‘Els presidents d’Associacions de Veïns no som els alcaldes del barri’

L’Associació de Veïns va assistir al passat ple per reclamar la rehabilitació del casal de les Esmandies.
Fa molts anys que estem engegant el Casal de Barri i des d’aleshores no s’hi ha intervingut d’una manera forta. En ser una casa antiga té els tancament molt deteriorats i també hi ha hagut filtracions d’aigua. Quan fa cinc anys es van canviar els usos del casal, només es van fer unes intervencions molt modestes.

Per això reclameu el Pla Director?
El vam demanar al Consell de Ciutat i vam aconseguir un compromís de que es faria un estudi, però passats nou mesos no teníem coneixement de què s’estigués elaborant. I ens preocupava la situació del casal, per les filtracions que hi ha hagut. No s’ha fet res per condicionar l’espai. Vam haver de suspendre cursos de cuina perquè no reuníem les condicions d’higiene. També hem intentat potenciar una sala d’espectacles de petit format i no hi ha manera d’aconseguir un petit escenari ni res.

A quanta gent doneu servei?
L’associació té 300 socis, però les Esmandies és un equipament obert, configurat com a casal i tenim 350 usuaris per trimestre, fins i tot de fora de Mataró. Comparativament, els nostres resultats són similars als de Tres Roques, amb la diferència d’inversió municipal en un equipament i l’altre. El casal és un equipament municipal, no un local cedit a una entitat. Però en canvi, no tenim conserge i hem de cobrir moltes franges d’horaris amb voluntaris, cosa que resulta inviable.

Quin paper té l’Associació de Veïns en la gestió de Les Esmandies?
La de promoure aquest equipament. L’edifici el va salvar el veïnat i havia el compromís de tornar-lo a la ciutadania. No és un espai per l’associació de veïns, sinó un centre de trobada i de vivència del barri, on s’hi reuneixen entitats.

Com a entitat veïnal si que esteu pendents del barri. Quines problemàtiques hi detecteu?
Les derivades d’un barri que ha crescut des dels anys 70. Ara és un barri molt compacte arquitectònicament i amb moltes possibilitats. Per això reivindiquem una configuració més de passeig de la Ronda O’Donnell, perquè enlloc de partir el barri hauria de ser una mena de rambla que servís per potenciar la zona comercial. Això s’està treballant en el pla territorial.

Per la proximitat amb Peramàs-Esmandies i com a president d’associació de veïns, com valores la polèmica que s’ha generat al voltant del centre de menors al Pla d’en Boet?
El pla d’en Boet no és el meu barri però m’hi vaig criar, hi treballo, hi porto els fills a l’escola i visc al límit dels dos barris. Penso que les reivindicacions, el dubte i la por dels veïns és comprensible, el que no és comprensible són les maneres de dir les coses.
Al principi hi va haver por i algú que l’ha instrumentalitzat. Però s’ha arribat un punt en què s’ha traspassat una barrera, i ara cal tirar enrere per parlar i reflexionar.

Situacions com aquesta posen de manifest els límits de les associacions de veïns. En general, quins problemes creus que tenen aquests entitats per connectar amb els problemes dels veïns?
Les associacions de veïns són un grup de gent amb interès pel territori més immediat, i res més. Ens preocupem per la cosa pública i el bé comú, però no som autoritats, només podem representar els nostres socis, no tot el barri. Que se’ns reconegui o no, va en funció de la feina que fas i la coherència que tens. Però els presidents de les associacions de veïns no som els alcaldes del barri. Se’ns pot demanar la col•laboració, però no que assumim posicionaments personals i particulars.

Has format part activa de la Plataforma Mataró Decideix i ara de Solidaritat Catalana per la Independència.
Jo em vaig declarar independentista fa molts anys i sempre hi he estat vinculat des de la base. A Mataró Decideix i SCI a hi faig d’impulsor, a partir d’aquí, el que vingui ja es veurà.

Com valores el moviment independentista a la ciutat?
M’ha sobtat positivament, però és que hi ha una situació conjuntural del país que és preocupant, i des de l’independentisme s’aporten solucions que fan que la gent obri els ulls.