‘El TecnoCampus no és el final de res, sinó un punt d’inflexió’

Un any marcat per la crisi i l’atur, el TCM, amb el Corte Inglès aturat i amb resultats encara calents de les autonòmiques. I ara què?
Doncs ara, les municipals. Cal fer balanç de tot el que s’ha fet, que ha estat molt. Equipaments, carrers, projectes de futur com el TecnoCampus (TCM), el Rengle, la reforma de la plaça de Cuba, el projecte de les rondes de Mataró... Ha estat un mandat molt important, però també haurem de plantejar quin és el nostre model de futur, seguint amb el concepte la ciutat metropolitana, innovadora, compacta i socialment cohesionada.

Amb el TCM inaugurat, la proximitat de les municipals i un pressupost per al 2011 ajustadíssim, es pot pensar que aquest model ja està esgotat?
És un model plenament vigent. Cal donar-li impuls en l’aspecte econòmic. El TCM no és el final de res, sinó un punt d’inflexió. Hem d’avançar en àmbits com l’economia verda, el comerç i la ciutat marítima. D’aquí han de sortir nous grans projectes de ciutat.

Sense el TCM com a far, manca un referent tan clar que marqui el camí de futur
Quan vam plantejar el TCM, l’any 1999, tampoc teníem una idea clara de com es concretaria. Sabíem que calia canviar el model econòmic i apostar per la innovació i el coneixement. És amb el temps que s’ha concretat. Ara estem de nou en fase d’orientació estratègica.

El medi ambient és una línia estratègica?
Vam preservar dos terços del territori municipal com a zona forestal i protegida, en una aposta per la sostenibilitat. I ha de ser una aposta decidida, amb un cert impacte econòmic, que el sector aporti un percentatge, encara que sigui petit, al PIB de la ciutat. El mateix amb la zona forestal. Hem explotat poc el turisme rural. Aquests espais poden oferir un valor afegit, com gastronomia de qualitat amb productes locals.

Aquests projectes requereixen d’inversions, i l’economia municipal no és la millor.
I amb quins recursos comptàvem quan vam iniciar el TCM? Primer hem de definir els projectes i saber on volem portar la ciutat. I aprofitar les oportunitats. Després hem de trobar vies de finançament, on serà important la col•laboració públic-privat.

Quins indicadors demostraran que el TecnoCampus ja dóna resultats a la ciutat?
N’hi haurà tres: el nombre de graduats que surtin de les escoles universitàries; que les torres es vagin omplint amb les empreses que volem que vinguin; i la manera com les empreses de la ciutat es beneficiïn de les idees que surten del TCM. Els resultats no es mesuren només comptant llocs de treball creats. Cal introduir el coneixement, la innovació i les noves tecnologies a la ciutat.

Parla d’empreses “que volem que vinguin”. S’estan portant les empreses volgudes?
Si una empresa es vol instal•lar a Mataró farem que s’hi instal•li. Però intentem que al TCM les empreses aportin un plus d’innovació, i no només en noves tecnologies. No innoven els de Casa Graupera, amb les neules, amb un valor afegit i màrqueting? Volem sectors capaços d’incorporar elements del segle XXI.

Quina capacitat té Mataró per atraure empreses amb aquests valors?
Nosaltres no podem impulsar empreses, però sí crear les condicions per atreure-les. La divisió administrativa de Sara Lee s’ha quedat gràcies a l’edifici de Pumsa al Rengle, sinó haurien marxat.

D’aquest futur empresarial depèn el descens de l’atur. Quina previsió té l’Ajuntament per l’any vinent?
L’atur que patim és alt dins d’una conjuntura d’atur similar a tot el país. No vull minimitzar les dades, però en el 2010 no hem crescut significativament. Al 2011 s’ha de començar a generar ocupació. Des de l’administració pública, poc podem fer més enllà de crear condicions de futur i aprofitar oportunitats. Però no podem fer miracles.

Però l’any 2011 no tenim FEIL, el pressupost de final de mandat sempre és curt i la crisi segueix. Tot això no ho acabarà pagant el ciutadà?
Les inversions a finals de mandat solen ser reduïdes, però ens trobem en una situació econòmica dels ajuntaments dificilíssima. Intentem tirar endavant plans d’ocupació, i ja m’agradaria que vingués el Corte Inglès i posés gent a treballar.