"En David i jo som la generació que farem d'Espanya un país d'oportunitats"

Pedro Sànchez té una carta a favor. En aquelles places on és a punt d’estrenar-se, genera força expectació. El secretari general del PSOE, el candidat a la presidència del Govern estatal més telegènic de la història amb permís d’Adolfo Suárez, atreu mirades de tots aquells qui volen veure’l en viu, per comprovar si dalt d’una tarima de campanya dona tan bé com a càmera. També per intentar descobrir a la persona normal i corrent, al militant socialista, que hi ha d'haver al darrere de la imatge marquetiniana que no pot evitar transmetre. Aquesta expectació ajuda a omplir recintes: mig miler de persones ho van fer amb el foyer del TecnoCampus de Mataró, en “l’assemblea oberta” que Sànchez va protagonitzar divendres al costat del candidat del PSC a l’alcaldia de la capital del Maresme, David Bote. 

Tot el socialisme mataroní i maresmenc els va auspiciar. El PSC local va mostrar unió, amb presència de pràcticament tot el grup municipal (Joan Antoni Baron, Consol Prados, Montse López, Mari Carme Maltas), malgrat que cap d’ells integra la llista de l’actual candidat. També hi eren exregidors com Ramon Bassas o Pilar González Agàpito, i fins i tot Carlos Fernández, ex-home fort del PSC mataroní i maresmenc caigut en desgràcia i apartat per Bote del seu equip. No era el dia d'evidenciar sectors crítics, sinó de mostrar fidelitat a les sigles.

Als socialistes se’ls nota l’ofici. L’acte va estar perfectament organitzat i disposat. Arribada “triomfal” de Sànchez per l’escalinata que porta al foyer, després de fer-se fotos amb militants i simpatitzants en una mena de ‘photo-call’ que reforçava encara més aquella sensació que, per aparença física, a Sànchez li escau més la catifa vermella del Festival de Màlaga o un plató televisiu que no un escenari polític. La tarima disposada al TecnoCampus també s’avenia al joc: circular, rodejada de públic, dues butaques i Sánchez, camisa blanca i texans, dempeus i micro en mà, sense papers, parlant amb una articulació perfecta, sense titubejos (excepte a la pregunta d’un militant, directa i contundent, sobre Chávez, Griñan i la corrupció a Andalusia, que el va fer trontollar una mica), combinant somriure perfecte i mirada intensa. “Guapo, guapo!”, es va sentir des del públic, inevitablement. Al seu costat, un David Bote que va començar embalat i nerviós. però que aviat va agafar confiança, molt més còmode en castellà que en català, improvisant des de la senzillesa abans que llançant proclames preparades. “Que tota la ciutat vegi avui que els socialistes seguim dempeus, que tancarem el parèntesis de quatre anys de CiU”, va exclamar.

Rajoy, un "frau"
“En David i jo som la generació que farà d’Espanya el país de les oportunitats” va dir Sánchez, en un discurs centrat en atacar el govern de Mariano Rajoy, en llençar un munt de promeses per millorar qualitat de vida i les oportunitats laborals al conjunt dels espanyols, i en evitar mencionar ni un sol cop a Podemos. Va titllar Rajoy de “frau” per haver enganyat els espanyols pujant els impostos, per haver permès el “finançament irregular” del seu partit i per haver “obert les portes a la regularització del frau de gent com Rato o Bárcenas”. Davant d’això, Sánchez va reivindicar “l’exemplaritat” del PSOE. “Si voleu conèixer els nostres comptes podeu anar al nostre web, per les del PP heu d'anar a l’Audiència Nacional”, va assegurar.  Sánchez no va defugir el debat territorial, reiterant la seva aposta per la reforma federal. “A Catalunya i a Espanya hi ha qui confon pàtria i patrimoni que després s’enduu a paradisos fiscals”, va afegir. En aquest àmbit se li va sumar Bote, qui després de llegir una carta que li va enviar una pensionista que no aconseguia arribar a final de més, es va preguntar retòricament: “de què hem de parlar els socialistes, de conflictes de banderes o de com podem ajudar a la gent?”.

Fer-se propers
Després de respondre nombroses preguntes d'assistents, Sánchez i Bote encara van tenir una bona estona per petonejar, abraçar i encaixar de mans als assistents, ajudant a transmetre una imatge propera i senzilla que, com a nous líders que són, d'irrupció molt ràpida sent fins fa poc uns desconeguts, encara han d’acabar de construir. Com ja va fer Bote en el seu discurs de presentació de candidatura, Sánchez també va parlar del seu pare, dels seus orígens senzills i de la seva trajectòria humil, fins i tot com a “fals autònom” fins fa ben pocs anys. Un esforç per allunyar-se dels focus i ser amb tots aquells qui l’han de votar per “fer fora Rajoy”, com va demanar insistentment.

Les expectatives dels assistents semblaven complertes en acabar l’acte. Una ronda de consultes entre destacats socialistes mataronins que no formen part del nucli dur de David Bote aportava mes matisos. “Una companya deia que és un nou Zapatero, però jo no ho veig així” deia un exregidor socialista. “Podries resumir el que ha dit en un minut? Discurs massa dispers, però amb encerts”, afegia un antic càrrec important a nivell local. “No sé si el socialista convençut s’identifica molt amb Pedro Sánchez, però aquest vot ja el tenim, l’important és que el votin els demés”, apuntava un membre de l’actual grup municipal. Les conclusions, però, no eren massa fermes. Sànchez es va fer present, en carn i ossos, però encara segueix sent un misteri per a molts.