El Suprem confirma l'arxivament del cas dels suposats sobresous de la FMC

El Tribunal Suprem ha confirmat l'arxivament definitiu del cas de les suposades dietes i sobresous irregulars cobrats per 40 alcaldes i regidors com a membres de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), entre ells els mataronins Joan Mora i Joan Antoni Baron. L'Audiència de Barcelona va decretar el sobreseïment lliure fa un any en considerar que es tracta d'un ens privat i no es pot aplicar el delicte de malversació de fons públics, però la Fiscalia Anticorrupció va recórrer la decisió. Ara el Suprem considera que la decisió de l'Audiència no es podia recórrer al Suprem perquè el tribunal barceloní només va resoldre un recurs contra interlocutòries d'imputació del jutjat de Sabadell, sense que aquest hagués fet prèviament cap escrit de processament formal dels imputats.

El Suprem no entra a valorar el fons de l'assumpte, sinó que considera que en tractar-se d'un procediment abreujat s'han d'aplicar certes normes processals. Així, el jutge de Sabadell, que instruïa totes les peces de l'anomenat 'cas Mercuri', no va arribar a fer cap interlocutòria de processament o de fi de la instrucció, on detallés els fets punibles, els delictes comesos i els seus responsables, sinó que es trobava a l'inici de la instrucció, i només va fer interlocutòries d'imputació contra els alcaldes i regidors, amb pocs detalls. Els imputats van recórrer aquestes interlocutòries a l'Audiència demanant l'arxivament de la causa, i l'Audiència els va donar la raó. La fiscalia va recórrer la decisió de l'Audiència, insistint que més del 90% dels ingressos de la FMC procedeixen d'administracions públiques com ajuntaments, consells comarcals, diputacions i altres subvencions públiques, que tots els seus membres són càrrecs públics, com alcaldes i regidors, i que les seves finalitats tenen interès públic, com assessorar els consistoris i defensar els seus interessos. Però el Suprem considera que no es podia presentar recurs i per tant confirma l'arxivament dictat pel tribunal barceloní.

Segons l'Audiència, la FMC és un ens privat, tot i rebre la majoria de fons d'arques públiques, i per tant no es pot acusar els seus membres de malversació de fons públics, com feia la Fiscalia Anticorrupció. El jutjat de Sabadell que investiga el cas Mercuri havia obert una peça separada per aquests cobraments i havia denegat l'arxivament de la causa contra alcaldes com Fèlix Ballesteros, de Tarragona, Lluís Tejedor, del Prat de Llobregat, o exalcaldes com Iolanda Pineda, de Salt. Altres alcaldes i exalcaldes imputats eren el de Sabadell i president de la FMC durant els anys investigats, Manuel Bustos, Joan Antoni Barón i Joan Mora, de Mataró, Ivan Arcas, de Molins de Rei, Jordi Baiget, de Sitges, o Anna Pagans, de Girona, entre altres.

L'Audiència considera que la FMC tot i rebre la major part dels seus ingressos de part dels ajuntaments i altres organismes públics, no és una administració pública, sinó una entitat privada, amb estatuts que regulen el seu funcionament intern, que està sota l'empara de la llei d'associacions i del dret privat i a la qual és voluntària la seva afiliació. Per això, afirma que els diners que procedeixen d'entitats públiques "perden" aquesta condició en el moment que ingressen a la FMC. Per tant, ja no es pot culpar ni els administradors de l'entitat ni els seus membres de malversar fons públics.

Com a exemple d'això, esmenta que els estatuts de la FMC preveuen que els fons romanents de l'entitat en cas de dissolució d'aquesta aniran a parar a una altra associació similar o a una entitat benèfico-cultural, i no tornaran als ajuntaments. A més, també recorda que la FMC no presta cap tipus de servei públic a la ciutadania, com sí podria fer una empresa municipal de serveis o una empresa privada concessionària d'un servei públic.

La fiscalia acusava els alcaldes de cobrar com a suposades dietes el que en realitat eren, segons el ministeri públic, sobresous encoberts. Així, denunciava que es pagaven quantitats fixes mensuals als alcaldes segons la seva posició en els òrgans de govern de l'entitat, independentment d'on visquessin. Els pagaments també es feien en mesos on no hi havia reunions.

No obstant això, tots els imputats van negar que les quantitats percebudes fossin dietes, sinó que, segons ells, es tractava de pagaments per la feina realitzada i el grau de representació que comportava, i tots van dir que havien declarat a Hisenda aquells ingressos. L'adscripció d'aquests pagaments a l'apartat de dietes, segons els responsables de la gestió administrativa de la FMC, podria haver estat un error en la comptabilitat interna, però en cap cas es van pagar de forma opaca, segons van declarar al jutjat de Sabadell.