Esquerra reivindica la llengua com a eina d’integració dels immigrants

“Aquí tenim una oportunitat com a possibilitat d'integració real que és la llengua i que no la podem deixar escapar”. El regidor d'Esquerra a Lleida Xavier Sàez va qualificar de “bàsica” la llengua en el model d'integració català i va advertir que “quan diem a a algú que ve de fora que no cal que aprengui català el condemnem a ser immigrant tota la vida, li estem dient que és de fora”. La secció local d'Esquerra Republicana va iniciar dimecres la precampanya electoral amb un acte al voltant de les polítiques municipal sobre immigració al Centre Cívic del Pla d'en Boet.

Sàez, que va elogiar la tasca que fan iniciatives com les parelles lingüístiques, va criticar els models d'integració anglès i francès perquè no aconsegueixen generar “una única societat civil”, el primer perquè darrera la multiculturalitat hi ha la realitat de “col·lectius que viuen separats en un mateix territori” i el segon perquè és una “falsa integració i tracta com a estrangers fins i tot a persones que tenen els papers”. Davant d'aquesta situació, l'alcaldable republicà a Lleida va defensar la utilitat de la llengua catalana com a eina: “l'única condició perquè siguis dels nostres és que parlis català, tinguis el color de la pell que tinguis”.

L'alcaldable d'Esquerra a Mataró, Francesc Teixidó, va obrir l'acte definint els processos migratoris com “una de les expressions més visibles de desigualtats socials globals” i va deixar anar algunes de les idees-força dels republicans en la matèria, com impulsar el concepte de ciutadania per sobre del de nacionalitat o que la diversitat no és una amenaça. Sàez, tinent d'alcalde de Cultura, Esports i Drets Civils, va començar la seva intervenció valorant els diferents discursos sobre immigració. El republicà va qualificar de “superats” tant el discurs de papers per a tothom com el que es queixa que els immigrants s'emporten totes les polítiques assistencials, però va alertar de la perillositat del “discurs políticament correcte dels drets i deures”, ja que “deixa les coses tal i com estan” i es limita al compliment de la legalitat vigent.

El tinent d'alcalde lleidatà va explicar alguns dels projectes de treball amb immigrants que s'han realitzat a Lleida, com el “Llegim junts”, en què mares immigrants i autòctones llegeixen en veu alta els mateixos contes; la constitució de la Federació d'Associacions d'Immigrants o de l'Associació Municipal de les Religions. Sàez va defensar el treball conjunt de nous ciutadans i ciutadans autòctons perquè “a conèixer-nos i a respectar-nos també n'hem d'aprendre”.

La regidoria de Dona i Igualtat d'Oportunitats a Barcelona, Pilar Vallujera, tot i dir que no li agradava gaire la paraula integració, va defensar que “algú està integrat quan té clar que ell i la seva família volen fer un futur amb nosaltres” i va posar dos elements claus en què s'ha de basar aquesta integració: la laïcitat i la igualtat entre homes i dones. Vallugera va explicar la feina de la seva regidoria des de dos àmbits que són competència d'Esquerra dins dels govern municipal i que els han permès “crear complicitats amb entitats i persones”, com són la promoció de la dona i els òrgans interreligiosos.

La portaveu del grup municipal d'ERC al consistori barceloní va explicar que a partir del diàleg interreligiós s'han “acabat prevenint molts conflictes actuant com a element mediador” i, pel que fa al paper de les dones, va reconèixer que “és un dels elements que ens allunyen més”. Tanmateix, la regidora va destacar que a través de moltes associacions de dones immigrants s'ha aconseguit avançar fins al punt de celebrar dos Congressos Internacionals de Feminisme Islàmic, un esdeveniment que només s'ha dut a terme a Barcelona.