El Tribunal Suprem (TS) ha confirmat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el 2015 ja va anul·lar part de l'ordenança municipal de l'Ajuntament de Mataró amb la que es pretenia entorpir l'obertura de dos bordells de grans dimensions a la ciutat. Segons el TSJC, les limitacions de superfície que fixava la normativa municipal feien el projecte inviable, vulnerant la llibertat d'empresa. El consistori va al·legar que la normativa de la Generalitat li permetia afegir restriccions addicionals a les que estableix la pròpia Llei catalana d'espectacles, però el Suprem tampoc entén que estiguin prou justificades, ja que l'objectiu de l'Ajuntament no és "evitar l'aglomeració d'aquest tipus d'establiments ni impedir la coexistència amb altre tipus d'activitat", com fixa la normativa.
El promotor dels prostíbuls vol obrir dos locals a polígon de Les Hortes de Mataró, configurant un gran complex de més de 2.000 metres quadrats i unes 80 habitacions. Per intentar evitar-ho, l'Ajuntament va aprovar una ordenança molt restrictiva que establia un límit màxim de 500 metres quadrats per a l'activitat principal. També es limitava al 10% de la superfície total l'espai destinat a habitacions.
Davant de la nova normativa, l'empresari va denunciar –i el mateix Ajuntament també ho va reconèixer– que la verdadera finalitat del consistori era fer inviable aquesta tipologia d'establiments i ara el TS dóna la raó al promotor del macroprostíbul i dóna per bona la sentència del TSJC que anul·lava aquestes limitacions de superfície.
La sentència del Suprem descriu que els dos articles impugnats sobre la limitació de superfície dels prostíbuls infringeixen la Llei catalana d'espectacles i activitats recreatives i el Reglament d'espectacles "Aquestes normes no preveuen restriccions de superfície", recorda el TS, que afegeix que les limitacions introduïdes per l'Ajuntament "no s'ajusten al contingut de la llei".
En aquest sentit, l'alt tribunal recorda que només es podrien haver justificat aquestes restriccions "per evitar l'aglomeració d'aquest tipus d'establiments i impedir la coexistència amb altre tipus d'activitat", dos situacions que l'Ajuntament no hauria justificat. El consistori, critica el Suprem, ha fet un plantejament "confús" del seu recurs amb una "finalitat instrumental"
Comentaris