El Pati del Cafè Nou, una nova plaça per a la ciutat

El Pati del Cafè Nou es convertirà, en el termini aproximat d'un any, en una nova plaça pública en ple centre de la ciutat. L'Ajuntament, el Centre Catòlic i la Unió de Cooperadors han arribat a un acord per desencallar el litigi històric que mantenen a l'entorn d'aquest espai, ubicat entre la Riera i la Muralla de la Presó. El conveni que van signar ahir dilluns les parts implicades preveu l'obertura del Pati del Cafè Nou i de l'entorn de l'edifici de la Presó, barrat al pas dels mataronins des de fa anys. L'Ajuntament s'encarregarà d'adequar-lo com a plaça per al seu ús ciutadà, malgrat que la titularitat de l'espai seguirà sent del Patronat de la Sagrada Família, el seu propietari legal, vinculat al Centre Catòlic. Es tracta d'un primer pas en ferm per desencallar tot aquest sector, mentre els agents implicats segueixen negociant sobre el seu futur

“No hi ha hagut concessions ni renúncies per part de ningú, sinó generositat de tots envers la ciutat”, va dir l'alcalde, després de signar el conveni en un acte que va tenir lloc al Saló de Sessions de l'Ajuntament. Segons va explicar Mora, el procés per arribar a aquest acord ha estat “molt llarg” però l'esforç “ha valgut molt la pena”. L'alcalde va apuntar que l'Ajuntament s'ha compromès a arranjar i mantenir el pati del Cafè Nou sense cap càrrega al titular de l'espai. És a dir, que els costos de l'operació per convertir-lo una plaça pública revertiran completament en el consistori. Tot i que Mora no va voler detallar la inversió necessària, va assegurar que “no serà una despesa gaire elevada”. Aquests treballs impliquen l'agençament provisional del pati, la neteja, eliminació d'edificacions menors, retirada d'uralites, reforçament de les parets dels veïns de l'entorn i la seva adequació per a l'ús públic.

35 anys de litigi
Tots els signants de l'acord van qualificar el dia d'ahir com a “històric”. I és que amb aquest conveni es comença a solucionar un litigi que dura des de fa 35 anys. El Cafè Nou i el seu pati era un espai gestionat per la Unió de Cooperadors, que durant els anys 80 va ser un nucli cultural important de la ciutat. Es tractava d'un espai que abans de la Guerra Civil havia estat en mans dels cooperadors, i que per tant forma part del seu patrimoni històric, però el seu propietari legal és el Patronat de la Sagrada Família, malgrat que aquesta entitat, ni tampoc el Centre Catòlic com a usufructuària, mai n'han fet ús. Les dues parts han mantingut durant tot aquest temps una disputa que semblava irresoluble. Els cooperadors volien recuperar el seu espai emblemàtic, mentre que el Centre Catòlic tenia en ment aquest espai com una peça clau per poder ampliar les seves instal·lacions, que inclouen Sala Cabanyes, l'escola Balmes i la Unió Esportiva entre d'altres. El mes de febrer de 2011, El Centre Catòlic i la Unió de Cooperadors van anunciar que obrien un nou marc de diàleg per arribar a un acord i desencallar el futur del Cafè Nou i el seu Pati. El conveni signat dilluns és fruit directe d'aquesta nova etapa, en què ambdues entitats han sabut deixar de banda greuges històrics enquistats.

Antoni Blanch, president del Centre Catòlic, va destacar l'acord com “un pas més per poder gaudir del Pati del Cafè Nou com un espai ciutadà de trobada”. Blanch va agrair les “bones intencions” de totes les parts, i la capacitat de “tocar de peus a terra i trobar solucions menys costoses però també efectives”. El desenvolupament urbanístic d'aquest sector nord de la Riera, en el qual s'emmarca el Pati del Cafè Nou, fa anys que està paralitzat a causa del complicat context econòmic actual. El text de l'acord cita literalment que l'obertura del Pati és "provisional" i que es realitza "mentre no hi hagi una decisió en ferm sobre com efectuar el desplegament urbanístic del sector". Per la seva banda, la presidenta d'Unió de Cooperadors, Anna Huertos, va voler recordar el paper d'històrics de l'entitat com Francesc Roy, Pep Manté o Aureli Massafrets en la recuperació del patrimoni dels cooperadors, amb la voluntat de “tornar al poble uns espais que li pertanyen”.