Els partits catalans constaten irregularitats i excessos a Caixa Laietana

Els partits catalans presents a la Comissió d’Investigació sobre entitats financeres del Parlament de Catalunya han constatat en les seves conclusions diverses irregularitats i excessos en la gestió de Caixa Laietana. CiU, PSC, PP, ERC, ICV-EUiA, Ciutadans i la CUP van participar en la comissió que va citar a declarar, entre d’altres, als exdirigents de Caixa Laietana Pere Antoni de Dòria i Josep Ibern i l’expresident de Bankia, Rodrigo Rato. Els partits retreuen la comercialització “deficient i enganyosa” de productes híbrids com les participacions preferents i les obligacions subordinades, l’excés d’inversions en el sector immobiliari i l’actuació personalista dels dos principals exdirigents esmentats.

Les preferents i deute subordinat
En diverses de les conclusions dels partits es destaca l’afectació de més de 15.000 persones per emissió i comercialització de preferents i deute subordinat, una via per millorar els nivells de solvència de l’entitat que es feia sense informar “als clients de manera adequada sobre els riscos dels productes” . Recalquen que no hi havia política de comercialització que garantís la comprensió de què comprava el client i que el MIFID de 2009 no s’aplicava a la pràctica. També es lamenta que es fessin emissions al 2009 just en ple context de tancament “dels mercats internacionals als quals anava Laietana de manera sistemàtica”, millorant la solvència de l’entitat a costa d’ocultar informació i riscos. El perfil del client, amb un 80% de jubilats o aturats que invertien els seus estalvis en aquests productes també és una de les crítiques més ferotges de les conclusions dels partits. Es destaca el greu dany social que ha suposat l’afer de les preferents en una zona tant concentrada com Mataró i rodalies.

Expansió de l’entitat
Una de les conclusions més repetides és el fet que Laietana va adoptar una política de creixement “molt agressiva”  exposant-se innecessàriament al risc inmobiliari “de manera molt elevada”. Es destaca que es van concentrar més del 90% de la cartera creditícia en crèdit a promotors i préstecs hipotecaris amb concessions d’hipoteques per sobre del 80% del valor dels immobles. També es critica l’existència de societats participades per part de l’entitat que rebien finançament i feien promoció immobiliària directament. L’expansió de l’entitat amb aquetes societats fora del seu àmbit a llocs com a Polònia i Berlín també és una de les decisions que es consideren poc encertades. També s’identifiquen irregularitats en el sistema de taxació intern que tenia Laietana fins el 2007 i que no garantia una correcta valoració dels béns que constitueixen garanties hipotecàries

El paper dels seus dirigents
Les conclusions dels partits presents a la Comissió d’Investigació són clars, i consideren que ha existit tant de part de Dòria com d’Ibern “un excés de personalisme” i també “males praxis”, i posen com exemple la contractació dels fills de Dòria com assessors externs a l’entitat. També es recalca que s’ha constatat “un potencial ús d’informació privilegiada per part de Pere de Dòria pel que fa la venda de productes híbrids en mans de familiars directes en moment que es tenia coneixement d’un tancament futur del mercat secundari. En algunes conclusions també es titlla l’actuació dels exdirigents “d’inadequada, immoral i reprovable”  en tot el procés de comercialització de preferents i deute subordinat.

El paper de Bankia
La fusió amb Bankia i el paper que ha jugat el banc on va passar a formar part Caixa Laietana també està present en les conclusions de diversos partits, que destaquen la pressió de al cúpula directiva envers els treballadors per aconseguir bescanviar participacions preferents en accions de Bankia que posteriorment van perdre tot el seu valor. Es recalca que el bescanvi era totalment desfavorable als clients tret dels anomenats “sèrie B”, que eren emissions enfocades a clients d’alt poder adquisitiu. La resta ha perdut pràcticament la totalitat dels seus estalvis i ha hagut d’acudir a advocats o al sistema d’arbitratge per intentar recuperar la major part possible dels diners.