que s'acaba de portar a terme, feta amb gran qualitat i sensibilitat, fa lluir el conjunt amb tota la seva contundència.

L'edifici, destinat a aixoplugar un cafè, amb espai per a activitats socials, especialment de lleure, balls, representacions i trobades diverses, consta de dues plantes, pràcticament diàfanes, de gran capacitat per portar a terme una vida social àmplia i ambiciosa.

Volem fer notar la qualitat formal del conjunt. El magnífic projecte de l'arquitecte Miquel Brullet assoleix un gran edifici, tot ell amarat d'un gust art decó, molt en la línia de la modernitat del moment en què es projectà.

En volem ressaltar alguns aspectes: la façana, formada per una torre on hi ha l'entrada a l'equipament i un bloc horitzontal que reflecteix els grans espais interiors. La torre conté el bloc de l'escala i confereix a aquesta façana una gran singularitat i presència. Al rectangle horitzontal, hi veiem, a la planta baixa, un gran finestral, que reforça i dignifica la seva presència pels pilars que l'articulen; aquesta estructura es repeteix a la primera planta on s'hi afegeix una gran balconada. Aquests són els elements que  composen la façana principal de l'immoble.

Aquesta senzilla i contundent composició dona al conjunt una gran presència i dignitat i, alhora —sobretot gràcies al finestral aparador—, comunica l'interior amb l'artèria de la Riera, fent transparent l'activitat social que es devia realitzar al cafè, creant així una bona imbricació entre la vida ciutadana al carrer, amb la que es desenvolupava a l'interior de l'edifici, i per tant, en la pròpia entitat titular. Aquesta transparència, permetia habilitar una terrassa de bar, davant de l'edifici, a la vorera de la Riera, —com es pot veure en fotografies de l'època—, que augmentava la connexió entre l'activitat que es portava a terme al Cafè Nou amb la vida ciutadana. La manca d'aquesta permeabilitat segurament és un error de la rehabilitació actual, que ben segur podrà ser esmenat fàcilment.

Destaquem també dos elements que trobem significatius. A la torre de la façana hi ha incorporat un baix relleu escultòric de marbre, obra de Salvador Martorell, escultor força actiu a la Catalunya de l'època, que ens mostra una al·legoria de la cooperació i la igualtat, representat per dues figures, una masculina i una femenina que enlairen un ram. No deixa de ser singular el fet que s'incorpori aquest element en un edifici civil, dedicat a la vida social i el lleure, la qual cosa ens fa pensar que en la ideació i planificació de l'edifici hi havia una clara voluntat de transcendir la seva funció primordial. L'altre element, per a nosaltres molt singular i revelador, és el frontó que fa de coronament de les façanes, visible en la posterior, que dona al pati del mateix equipament, i que amb la seva referència als temples clàssics, comunica a tot l'edifici un aire de prestància molt important.

També denota aquest mateix esperit, la cura amb què estan treballats tots els elements constructius i/o decoratius; destacarem la barra del bar, la magnífica escala, la barana —amb uns delicats suports pel seu passamà—, el mosaic hidràulic; tots els elements conservats són d'una gran qualitat i evidencien una gran atenció, tant de l'entitat promotora, de l'arquitecte, com de tots els artesans que hi col·laboraren.

Aquestes petites reflexions sobre la forma de les coses, volen fer notar la claredat del significat que es va voler transmetre amb la construcció del Cafè Nou. Tot ens parla d'una societat obrera que volia construir ciutat i ciutadania, i que es sentia amb les forces per fer-ho, que estava convençuda del seu paper, que s'afirmava com una part important de Mataró i que marcava el carrer principal de la ciutat amb orgull i qualitat. Això ens assenyala l'ambició i la força de les societats que s'aplegaven en aquells moments en el moviment cooperativista, que van fer amb el Cafè Nou un gest d'afirmació cultural i ciutadana de gran força. El Mataró que defensava la igualtat i la fraternitat s'instal·lava al cor de la ciutat.

Malauradament, la desastrosa guerra civil va tallar tots aquests esforços i el Mataró popular de després no ha estat tan valent, ni ha tingut les idees tan clares ni les forces per continuar el camí.