Els sindicats volen que s’aposti per la indústria i es fomenti la demanda

Per què patim més atur que la resta del país?
Lluís Torrents (UGT). Hem heretat una planificació econòmica de la ciutat catastròfica. El diferencial d’aturats amb la resta de grans ciutats catalanes tenen a veure amb les apostes que hem fet: tot en la construcció i el tèxtil, sense cap alternativa preparada per quan arribés la seva fallida. Amb el seu desplomament, el mercat de treball s’ha inundat de gent sense feina i que no està preparada per a ocupar-se en un àmbit que no sigui el seu. Moltes persones de més de 40 o 50 anys, sense capacitació, provinents del tèxtil i de la construcció. Hem omplert Mataró d’ocupabilitat de baixa qualitat.

Gonzalo Plata (CCOO). Hem patit la manca d'un sector econòmic que hagi substituït la indústria tèxtil. Això ho vam tenir tapat uns anys gràcies a la bombolla immobiliària, però una vegada aquesta esclata i arriba la crisi queda mostrat que el turisme no podia ser l’única solució ocupacional. Avui ens falta d'un sector que actuï com locomotora de la economia comarcal.

Com és que la indústria no té el pes necessari a la ciutat?
Torrents: No hi ha hagut planificació industrial, la ciutat no ha assentat les bases per fer atractiva la implantació de nova indústria. No hem cuidat les infraestructures necessàries, els polígons son un autèntic desastre, difícil que puguin atreure indústria. Les comunicacions també són cares i no estan pensades pel transport de mercaderies. La indústria auxiliar, la petita i mitjana empresa, també ha estat molt descuidada.

Quines implicacions té que un 50% dels aturats ja no rebin cap prestació?
Plata: És una situació insultant, insostenible que a banda de desesperació a molta gent també genera un conflicte social latent. Per això CC, OO i UGT estem fent una recollida de signatures per una ILP per la renda bàsica garantida. Els treballadors i treballadores, que no tenim cap altre manera de guanyar-nos la vida que no sigui treballant, no ens podem quedar expulsats a la pobresa i la misèria quan ens quedem sense feina.

Quina valoració feu del paper de l’administració local per intentar fer front a la situació?
Torrents: L’administració s’ha vist superada per la necessitat de donar respostes pal·liatives, pel dia a dia, les polítiques estructurals i de futur han quedat posposades perquè ens desborden les necessitats immediates.

Plata: A nivell del govern local ha mancat una política contractual pròpia, ha mancat una revisió en profunditat dels usos del sòl industrial, ha mancat una veu crítica amb les actuacions dels governs català i estatal. De totes  maneres i amb les competències que disposen, tenen una actuació propositiva.

Més enllà del nombre d’aturats, com ha afectat la crisi al mercat laboral?
Torrents: Estem generant ocupació brossa. Els salaris s’han reduït un 30% de mitjana des de la irrupció de la crisi. La durada de la contractació és ínfima, sovintegen els contractes d’un sol dia o d’una setmana, que impedeixen que el treballador es formi, es pugui implicar en el lloc de feina ni tingui cap mena de perspectiva. Els treballadors han perdut un munt de drets laborals mentre que es generaven immensos beneficis que no han repercutit en la població. Els que acumulen capital ja no l’inverteixen en augmentar producció, sinó que el destinen als mercats financers.

Plata: Els més afectats per la situació actual són els joves, seguint per les persones majors de 50 anys, molts dels quals abocats a ser aturats de llarga durada. I també els immigrants. Les dones immigrants, hauríem d’especificar.

Quines polítiques s’han de dur a terme per generar llocs de treball?
Torrents: Les empreses només generen ocupació quan els seus productes tenen demanda. Per afavorir-la, l’única via passa per acabar amb la precarietat, per donar més seguretat en l’ocupació i per millorar la capacitat adquisitiva. Hem de derogar la reforma laboral. També necessitem ajudes especials per a col·lectius majors de 55 anys, que ho estan passant molt malament i tenen una ocupabilitat molt més complicada.

Plata: Una nova política fiscal i redistributiva. L'impuls al consum. La contractació pública... entre d'altres.