La mataronina.
La mataronina.

“Em tracten com una germana gran que forma part de la família”

La mataronina Yolanda Pavón. Au pair a Celbridge, un poble a tocar de Dublín (Irlanda).

Yolanda Pavón és una mataronina de 27 anys que viu a Celbridge, un poble del comtat de Kildare, a mitja hora de Dublín (Irlanda). Va marxar el setembre del 2015 per fer realitat una aventura que li voltava pel cap feia temps. Veient que a les ofertes de feina demanaven un nivell d’anglès que no tenia i que estava treballant fent substitucions en una entitat financera sense possibilitats d’optar a una plaça fixa, va creure que era el moment oportú. A Celbridge treballa d’au pair tenint cura de dues nenes bessones de 7 anys. “Em paguen per cuidar-les setmanalment 130€ i em donen allotjament i menjar a casa de la família, a més disposo d’un cotxe propi”, explica. També aprofita per estudiar anglès. “Els irlandesos són molt sociables i tenen molta paciència amb la gent de fora, a més d’un gran sentit de l’humor”, apunta. 

En què consisteix la teva feina?
A les 7h del matí ja estic preparant l’esmorzar, llevo a les nenes i a les 8.30h les porto a l’escola. Llavors tinc lliure fins a les 14.30h i aprofito per anar a l’acadèmia i al gimnàs. Després de les classes, els preparo el dinar i ràpidament van a les activitats extraescolars. Quan tornem, fem els deures, preparo el sopar i, quan van a dormir, aprofito per estudiar o sortir amb les amigues. 

Et vas adaptar bé?
Al principi em va costar perquè no deixes d’anar a l’aventura amb una família i unes nenes que ni tu coneixes ni elles a tu. Però m’ho van posar fàcil, la família és encantadora i no tenen el concepte d’una treballadora per a les seves nenes, si no d’una germana gran que forma part de la família. Avui, després de 9 mesos, estic completament adaptada a la família, la rutina i els costums d’un país que no és el meu. 

Què t’ha sorprès més?
Els horaris dels menjars, ja que l’àpat més elaborat l’acostumen a fer a la nit i per a ells és a les 18h. També els horaris de les botigues o de l’oci nocturn són molt diferents, els comerços tanquen a les 18-19h i la festa comença a les 19h i acaba a les 2h de la matinada com a molt tard. Un altre aspecte és que les noies s’arreglen molt diàriament. Com que el nivell de vida és molt alt, utilitzen productes molt bons i no s’estan de dinar fora i gastar diners en oci. 

Quines altres diferències has trobat amb Mataró?
L’alimentació. Aquí mengen molt sa i la civada per esmorzar està present a totes les famílies, així com la verdura. El més xocant ha sigut acostumar-me al clima, ja que en un dia passes gairebé per les quatre estacions. Per altra banda, el concepte de platja el tenen més en la línia d’aprofitar la naturalesa donant un passeig, no com a lloc on prendre el sol. Aquí hi ha molts parcs on poder aprofitar els dies assolellats amb els nens i els gossos. 

Què trobes a faltar?
El temps. Aquí gairebé tots ens hem posat malalts pels canvis de temperatura. També el menjar ja que, encara que mengen sa, sol ser sempre el mateix. Sobretot quan marxes fora trobes a faltar a la família i els amics i valores més els moments que puguis passar amb ells quan vas de visita o quan tornes definitivament. 

Quins són els teus plans?
Tornaré a Mataró a mitjans de juny. Viuré allà durant l’estiu, m’aplicaré per trobar alguna feina que em motivi i m’agradi i, si veig que no trobo res, em plantejaré tornar a Mataró. Econòmicament aquest país és molt ric i intentaré trobar feina que no sigui d’au pair, ja que crec que és un treball per fer-lo només durant un curt període de temps perquè acaba sent molt monòton. 

Arxivat a:

Comentaris

Amb la col·laboració de

Generalitat de Catalunya
Logo Capgròs
  • Capgròs Comunicació, SL
  • Ronda President Irla,26 (Edifici Cenema) 08302 Mataró (Barcelona)
  • Telèfon: 93 312 73 53
  • info@capgroscomunicacio.com
  • redaccio@capgros.com
  • publicitat@capgros.com

Associat a l’àrea digital

Amic mitjans d'informació i comunicació

Web auditada per OJD Interactive