‘Escrivia el nom del Arropiero a la pissarra perquè ell aprengués a firmar’

"El Arropiero va estar venint a casa nostra durant uns 3 anys i, per sort, mai ens va fer cap mal". Maria Rosa Pera, veïna de Mataró, relata amb serenitat el seu contacte fortuït amb el pitjor assassí en sèrie de la història criminal espanyola. Manuel Delgado Villegas, conegut popularment com “el Arropiero”, va néixer al Puerto de Santa María, però durant l’adolescència va viure un temps a Mataró amb la seva àvia. Va ser llavors quan el pare de la Maria Rosa, Ramon Pera, va conèixer el que posteriorment seria l’autor de 48 crims, dels quals la policia només en va poder provar set, un dels quals es va cometre a Mataró. En concret, l'assassinat va tenir lloc el 23 de novembre de l'any 1969 i la víctima va ser Anastasia Borrella Moreno, que treballava al bar Iluro.

“Pels volts de 1958, el meu pare era transportista, però a més es dedicava a la venda de ferradures. El Arropiero, que llavors tenia uns 14 anys i treballava en una ferreteria del carrer Miquel Biada, venia a casa després de la feina i l’ajudava a omplir els sacs de ferradures”, explica la Maria Rosa, que en aquell temps tan sols tenia 7 anys d’edat. “Com que era analfabet i no parlava gaire bé, el meu pare va decidir ensenyar-li a llegir i a escriure”, comenta. D’aquesta manera, Villegas va estar visitant cada setmana i durant uns 3 anys la casa dels Pera, i la Maria Rosa recorda “haver escrit el nom de El Arropiero en una pissarra perquè ell el copiés i aprengués així la seva firma”. Al cap d’un temps, quan l’àvia de Villegas va morir, el jove va deixar la feina i va iniciar la seva vida de vagabund. “Dormia a les vinyes que hi havia darrere l’hospital, i quan el meu pare se’l trobava pel carrer i li deia que havia d’anar a treballar, el Arropiero no li responia i el mirava molt malament”.

Durant un bon temps, la família no va tenir notícies de Villegas, però al cap d’uns anys els va venir a visitar. “Va entrar a casa i, tot i anar molt ben vestit, li va demanar diners al meu pare, que només li va poder donar cinc duros i tabac”, recorda la Rosa Maria. Aquesta va ser l’ultima vegada que el van veure, i la família poc s’imaginava el que descobriria amb els anys. “En una ocasió vaig comprar una revista i el vaig veure allà, acusat de cometre una gran quantitat d’assassinats”, comenta la Rosa Maria, que encara té ben presents els ulls ametllats i foscos i el gust per l’actor mexicà Cantinflas que tenia, l’ aleshores, futur assassí.

Un relat molt inquietant i significatiu que ara rebrota amb força gràcies a l’estrena del documental de Carles Balagué, “El Arropiero: el vagabundo de la muerte”. En aquest documental, que es podrà veure aquest proper dijous, dia 23 d’abril, al teatre Monumental, el cineasta barceloní narra el recorregut vital de Villegas amb el testimoni dels policies i forenses que el van tractar després de ser detingut, l’any 1971.