Capgròs
Donem veu a sis mataronins que, tot i que en alguns casos tenen vincles amb partits polítics o amb entitats que juguen un paper clau en el procés sobiranista, es representen tan sols a si mateixos. Alhora, com a bons analistes del moment actual, aporten des de punts de vista molt diferents -i sovint totalment oposats- una mirada de llarg abast sobre el moment polític actual, el Referèndum i la relació entre Catalunya i Espanya.
Doctora en Biomedicina, Màster en Comunicació Científica i promotora del Laboratori d'Aprenentatge Científic (LAC), Núria Radó també és membre de la colla de l'Àliga de Mataró i de la Sala Cabanyes. I, vinculat al cas que ens ocupa, vocal de la junta d'Òmnium Cultural Mataró-Maresme que presideix Carles Estapé.
"Aquests darrers dies han estat un cúmul de sensacions viscudes amb moltíssima intensitat", explica Núria Radó, sobre els fets que s'han desencadenat arran de la macrooperació de la Guàrdia Civil contra el Referèndum. Per una banda, adonar-se que des del govern central "no hi ha línies vermelles" i que la seva reacció és "quelcom mai vist". Per l'altra, enorgullir-se de la reacció de la societat catalana. "És meravellós veure tantíssimes persones sortir al carrer, agafar el metro i que tothom estigui anant allà mateix", constata Radó, per aquí el moviment independentista demostra que "els ciutadans estan prenent consciència que l'engruna que puguin aportar, el quart de m2 que poden ocupar, és important".
"Jo em crec molt això de que, amb el nostre comportament, podem canviar les coses"
"Jo em crec molt això de que, amb el nostre comportament, podem canviar les coses", resol Radó, que creu que la mobilització de centenars de milers de catalans a favor del referèndum té en part les seves arrels en el moviment del 15-M. Evidentment la sentència del Constitucional contra l'Estatut del 2010 va tenir un paper cabdal, però el 15M hi té molt a veure a l'hora de canviar el xip a la gent, i fer-la sentir que podia ser un actor important", resol la jove mataronina. Per acabar d'encendre la guspira hi ha ajudat molt, segons ella, els "atacs" que els catalans han percebut ja no tant en la seva identitat, com en "la seva normalitat", en allò que "viuen de manera diària". Aquesta evolució també l'ha vist a Òmnium Cultural, una entitat que ha conegut des de sempre de molt a prop pels vincles que hi ha mantingut sempre la seva família, però en la qual no s'hi ha implicat directament fins en els darrers anys, quan ha pres un rol clarament sobiranista a partir de les anomenades "lluites compartides" que abracen diferents col·lectius i ideologies polítiques. Avui és vocal de la delegació maresmenca de l'entitat.
"Percebem que els atacs ja no són només a la nostra identitat, sinó a allò que vivim de manera diària i quotidiana"
Com a persona independentista i d'esquerres, nega que el debat nacional hagi esborrat del mapa el debat social, tal i com es lamenta des d'alguns sectors. "Així com hi ha drets individuals, hi ha drets col·lectius, i aquests es poden agrupar per gènere, per classe social... i també pel teu entorn". Per a Radó és natural que cadascú prioritzi quines han de ser les seves lluites, però sempre plantarà cara "a qui em negui que jo puc estar a favor de la defensa dels drets dels pobles".
"Sempre plantaré cara a qui em negui que jo puc estar a favor de la defensa dels drets dels pobles"
També crítica aquelles forces polítiques que o bé juguen a l'equidistància o consideren que el debat nacional no és el seu. "Si pretens ser un actor actiu en el context polític i mantenir-te en primera línia, no pots dir que aquesta no és la teva guerra i desentendre-te'n", constata.
Comentaris