El sector nàutic veu en el Port i el mar un nou motor econòmic de la ciutat

L’ampliació del port de Mataró serà un element clau per impulsar un nou sector econòmic vinculat a l’activitat nàutica, però també al coneixement, el turisme, l’oci i la indústria, que permetrà recuperar la tradició marítima de la ciutat i també convertir-la en un referent. Així ho entenen els diferents representants del port i del sector nàutic que van participar, dimecres, dia 17, en una taula rodona organitzada pel PPC de Mataró, al voltant del projecte Mataró Marítim. El debat, moderat per Carlos Súnico, va comptar amb la participació del gerent del Port de Mataró, Joan Bellavista, el director del Port i l’escola de Vela de Blanes Carles Ramos, del president del Grup Bonanova, promotor de l’Hotel del Port, Mariano Ganduxer del president del Club de Vela Mataró Toni Rodríguez, del director de l’Alcampo de San Adrià i representat del PPC al Consell de Ciutat Patrick Beneroso, del capità d’un megaiot Llorenç Chércoles i de l’historiador Ramon Reixach.

El portaveu del grup popular Pau Mojedano va obrir l’acte explicant els detalls i objectius del projecte Mataró Marítim, aprovat per ampli consens al ple, i que ha de "convertit Mataró en un referent industrial, cultural, econòmic i turístic i situar Mataró al segle XXI". Per aconseguir-ho, però, cal "que tota la ciutat hi vagi al darrera". En aquest sentit, Ganduxer es va mostrar convençut que "si es fa ben fet, el port de Mataró pot tenir un impacte a la ciutat com el circuit de Fórmula 1 a Montmeló”. “Però si la ciutat no estima el port, anirà malament, perquè la gent de Mataró ha de ser la seva primera usuària”, va afegir. Beneroso, per la seva banda, creu que el projecte és molt “ambiciós”, però va qüestionar la forma com aquesta actuació encaixarà "en el projecte estratègic de la ciutat". Segons Beneroso, potenciar l’activitat nàutica ha de ser un “projecte transversal de ciutat” que requereix de "visió i definició", qualitats que, al seu parer, manquen en el govern municipal.

Creació d’activitat
Bellavista va explicar alguns detalls del Pla Estratègic i que permet entre d’altres actuacions l’ampliació del port en més de 400 amarres, la construcció d’una marina seca i una zona per a superiots de fins a 30 metres d’eslora. Bellavista va assegurar que amb els superiots s’aconsegueix "un gran potencial d’ocupació de les petites i mitjanes empreses". El gerent del Port de Mataró va explicar que per cada cent embarcacions que amarren al port es genera un lloc de treball directe i deu d’indirectes. Aquesta ràtio, però, s’incrementa considerablement en el cas dels superiots. Segons Llorenç Chércoles, un superiot d’entre 30 i 50 metres d’eslora necessita entre 3 i 15 persones de tripulació, més tot el personal que s’encarrega del seu manteniment. Mojedano va explicar que una de les al·legacions que el PPC ha presentat al Pla Estratègic del Port reclamant que no es limitin les eslores a 30 metres. Ramon, per la seva banda, es va mostrat convençut que Mataró "té capacitat" per crear una industria nàutica.

Durant el debat també es va parlar de la importància d’apropar la cultura nàutica als joves i es van llençar propostes com les que ja porta a terme municipis amb port com ara Palamós o Blanes, que organitzen cursos i crèdits obligatoris de Vela per als escolars de la població. L’historiador Ramon Reixach, per la seva banda, va explicar alguns fets històrics relacionats amb la tradició marítima de la ciutat i va fer una crida a “despertar la cultura nàutica que tenim adormida”.