'Els incidents puntuals no justifiquen el tancament de La Ribera'

Les presumptes baralles multitudinàries al carrer, intimidacions a veïns, robatoris a l’interior de cotxes i la presència constant de Mossos i ambulàncies als entorns de La Ribera, que els veïns de l’Havana no s’han cansat de denunciar, són exageracions que no responen a la realitat. Així ho defensen els gestors del centre d’acollida de menors que funciona al barri des de fa gairebé un any i mig. Reconeixen que durant aquest espai adscrit a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) de la Generalitat, s’han produït “incidents puntuals”, però que en cap cas justifiquen que se’n demani el tancament, tal i com han fet els veïns i també l’alcalde, Joan Antoni Baron. Després de mesos d’hermetisme davant les denúncies de conflictes permanents, la DGAIA i la Fundació Eveho, entitat concessionària de la gestió de La Ribera, van obrir les portes de l’equipament divendres passat, dia 11, a un grup de periodistes. L’objectiu era donar-ne a conèixer les interioritats i, sobretot, intentar transmetre sensació de normalitat

“Ens diuen que hi ha hagut robatoris i altres incidents, però després no es produeix cap denuncia”, va destacar el subdirector de la DGAIA, Joan Mayoral. Segons ell, quan des del centre des demana més informació sobre aquestes possibles incidències, “mai es concreten els fets i les persones que hi podria haver darrere”, va afegir. “Els primers interessats en saber si s’han produït incidents amb algun dels menors som nosaltres”, va apuntar per la seva banda la directora de la Fundació Eveho, Rosa Almeda, segons la qual “l’únic atestat policial que s’ha produït ha arribat per una denúncia feta des del propi centre”. Tant Almeda com Mayoral es van mostrar sorpresos pel “canvi d’actitud” de l’Ajuntament. Diuen que la petició de tancament respon a uns incidents que es van produir durant les festes nadalenques que han estat exagerats. “La batalla campal que s’ha denunciat va ser en realitat una baralla entre dos adolescents, res més”, va dir Almeda.

El subdirector de la DGAIA i la directora de la Fundació Eveho van defensar que en tot moment han escoltat les demandes dels veïns de l’entorn. “Hem fet tot el que hem pogut per millorar la sensació de seguretat al barri”, va explicar Mayoral. Segons ell, s’han tirat endavant totes les mesures que es van acordar en la reunió de finals de desembre amb l’Ajuntament i els veïns, per les quals es van donar un termini de quatre mesos. Han posat tanques més elevades en el pati interior per evitar que els adolescents saltin als terrats veïns; han desplaçat l’accés principal al centre al carrer Campllonch (més tranquil i menys habitat que el carrer Capmany); han contractat vigilants de carrer i han acudit a un mediador independent per fer intervenció comunitària. A més, asseguren que hi ha veïns del barri que sí els donen suport, i que els contraris en realitat són una minoria. Entre aquests últims, l’Associació de Veïns de l’Havana, que amb la renovació recent de la seva junta ha “canviat l’actitud” vers el centre.

Permisos de sortida
Els joves que resideixen al Centre d’acollida poden sortir al carrer i fer-hi vida amb certa normalitat. Els usuaris menors de 14 anys sempre surten acompanyats d’algun monitor, però els adolescents de 14 a 17 ho fan lliurement, dos dies entre setmana i els dissabtes i diumenges a la tarda. A més, cada dia van a l’escola, a formació professional i a altres activitats de caire esportiu o lúdic. “Fem activitats grupals, però molts joves ja tenen els seus amics i marxen amb ells”, va destacar un monitor. “No estem en un centre de privació de llibertat, sinó la casa d’aquests infants i joves”, expliquen des de la Fundació Eveho.

El proper dimecres, dia 16, la DGAIA i la fundació Eveho mantindran una reunió amb l'Ajuntament i amb representants veïnals per valorar la situació.