La Junta de Govern Local ha aprovat aquest dilluns dia 11 el Pla de Millora Urbana que modificarà radicalment l'aspecte dels entorns de la fábrica Iveco-Pegaso i Renfe, que deixarà de ser una zona industrial per convertir-se en un nou barri a primera línia de mar amb prop de 1300 habitatges, locals comercials i oficines, equipaments educatius, sanitaris i cívics, aparcaments i zones verdes. La futura ordenació d'aquest espai, que ocupa 10 hectàrees delimitades per la rotonda de la Laia l'Arquera, la part baixa de la ronda Barceló i l'avinguda del Maresme, sintetitza les dues propostes guanyadores del concurs d'idees que va convocar Pumsa el setembre del 2003. Aquests projectes són els de l'equip d'arquitectes Serra, Vives i Cartagena, per una banda, i Carles Ferrater i Xavier Martí, per l'altra.
El projecte final combina la distribució de carrers proposada per l'equip Serra-Vives-Cartagena, que en trets generals està basada en una continuïtat del model de ciutat amb interrupcions esporàdiques i la creació d'illes en forma d'U obertes al mar, amb la composició dels edificis esgraonats en forma de pinta que proposava l'equip de Ferrater i Martí. Del projecte destaquen els dos edificis singulars que es construiran a punta i punta del sector, que té forma de triangle. A tocar de la rotonda de la Porta Laietana es farà una torre de quinze pisos, que podria destinar-se a oficines o fins i tot a un hotel. A l'altre punta, aprofitant l'angle del triangle a tocar del futur pas subterrani de la ronda Barceló, hi anirà un edifici triangular de 6500 metres quadrats i una única planta d'alçada, que podria convertir-se en un centre comercial.
Durant la presentació del projecte, el regidor d'Urbanisme Arcadi Vilert ha destacat l'obertura al mar d'aquesta reurbanització que, a més a més, també garantirà la continuitat amb el parc litoral del Rengle i la connexió de l'entramat urbà amb la futura seu del Tecnocampus. Vilert també ha posat ènfasi en el disseny dels edificis, que donaran un missatge de ciutat que es modernitza. Per la seva banda, un dels arquitectes, Lluis Vives, ha explicat que els edificis aniran disminuint la seva alçada a mesura que es vagin acostant a primera línia de mar, on no superaran l'alçada de quatre pisos. Vives també ha remarcat l'eix de vianants que travessarà tot el sector des del Rengle dins la ronda Barceló, en paral·lel al Passeig de Marina i l'avinguda del Maresme.
Prop de 1300 habitatges i cinc equipaments
En total, al sector Iveco-Renfe s'hi construiran 1237 habitatges dels quals 400 seran protegits. A més, s'han reservat prop d'11.000 metres quadrats per a nous equipaments, entre els quals es contempla la construcció d'una escola de primària de dues línies, una escola bressol, un centre d'atenció primària i un equipament cívic. A aquests equipaments caldrà afegir-hi l'antiga fàbrica de la Farinera, a la ronda Barceló, una part de la qual està catalogada i que es convertirà en un equipament de ciutat. Pel que fa a l'activitat econòmica, es destinaran un total de 30.000 metres quadrats, repartits entre els baixos dels edificis de vivendes i els dos edificis emblemàtics que es construiran a punta i punta del sector. Per últim, es destinaran 70.000 metres quadrats a zona verda, dels quals 15.000, tot i ser de propietat privada ja que en el subsol s'hi construiran aparcament-, seran d'ús públic.
La urbanització del sector costarà prop de 65 milions d'euros, als quals caldrà afegir el cost de la construcció dels edificis. Segons ha explicat Vilert, les obres en aquest sector no començaran abans del 2008 i aniran en paral·lel a la construcció del futur accés subterrani de la ronda Barceló al passeig marítim i el port. Abans de la seva aprovació definitiva, el projecte haurà de superar els tràmits de l'exposició pública i l'aprovació provisional. Mentrestant, els propietaris dels terrenys hauran d'acabar de negociar el trasllat de les empreses que actualment encara hi ha a la zona. En aquest sentit, el projecte obligarà a Renfe a traslladar el tren de rentat i les cotxeres, així com eliminarà l'actual aparcament gratuit de l'estació.
Xavier Martí, Jordi Cartagena, Lluis Vives i Arcadi Vilert
Comentaris