En el centenari de "la mataronina" Ava Gardner

En Manuel Cuyàs ho havia explicat moltes vegades, al seu extraordinari llibre "El nét del pirata" i a diferents articles de premsa: l'any 1950 Ava Gardner va visitar Mataró. Bé, visitar potser no és el verb correcte, perquè només s'hi va estar uns minuts a la nostra ciutat, però avui, 24 de desembre de 2022, fa just cent anys que va néixer aquella dona que Hemingway qualificar com "l'animal més bell del món", i vull recuperar aquella anècdota mataronina que de tant en tant recordava l'enyorat Cuyàs. 

El cas és que aquell ja llunyà 1950 es rodaria a Tossa de Mar la pel·lícula "Pandora i l'Holandès errant", en què Gardner participaria a les ordres del director Albert Lewin, compartint escena amb James Mason, Frank Sinatra i el torero català Mario Cabré. Com que Gardner va aterrar a Barcelona, va dirigir-se per carretera (per la Nacional II) cap a Tossa, i això feia que hagués de passar forçosament per Mataró. Doncs bé, a l'alçada de la nostra ciutat Ava Gardner va demanar que s'aturés el cotxe perquè s'estava fent pipí. La carretera passava llavors pel Camí Ral, i a l'alçada de la Rambla va aturar-se l'automòbil, va descendir l'actriu nord-americana i es va dirigir a l'antic bar Mercader, situat a la mateixa Rambla, a fer les seves necessitats. El bar es trobava al Camí Ral número 399, davant de Can Tria i a prop de Can Casas, l'empresa dels autocars, on avui hi ha una sucursal bancària. Els propietaris eren en Jaume Mercader i la Maria Pons, i abans d'ells ho havia estat en Blai Trabal, que també era l'amo de l'Hotel Suís, situat a pocs metres. L'establiment era també la seu del Moto Club Mataró, a més d'una casa de dispesa que tenia com a clients habituals alguns metges de la Clínica l'Aliança. En Cuyàs explicava en un article publicat el 2012 ("El pipí de l'Ava Gardner, El Punt Avui, 21-6-2012) que "quan va haver fet el fet i se'n va haver anat, la notícia havia corregut pel carrer i els transeünts que aquella hora hi passaven i els dependents de totes les botigues van anar al vàter del bar per veure el lloc on l'animal més bell del món havia posat una de les parts fonamentals de la seva silueta. L'amo i els cambrers de l'establiment van ser molt interrogats i molt envejats. Uns dies després va passar per la mateixa carretera en Frank Sinatra, però d'això no se'n va tenir notícia perquè si li va venir pipí se'l va aguantar. Sinatra tenia pressa per arribar a Tossa –que era on la Gardner rodava la pel·lícula que l'havia dut aquí–, alarmat perquè li havien dit que la seva enamorada d'aleshores tenia un flirt amb un poeta torero". 

En un altre article publicat el 2018 ("Pandora o l'holandès errant", La República, 14-12-2018), en Cuyàs explicava que "els cambrers van sortir a escampar la notícia i a sol·licitar els serveis de traductor de l'Olmedo. L'Olmedo era un enllustrador de sabates poliglota. Havia treballat a Alemanya i en altres països fins que va recalar a la Rambla, on embetumava el cuir dels clients dels bars. El llibreter Tria, les dependentes de la merceria, les dones que atenien la centraleta de la telefònica, els clients del barber i els que prenien un cafè als bars van córrer cap a l'establiment on l'actriu havia entrat. Molts no van ser-hi a temps. Els més curiosos van anar a contemplar el vàter on "l'animal més bell del món" havia posat les galtes del cul. Vaig néixer, em vaig fer gran, i encara se'n parlava". La pel·lícula va convertir Tossa en un centre turístic de primer ordre i, encara avui, la figura d'Ava Gardner és omnipresent al poble: amb una estàtua situada al seu icònic recinte emmurallat i amb fotos de l'actriu a molts comerços. 

En l'article de 2018 Cuyàs feia volar la seva imaginació trobant una connexió extraordinària entre Hollywood i Mataró: "el bar on Ava Gardner va fer pipí es deia –ja no hi és– Mercader. Alguns sostenien que l'amo era parent de l'assassí de Trotski i, pel mateix conducte, de Maria Mercader, la dona de Vittorio de Sica. Si això últim fos cert, en aquell vàter, i amb l'enllustrador de sabates pel mig, es va produir aquell dia la confluència del neorealisme italià amb l'star system de Hollywood dos anys abans que Roberto Rossellini i Ingrid Bergman anunciessin el natalici de la seva filla, Isabella, a Roma". Segurament aquesta connexió és improbable, però ja que els capgrossos, amb l'autoestima sempre pel terra, sovint diem que la nostra ciutat no té res d'especial, que mai no passa res, crec que val la pena fer volar la nostra imaginació i també recordar que un dia va visitar-nos tota una estrella del cinema que avui, Nit de Nadal, hagués fet cent anys. Temps era temps, que diria el nostre estimat i admirat Joan Manuel Serrat, que ara s'acomiada dels escenaris.

Bones festes a tothom.