'El pare es va tornar un estrany'

«El meu pare treballava en un restaurant però quan acabava de la feina no tornava a casa sinó que se n'anava amb els amics al bar. Recordo alguns dies arribar al migdia a casa de l'escola i trobar-me'l allà dormint la mona, i haver-lo de despertar jo quan en realitat havia d'estar treballant».

El relat és de la Isabel, de 22 anys, una mataronina que amaga sota aquest nom la seva identitat real. Fins els tretze anys va viure a Vilassar de Mar i el pare de la qual va tenir greus problemes d'adicció a l'alcohol, una situació que es creu que a Catalunya pot afectar un 10 per cent de la població, que és la que es considera que beu en excés i que per tant està en situació de risc per desenvolupar aquesta patologia.

«Vaig començar a veure –segueix el relat– que el meu pare anava com un estrany, que feia molt pudor d'alcohol. I per altre cantó em va començar a esbroncar per qualsevol cosa, no parava. Un dia perquè no havia buidat el rentaplats, un altre per la rentadora...». Segons l'Isabel el seu pare la insultava i li deia que era una càrrega de forma insistent, aprofitant que la seva mare i la seva germana durant tot el dia no eren a casa. La cosa no va arribar a les mans, però si que va amenaçar-la diverses vegades en fer-ho. Les baralles amb la seva mare, quan ja era el llit, també eren una constant. Segons l'Isabel, el seu pare va arribar a tenir tan assumida l'adicció que no l'afectava: «Conduïa i feia de tot, el que passa és que necessitava l'alcohol, hi estava molt enganxat, igual que al tabac». Els problemes laborals que va tenir el seu pare a nivell laboral, evidentment, no van ajudar a mitigar el problema. Assegura que el seu pare va trigar molt a adonar-se de l'addicció que patia: «La mare sempre ho explica. Ella va veure que bevia de tant en tant però el meu pare li va dir que no passava res i en realitat va seguir bevent i va anar cap a pitjor», recorda.

La situació que vivia l'Isabel va portar conseqüències a nivell escolar: «Va arribar un punt que això em va portar problemes a l'escola, on treia molt bones notes. Quan vaig començar a baixar el rendiment, el meu tutor se'n va adonar, em va demanar que em passava i li vaig explicar», recorda. El propi tutor va ser qui es va posar en contacte amb la seva mare, fet que va resultar clau per resoldre la situació: «La meva mare li va plantar les maletes a la porta», recorda, en el que va ser el punt d'inflexió real de tota la història. «Va ser quan ell se'n va adonar que no estava bé. Va buscar ajuda i va començar a anar al grup d'Alcohòlics Anònims (AA) de Mataró: «No se n'ha perdut cap sessió», comenta indicant la bona feina de l'associació.

Deixar l'addicció de cop
Ara fa sis anys, el pare de l'Isabel va prendre la decisió de deixar l'alcohol. I ho va fer d'una forma bastant radical. «Va deixar de beure i de fumar de cop; és l'única manera. Des de llavors no ha tastat una gota d'alcohol», subratlla. El procés, òbviament, no va ser gens fàcil i va provocar que comencés a menjar en excés i s'hagués de posar a dieta, però ho va superar, tot i que segueixi anant a la reunions d'AA.

La vida amb el seu pare ara és molt més facil: «Doncs es nota en què, tot i tenir molt de caràcter, abans de discutir-se amb tu et diu les coses bé», comenta. L'Isabel assegura que no li té en compte l'època passada al seu pare: «Sé que estava malalt, que ha fet l'esforç, se n'ha sortit i ara està ajudant altra gent a sortir-se'n».

I què recomana a la gent que es trobi en una situació semblant? «Doncs que no s'ho calli. Tots els que tenen un familiar que li passa això pensen que els propis addictes se n'adonaran. No, no se n'adonen. Fins que no veuen que poden perdre tot el que tenen no se n'adonen».

Llegeix el reportatge 'Em dic Mercè i sóc alcohòlica' publicat a 'Mataró Report' el juny de 2005