“Ens discriminen i ens menystenen, però sense netejadores l'hospital no funciona”

Juani González porta gairebé mig any de baixa. Després d’enfrontar-se a la pandèmia en primera línia de foc des del primer dia com a treballadora de la neteja de l’Hospital de Mataró, va acabar caient malalta el mes de novembre passat i avui encara en pateix les conseqüències: ha tingut el que es coneix com a Covid persistent o de llarga durada. “Pujo un parell de pisos i perdo l’aire, vaig patir inflamació d’òrgans, tinc mal de cap constant... Faig rehabilitació però la veritat és que fins ara no noto cap millora”. Resulta xocant que a algú com ella, en aquestes circumstàncies se li escatimi la gratificació econòmica i el reconeixement que sí han rebut altres professionals sanitaris per la seva lluita contra la Covid. Per això les professionals de la neteja han dit prou i reivindiquen a la Generalitat que els doni un tracte igualitari. “El que ens passa té un nom: classisme i discriminació”, s’exclama Silvia Rueda, companya de feina de González al mateix hospital.

Les netejadores van fer una aturada de protesta contra la discriminació que pateixen

El passat 30 d’abril netejadores de l’Hospital de Mataró i de centres sanitaris d’arreu del país van fer una aturada d’una hora per torn laboral, convocada pels sindicats CCOO i UGT, per criticar que el govern les discrimina. Lamenten perquè la Generalitat les ha deixat fora en de la gratificació extraordinària per sobreesforç durant la primera onada de la pandèmia (les professionals contractades directament pel Consorci sí que el cobren, però les que treballen per a una empresa externa, com González i Rueda, no). A banda, tampoc se les considera personal d'alt risc, així que si agafen la covid-19 se'ls computa com a malaltia comuna (i no professional). Aquest és el cas de González, que com a mínim cobra el 100% de la baixa, no com altres companyes. La mataronina pateix ofecs mentre explica la seva experiència, restes d’una Covid que no marxa del seu cos.

"Durant la primera onada tots els professionals ho vam passar fatal; nosaltres també"

“Les primeres setmanes de pandèmia van ser molt dures per a tothom, és quelcom que no oblidaré en ma vida”, relata González. “Les meves companys i jo teníem molta por, estàvem saturadíssimes, sempre amb el dubte de si ho estàvem fent bé o no, de si netejàvem suficient, de si tindríem material per protegir-nos perquè sovint escassejava...”, Un estrès molt difícil de gestionar, també emocionalment. “Havíem de fer la feina el més ràpid possible, amb l’EPI posat que et feia passar hores i hores sense poder beure aigua o anar al lavabo, però era impossible, per una qüestió de pura humanitat, no estar una estona amb els pacients, conversar-hi una mica, perquè eren l’única persona a qui tenien a prop en aquell moment”, relata González. “Treies les forces d’on podies, però arribaves a casa destrossada, sense ganes de menjar i sense poder dormir, vaig perdre cinc quilos en pocs dies”, afegeix.

"Els diners ens són igual; el que volem és que se'ns reconegui la feina i el sacrifici"

En la mateixa línia s’expressa Rueda, que també porta més de 20 anys netejant l’Hospital de Mataró: “Durant la primera onada ho vam passar fatal, els metges, infermeres, camillers, personal de seguretat, treballadors de la cafeteria, nosaltres... tot el personal tenia por, inseguretat, desconeixement i angoixa”. Malgrat que la situació s’ha estabilitzat relativament amb el pas dels mesos (amb protocols més sòlids i amb més material de protecció) la pandèmia fa que el dia a dia segueix sent molt complicat per a tots els professionals del sector sanitari. La treballadora de la neteja lamenta, però, que “a l’hora de la veritat no se’ns ha reconegut a tots igual”. Tant Rueda com González afirmen que no es tracta d’un tema de diners. “La gratificació econòmica la demanem per una qüestió d’igualtat, però els diners ja em són igual; és molt més important sentir que se’ns reconeix la feina i el sacrifici, que se’ns veu com a personal essencial”, assegura Rueda.

Les treballadores de la neteja de l’Hospital de Mataró es van col·locar a la solapa de l’uniforme unes xapes amb un missatge ben clar: “no som invisibles, si jo no netejo tu no treballes”. Un eslògan dirigit a la resta dels treballadors del Consorci, del primer a l’últim, del cardiòleg més eminent fins al camiller o al de seguretat. “Tots formem la mateixa cadena, i si una baula es trenca tota ella es desmunta”, relata Juani González. Sílvia Rueda rebla en el clau i assegura que “si no hi ha higiene en un quiròfan, si no està net com una patena abans de començar, ni el millor cirurgià podrà operar amb garanties”.

"Hi ha molt classisme, professionals que ni et saluden perquè carregues una fregona"

Les dones de la neteja, tal i com asseguren les mataronines, sempre s’han sentit professionalment “discriminades, invisibles i menystingudes”. El que els ha passat amb la Covid, la manca de reconeixement a la seva feina, ha estat “una bufetada més, però molt sonora”, com diu Rueda, que lamenta que massa sovint la resta de treballadors els tracta “com si fóssim persones inferiors”. “N’hi ha que tenen empatia i d’altres que mai han sabut què és això, n’hi ha que t’arribaven a donar mascaretes del seu lot a risc de quedar-se’n sense, que et recolzen sempre, i d’altres que ni et saluden quan te’ls trobes a l’ascensor perquè et veuen carregant una fregona”, constata. Una actitud “classista”, com la defineix la treballadora de la neteja: “N’hi ha que per tenir un títol i perquè han estudiat molt es pensen que són més que tu”.

Les netejadores constaten que aquests comportaments, que asseguren que no són generalitzats però sí massa nombrosos, s’acabarien aviat si de cop les professionals de la neteja baixessin els braços. “En les circumstàncies actuals és molt difícil, i no volem perjudicar els pacients, però si les netejadores  féssim una aturada d’un sol dia, la merda s’ho menjaria tot i es veuria com d’importants som”, afirma Rueda. La seva companya remata: “per molt que alguns ens mirin per sobre de l’espatlla, sense nosaltres ningú pot treballar i l’Hospital no funciona”. L’únic que demanen és que se’ls hi reconegui.