El misteri de les plaques de cava

El sol hivernal llueix sobre les plaques de cava com si fossin d'or blanc. Els col•leccionistes les observen com petits tresors i pacten entre ells talment com si clausuressin una gran transacció comercial. “Què, negociem?”, diu Josep Maria Comas a un home que s'aproxima amb un àlbum sota el braç. És primer diumenge de mes i una quarantena de col•leccionistes de plaques de cava de Mataró i el Maresme s'han trobat per intercanviar unitats. La convocatòria mensual a la capital del Maresme és una de les poques del calendari –cada cap de setmana hi ha unes deu trobades arreu de Catalunya- on els diners no marquen les negociacions. “Actualment, hi ha persones que poden arribar apagar cinc-cents euros per una placa difícil de trobar, però això a Mataró no passa”, assegura Quico Mínguez un dels col•leccionistes més veterans de la ciutat i el fundador de les trobades.

A Mataró es calcula que hi ha aproximadament uns 250 col•leccionistes de plaques de cava –12.000 a tot Catalunya-, encara que més de la meitat de la població en guarda per algun company, familiar o amic que en col·lecciona. “La major de les col•leccions es fan mitjançant l'intercanvi i les plaques que rebem del nostre entorn, les quals, com que normalment es repeteixen, es poden intercanviar”, assegura Gustau, un dels habituals de la trobada al Parc Central. Només en algunes ocasions els col·leccionistes es beuen el contingut de l'ampolla, ja que per a ells l'atenció recau directament en el cim del vidre verd.

De fet, la qualitat del contingut no té relació amb la valuositat de la placa. “Les plaques més buscades són aquelles de les quals n'hi ha una quantitat molt reduïda”, assegura en Gustau. I un altre dels participants afegeix: “Precisament ara, les plaques de caves secs o semi-secs són les més valuoses, perquè d'aquest tipus de cava aquí se'n ven poc, tothom compra brut”.

Els darrers anys els col•leccionistes d'aquesta afició s'han multiplicat de forma desproporcionada. Quico Mínguez i Josep Maria Comas, després de deu anys de dedicació, tenen col·leccions de 4.000 unitats, però es coneixen col·leccions de 15.000 exemplars. D'aquesta moda les caves en són conscients: “Moltes vegades, per qüestions de màrqueting, els elaboradors de cava treuen un mateix producte amb diferents noms i diferents plaques, però altres vegades, seguint el joc dels col·leccionistes “professionals” –aquells que han convertit això en una especulació-, també s'avenen a fer ampolles amb plaques especials i limitades que es venen en les trobades d'intercanvi”, assegura Mínguez.

Una altra estratègia novedosa dels cavistes es fer caixes de sis ampolles, totes elles amb taps diferents. “En aquests casos si vols la col•lecció has de quedar-te amb la caixa sencera”, es lamenta aquest mataroní. Aquestes estratègies han provocat que els col•leccionistes avui dia distingeixin tres tipus de grups de plaques: les plaques d'ampolles embotellades per caves –catalogades i referenciades-, les plaques d'ampolles embotellades per cellers no productors de cava –alguns dels col•leccionistes rebutgen aquests taps-, i les “pirules”, plaques conegudes amb aquest nom perquè han estat dissenyades solament per esdeveniments especials com casaments o festes.

A la trobada, a la qual també s'atansen col·leccionistes de Premià de Mar, Vilassar de Mar, Caldetes o Argentona, es respira un bon caliu. “Ara fa set o vuit anys ens van trobar tres o quatre persones a un bar de la plaça Santa Anna per fer els primers intercanvis, després, ja alguns més ens trobàvem al port; però ara, des fa dos o tres anys, ho fem al parc central”, explica Mínguez. La majoria es coneixen i saben quines plaques poden interessar a cada company. “Quan tenim una placa repetida ja sabem més o menys amb qui la podrem intercanviar, ens coneixem les col•leccions dels altres”, explica en Comas, qui prepara una exposició sobre aquest món. Encara que alguns col•leccionistes del nord del Maresme s'han associat, a Mataró la proposta sembla que no qualla.

Al parc, observats per l'atenta mirada del “Negrito”, les negociacions continuen. Una senyora que acaba de començar la col·lecció rep una donació de plaques força comunes per part d'un dels veterans. Un nen també s'aproxima a aquest món. D'aquí uns anys, tal i com fan els veterans, podrà identificar ràpidament cada placa de quina cava procedeix. Tots els participants porten dos elements sota el braç: un dels dos catàlegs de plaques de cava que actualment s'editen a Catalunya, on marquen les adquisicions, i un àlbum amb les repetides. Pels volts de la una del migdia finalitzen els intercanvis. D'aquí un mes, just abans d'una gran trobada de col·leccionistes que es prepara pel dia 9 d'abril, es tronaran a trobar al mateix indret però amb noves adquisicions.