El govern lamenta la dificultat per consensuar grans temes amb l’oposició

Les dificultats per establir consensos amb els grups de l’oposició en els grans temes de ciutat és un dels trets que ha definit el primer any de l’actual mandat. A l’hora de fer-ne balanç, els grups que integren el tripartit municipal –PSC, ICV i ERC- entonen un discret mea culpa i prefereixen apostar per buscar a partir d’ara els mecanismes per millorar aquestes relacions. La polèmica sobre el trasllat de Can Fàbregas "s’hauria pogut solucionar amb aquesta voluntat", exemplifica el portaveu republicà Francesc Teixidó. L’alcalde, Joan Antoni Baron, admet la seva "part de responsabilitat en no haver sabut crear el clima de consens polític" però lamenta, al mateix temps, la tendència a la "judicalització de la política", una referència implícita a CIU, amb qui el govern ha protagonitzar els majors enfrontaments d’aquest mandat. "Quan se’ns presenten arguments jurídics i no polítics, responem amb arguments jurídics", afirma Baron, qui també defensa la independència del secretari municipal, que durant aquest any ha guanyat un inesperat protagonisme. L’alcalde rebat també les acusacions per la manca de transparència assegurant que "a fora de Mataró se sorprenen de l’elevat accés a la informació que tenen els grups de l’oposició". "Administrativament les coses es fan amb molt de rigor", afegeix.

El tripartit municipal va fer dimecres, dia 4, una roda de balanç d’aquest primer any de mandat. "No tot han estat flors i violes", va reconèixer l’alcalde, que tot seguit va defensar que s’han "buscat solucions" a tots els problemes, com el de Can Fàbregas, el del polèmic tancament del Casal de Joves de Cerdanyola, la rehabilitació de Santa Maria, l’ubicació del festival Cruïlla de Cultures, o fins i tot al trasbals en el cartipàs que ha suposat la marxa de l’històric regidor Esteve Terradas, la renúncia del qual s’acceptarà en el ple d’aquest dijous, dia 5. Baron insisteix en la necessitat d’arribar a acords amb l’oposició amb els grans temes que s’hauran de debatre a partir d’ara, entre els quals destaca el Pla Territorial Metropolità, que ha de definir el futur desenvolupament urbanístic de Mataró en el conjunt d’un territori més ampli, o el futur desenvolupament del front marítim.

Teixidó, que va defensar que el govern ha treballat tant "pel dia a dia" com en "projectes que anticipis el futur", va afegir que el consens també és necessari en aquells temes "menors" però que poden contribuir a "reforçar la capitalitat" de Mataró més enllà de les fronteres estrictament comarcals. En aquest sentit, l’alcalde va destacar la implantació dels Serveis Territorials d’Educació o la TDT, actualment en fase d’ampliació cap a la zona del Maresme Nord, i la fusió de les escoles universitàries, com alguns dels projectes que ja s’han dut a terme per potenciar la capitalitat de Mataró. Segons Baron, durant aquest anys també s’ha "prestat atenció a temes estratègics" com el projecte TecnoCampus, la millora de les connexions amb l’autopista C-32, la gestió de l’aigua o l’arribada del Corte Inglès, i s’han aprofitat oportunitats com el Museu Bassat i el Festival Shakespeare.

Més de 200 actuacions
El govern municipal, que també va ressaltar "la unitat de govern en la presa de decisions", va recolzar el balanç d’aquest primer any de mandat en una memòria que recull les més de 200 actuacions que s’han dut a terme. L’ecosocialista Quitèria Guirao va fer repàs d’aquestes accions, citant el desplegament de la Llei de Dependència, l'execució del Pla d'Habitatge i el d’aparcaments, "l'equipament" de la ciutat amb noves escoles, centres sanitaris i equipaments culturals, les actuacions urbanístiques i les mesures per afavorir la creació d’ocupació. "Tots els objectius fixats s’estan executant", va sentenciar.