El regidor d'Urbanisme, Arcadi Vilert, ha donat a conèixer avui en roda de premsa el Pla de Millora Urbana (PEMU) per al desenvolupament urbanístic previst per al sector de la Ronda de Barceló i l'illa de la fàbrica Fàbregas i de Caralt. El pla afecta un sector discontinu que ocupa una superfície total de 39.711 metres quadrats (30.082 m2 de la ronda de Barceló i 9629 m2 a l'illa del carrer Biada) i preveu destinar un 45,48% (18.062m2) de la superfície de l'àmbit a sòl públic i un 54,52% (21.649 m2) a sòl privat. 56.000 dels més de 95.000 m2 de sostre edificable es destina a usos residencials, 29.0.76 m2 a usos terciaris (20.864 ocupats per la gran superfície comercial) i 10.120 a ús comercial. En total es construiran 684 habitatges, 43 dels quals es faran a l'illa Fàbregas i la resta a l'àmbit de la ronda. Un total de 149 d'aquestes vivendes seran de protecció pública (20%) i 75 de preu concertat (10%). Està previst que les primeres llicències de construcció s'atorguin la primavera de l'any que ve, que en dos anys comencin les primeres construccions i que en tres anys, cap al 2009, bona part de les obres previstes ja estiguin construïdes, inclòs el gran centre comercial. El cost d'obra pública de l'operació arriba als 19 milions d'euros (xifra que inclou la reurbanització de la ronda i la construcció del pas soterrat al port). Vilert ha destacat que, amb aquest projecte, es fa una aposta per l'activitat econòmica terciària, compatible amb el sol residencial, que ha de ser la base del creixement de la nostra ciutat.
Eix mar-muntanya
Segons el previst en aquest Pla de Millora Urbanística, la ronda de Barceló s'eixamplarà fins aconseguir una amplada de 30 a 34 metres. La calçada tindrà 2 carrils de 3 metres d'amplada (a més d'una franja a cada banda per zona d'estacionament, càrrega i descàrrega i parades d'autobús). D'aquesta manera, es reservarà bona part de l'espai de la via als vianants. Vilert ha explicat que l'operació de ronda de Barceló, que ha definit com un gran boulevard, és molt important per la vertebració de la ciutat, ja que es crea un eix mar-muntanya molt potent, connectant la Via Europa, les rondes i el port. Al llarg de tota la ronda es crearà un porxo en voladís amb una amplada de 4 metres a banda i banda del carrer, format per la reculada de les façanes de la planta baixa dels edificis. Les vivendes que es construiran al llarg de la via seran similars a l'edificació ja construïda a la cantonada entre la ronda i l'avinguda Maresme. Els edificis nous que es construeixin a la zona no superaran les 6 plantes d'alçada (encara que els alineats a la ronda podran tenir uns edicles de dos plantes més d'alçada, que quedaran retirats cap a l'interior respecte a la façana).
Una gran torre a la façana marítima
Un dels punts més destacats de l'actuació a la Ronda Barceló és la previsió de construir-hi un gratacels de 80 metres d'alçada i entre 20 i 25 plantes. Aquesta construcció, que s'ubicarà al costat sud de la ronda, a tocar amb la Farinera i la cantonada de l'Avinguda Maresme, es convertirà en l'edifici més alt de la ciutat i podrà tenir usos residencials, hotelers, d'oficines o comercials. El regidor d'urbanisme ha confirmat que ja fa temps que hi ha empreses hoteleres interessades en ocupar la torre. Davant d'aquest gratacel es construirà una plaça a dos nivells, un primer situat a l'altura de la ronda i l'altre connectat amb la rampa del futur pas soterrat de vianants del port. Aquest pas soterrat, clau a l'hora de relligar la zona portuària amb la ciutat, sortejarà l'avinguda Maresme, les vies del tren i el passeig Marítim per connectar la ronda amb la part central del port. Segons el regidor, aquest passatge serà la prolongació de la ronda, amb una dimensió i un tractament formal ideats per evitar la sensació de túnel i fer agradable el passeig.
Equipaments i places d'aparcament
Els interiors de les dues illes centrals de la ronda disposaran d'un passatge peatonal (amb cabuda també per zones de càrrega i descàrrega) i zones verdes públiques; a cada illa hi quedarà l'espai necessari per l'ubicació d'equipaments de proximitat, que encara resten per definir. A més, els antics i nous veïns de l'àmbit de ronda de Barceló comptaran també amb els equipaments que s'instal·laran a l'edifici de la Farinera, que en realitat s'inclouen dins de l'operació del sector Iveco-Renfe. A més, es construirà un aparcament públic soterrat a la ronda, amb 305 places, a les que cal sumar les 2.231 places privades de pàrking corresponents al total dels edificis del nou sector. També s'han d'incloure les 900 places previstes per al centre comercial.
-
La locomotora comercial
El document presentat avui s'adequa al què estableix el Pla General d'Ordenació, la modificació del qual es va aprovar provisionalment en el Ple del passat desembre, amb els objectius de donar centralitat urbana a la ronda Barceló, situar-la com a part integrant de l'eix nord-sud de la ciutat i com a via de connexió amb el port, i implantar a la ciutat una gran superfície comercial. Aquesta se situarà a la confluència entre carrer Miquel Biada, el passatge de Torrijos i la ronda d'Alfons XII. Passat l'estiu de 2006 està previst que es convoqui el concurs per aconseguir la llicència per al centre comercial de gran superfície de l'illa de Fàbregas i Can Caralt, que està previst que entri en funcionament cap a l'any 2009. L'ordenació d'aquest espai s'ha encarregat a l'estudi d'Oriol Bohigas (el mateix arquitecte responsable del projecte del Tecnocampus). Amb la construcció d'un pàrking de 900 places a l'illa, es preveu donar resposta a la necessitat d'aparcament de la nova gran superfície comercial. Segons Vilert, el centre comercial ha de fer de focus per reactivar l'entorn de la ronda d'Alfons XII, via que comunica els dos sectors afectats pel Pla de Millora. A més, ha de garantir la cohesió territorial entre el llevant i el ponent de la ciutat, connectant barris com Peramàs, Cerdanyola o Pla d'en Boet amb el centre a través de l'eix Camí del Mig-Miquel Biada- Sant Benet. Dins del pressupost assignat al projecte s'inclou una partida per indemnització i trasllat de les vivendes i les empreses ubicades en aquest espai. Vilert ha assegurat que de moment no s'estan produint inconvenients a l'hora d'arribar a acords amb els propietaris de les parcel·les.
Plànol de la zona afectada a la Ronda Barceló.
Comentaris