Capgròs
L'escolapi barceloní Manel Sales ha visitat avui l'Ajuntament de Mataró i ha anunciat el proper projecte que té previst tirar endavant al país subsaharià juntament amb l'ONG mataronina Amics de l'Escola Pia al Senegal: la rehabilitació de l'escola Sainte Thèrese a Sokone, que té un cost de 57.000 euros i ha de donar servei a 315 alumnes. Sales ho ha explicat en el transcurs de la trobada que ha mantingut amb l'alcalde de la ciutat, Joan Antoni Baron, i la regidora de Cooperació, Maria Rosa Cuscó a la Sala dels Lleons de la Casa Gran. La major part del cost del projecte el sufragarà l'Ajuntament -36.000 euros-, mentre que la Fundació La Caixa n'aportarà 9.800 i la resta la pròpia associació.
La trobada venia a ser una manera de "passar comptes" amb els màxims responsables municipals per l'aportació que l'Ajuntament va fer al darrer projecte impulsat pels Amics de l'Escola Pia al Senegal, un centre educatiu per a nois i noies a Toubakouta que acull 60 interns. Baron ha expressat la voluntat del govern de que la ciutat senti com a propi l'esforç que el comú fa en matèria de cooperació i ha valorat la concreció dels projectes presentats pels Amics de l'Escola Pia al Senegal. Finalment ha refermat el compromís del seu govern de seguir col·laborant amb aquesta ONG.
Acompanyant Sales hi havia el director pedagògic de Santa Anna, Carles Cereceda, el rector dels escolapis mataronins, Josep Maria Comadran, i l'escolapi Joan Herrero, impulsor dels Amics del Senegal. Junt amb ells hi havia també Joaquim Fernàndez, en aquest cas no com a regidor de CiU sinó com un dels impulsors de l'ONG mataronina. Fernàndez ha estat l'encarregat, per part de l'associació, d'explicar com es pensen enfocar els futurs projectes i també ha anunciat que una exposició sobre la feina de l'enitat està ja instal·lada a l'església de Santa Anna i que properament aquesta es passejarà per diversos centres cívics de la ciutat.
I, ja en conversa amb la premsa, ha explicat que hi ha encara un altre projecte pel futur, també relacionat amb l'educació: un centre pels infants però pensat perquè pugui ser usat durant els caps de setmana. "Volem que hi puguin fer també iniciació a la informàtica, per exemple, que encara que no ho sembli és una cosa que els pot ajudar molt a trobar feina", ha comentat.
Al vespre, Manel Sales havia de participar en una eucaristia i una trobada a l'escola Santa Anna on estava previst que coincidís amb cinc estudiants del centre que aquest juliol han participat en un Casal d'Estiu al Senegal. Sales, natural del barri del Raval de Barcelona i que fa vint-i-cinc anys que és al Senegal, visita anualment Catalunya degut a un infart que va tenir fa set anys i que l'obliga a passar pel metge.
-
'Les pateres seguiran, que no ho dubti ningú'
Com és la zona on vostè viu?
Jo sóc al camp, del Senegal. És una societat molt agrícola, molt depenent de les pluges i de les plagues, per estrany que sembli. La feina d'un any pot desaparèixer en cinc minuts. És un lloc on la collita ho condiciona tot.
I en aquesta zona es passa gana?
No, en aquesta zona no en passa ningú de gana, ara, evidentment ningú és ric. La idea que s'hagi pogut tenir de lloc famolencs com Etiòpia, el Sudan, Biafra abans... no és la realitat actual de llocs com el Senegal. El que sí que passa és que totes les altres necessitats a part del menjar no estan cobertes. I les coses són caríssimes. Ara, les altres necessitats no estan cobertes. Una llibreta costa el que cal dos peixos.
En quina situació general es troba el país?
Doncs políticament és un indret molt estable. Ara hi ha hagut un canvi de govern no traumàtic, encara que si que és cert que hi ha hagut alguns problemes. Però per exemple l'exèrcit no té un paper preponderant.
Què és el que més destaca del seu país d'adopció?
L'acollida de la gent. Tenen una sèrie de valors, que abans també teníem aquí, molt importants. El sentit de la família, el respecte entre ells... saber perdre el temps amb els altres... és una cosa que enamora.
Quina és la tasca dels escolapis al Senegal?
Els escolapis fem el que cal a cada lloc; responem al món on ens trobem. El nostre fundador parlava de Pietat i Lletres, que ara traduiríem com a desenvolupament i educació.
I en aquest cas la resposta és...
Doncs el que intentem és que els senegalesos es puguin fixar en el territori. Aquesta és gran part de la nostra lluita, perquè hi ha moltes ganes de marxar. Formar-los en agricultura, en ramaderia, en artesania... Volem que puguin fabricar coses, no només consumir. Desenvolupar la pesca, fer una agricultura de qualitat... que puguin viure, no sobreviure. Ara... és somiar pensar que no vindran. S'hi juguen la vida, travessant el mar, però allà la vida és quasi res. Les pateres seguiran, que no ho dubti ningú.
L'escolarització deu ser deficient...
Doncs la veritat és que no. El percentatge de nens que van a l'escola és d'un 60-70%. Ara justament s'està fent un esforç per escolaritzar les dones. De fet nosaltres tenim més nenes que nens. El que passa és que se'ls ha d'anar a demanar als pares que les deixin venir... és difícil.
Vostès eduquen en la fe catòlica en un país on només hi ha un 1% de catòlics...
Fem una educació molt oberta, de fet tenim molts més nens musulmans que cristians. No anem a menjar el coco a ningú. Intentem fer formació per la tolerància. I en general els nens entre ells conviuen sense cap problema i hi ha moltes parelles mixtes.
És cert això de que, més que els diners, el que necessiten vostès és suport moral?
Sentir-se acompanyat ja és una manera d'ajudar, a vegades tan o més important com l'econòmica. El problema no és fer les coses, sinó no fer-les sol, perquè sinó no hi ha continuïtat en els projectes. Sabem que hi ha un grup de gent i que està darrera nostra i que ens anirà seguint... I d'aquesta manera des d'allà també som conscients que els diners que arriben no són caiguts del cel, sinó que hi ha unes cares al darrera. Després passem comptes perquè la gent ho vegi clar. La gent ens té confiança perquè saben on van els diners. I nosaltres fem tot el que podem perquè vegin què se'n fa.
Comentaris